Entrada 15

Fase tancament del diari

Data: 8 d’abril de 2024

Títol: “Cap a una Identitat Docent Consolidada: Reflexions i Compromisos Post-Pràctiques”

Competències Treballades:

PRRA2- Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent.

• A través de la qualitat comunicativa i correcció formal de les entrades al diari de pràctiques, l’autor demostra un alt nivell de domini en l’expressió escrita, exposant les idees de manera clara, fonamentada i argumentada.

PRRA4- Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

• El text reflecteix una reflexió sistemàtica sobre el propi procés d’aprenentatge, especialment en les seccions d’avaluació i anàlisi, on l’autor avaluava i analitza les experiències viscudes per proposar millores en la seva pràctica docent.

PRRA7- Reconèixer, comprendre i analitzar les causes i efectes de les desigualtats per raó de sexe i gènere.

• Tot i que el text no aborda directament les desigualtats per raó de sexe i gènere, la referència a la pedagogia crítica i l’educació per a la sostenibilitat poden implicar una comprensió i anàlisi d’aquestes desigualtats com a part de l’enfocament educatiu de l’autor.

2. PRRA8- Comprendre i actuar segons els principis ètics que guien l’exercici professional.

• La reflexió sobre els principis ètics i el compromís amb valors com la justícia educativa, l’aprenentatge significatiu i l’atenció a la diversitat reflecteixen una actuació conscient i fonamentada en els principis ètics de la professió docent.

3. PRRA9- Relacionar-se de manera respectuosa, assertiva i exempta de manifestacions contràries als valors i la dignitat de les persones.

• La disposició a fomentar un entorn d’aprenentatge inclusiu i respectuós, així com el pla de continuar compartint i col·laborant amb altres professionals, demostra una relació respectuosa i constructiva en l’àmbit acadèmic i professional.

4. PRRA11- Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.

• La capacitat d’analitzar les experiències viscudes durant les pràctiques i vincular-les amb els coneixements teòrics adquirits en el Màster es reflecteix al llarg de tot el text, especialment quan parla de l’aplicació pràctica de teories educatives en contextos reals.

Descripció: Aquest període de pràctiques ha estat fonamental en el procés de consolidació de la meva identitat docent. Reflectint sobre aquest camí, puc veure una evolució des de les meves primeres impressions fins a la comprensió actual que tinc sobre el rol docent. La interacció diària amb els estudiants i el professorat no només m’ha enriquit professionalment sinó que també ha contribuït a una maduració personal i a una definició més precisa dels meus valors educatius.

Sentiments: Inicialment, em sentia plena d’expectatives i també d’incerteses. No obstant això, a mesura que avançaven les pràctiques, vaig començar a sentir-me més segura en la meva capacitat de prendre decisions pedagògiques. Aquest canvi va ser possible gràcies al suport del professorat i a l’obertura per part dels estudiants a compartir les seves experiències i aprenentatges. El sentiment de formar part d’una comunitat educativa compromesa i col·laborativa m’ha aportat una gran satisfacció i ha reforçat el meu compromís amb l’educació.

Avaluació: Al reflexionar sobre les meves pràctiques, valoro positivament la meva capacitat d’adaptació i la meva sensibilitat cap a les necessitats dels estudiants. He après la importància de crear un entorn d’aprenentatge inclusiu i respectuós, on tots puguin sentir-se valorats. No obstant això, també reconec que encara tinc molt per aprendre, especialment en termes de gestió de la diversitat d’estils d’aprenentatge i en la incorporació de mètodes pedagògics innovadors.

Anàlisi: Aquesta experiència m’ha ensenyat que ser docent implica molt més que transmetre coneixements; és sobre inspirar, motivar i acompanyar els estudiants en el seu propi procés d’aprenentatge. He après que l’empatia, la paciència i la flexibilitat són qualitats essencials en aquesta professió. A més, la interacció amb altres professionals en el context de les pràctiques m’ha ofert perspectives valuoses i ha enriquit la meva comprensió de l’educació com a camp dinàmic i en constant evolució.

Conclusió: Aquesta etapa de pràctiques m’ha permès consolidar la meva identitat docent i reafirmar els meus valors educatius. Em comprometo a continuar explorant, aprenent i compartint en aquest viatge professional, amb l’objectiu d’enriquir l’experiència educativa dels meus estudiants i de contribuir al desenvolupament d’una comunitat d’aprenentatge més justa i inclusiva.

Pla d’acció: En el futur, planejo continuar la meva formació docent, especialment en àrees relacionades amb la pedagogia crítica i l’educació per a la sostenibilitat. També em proposo fomentar espais de diàleg i col·laboració amb altres professionals de l’educació, creant una xarxa de suport que enriqueixi la nostra pràctica docent i promogui la innovació pedagògica.

Bibliografia Treballada:

Fernández Enguita, Mariano. (2018). Educar en un món vulnerable. Editorial Morata.

Bolívar Botia, Antonio. (2016). Ser docent en una societat complexa. Editorial Graó.

Torrego Seijo, Juan Carlos; Negro Romero, Ana. (2019). Gestió de la diversitat a l’aula. Editorial Síntesis.

Escudero Muñoz, Juan Manuel. (2017). Innovació i canvi en els centres educatius. Editorial La Muralla.

Entrada 14:

Fase tancament del diari

Data: 5 d’abril de 2024

Títol: Reflexió sobre l’Assoliment dels Resultats d’Aprenentatge

Competències Treballades:

PRRA5: Fomentar la capacitat d’autogestió i treball en equip entre l’alumnat. A través de l’excursió al parc natural i la creació de la revista, els estudiants van desenvolupar habilitats de treball en equip, coordinant-se per assolir un objectiu comú.

PRRA7: Integrar les TIC com a eina d’aprenentatge i comunicació. La digitalització de la “Revista Quàrtum” i l’ús de plataformes en línia per a la seva difusió van ser exemples clau d’aquesta integració.

PRRA9: Desenvolupar projectes que connectin l’aprenentatge amb la vida real i la comunitat més àmplia. Tant el projecte de la revista com l’excursió al parc natural van servir per connectar els continguts acadèmics amb aplicacions pràctiques i reals, acostant els estudiants a la seva comunitat i entorn.

Aquesta entrada es pot expandir seguint els components del Model de Gibbs sobre la reflexió, que són: Descripció, Sentiments, Avaluació, Anàlisi, Conclusions i Pla d’acció.

Descripció: El final d’aquest període de pràctiques marca un moment de profunda introspecció i valoració de les múltiples experiències que he tingut l’oportunitat de viure i compartir amb els meus estudiants. En particular, projectes com la “Revista Quàrtum” i l’excursió al parc natural han estat pilars fonamentals d’aquesta etapa. La revista, amb el seu enfocament multidisciplinari, ha sigut una finestra oberta a la creativitat, l’expressió i el pensament crític dels estudiants, oferint-los una plataforma on han pogut plasmar les seves idees, reflexions i descobertes de manera professional i estructurada. Per altra banda, l’excursió al parc natural va transcendir l’aprenentatge convencional dins de l’aula, transportant-nos a un entorn on la connexió amb la natura va permetre explorar conceptes de biodiversitat, sostenibilitat i ecologia de manera vívida i immediata.

Aquestes activitats no només han enriquit l’aprenentatge dels estudiants, sinó que també han ofert un escenari ideal per a la implementació de teories educatives contemporànies en un marc real i interactiu. Ha sigut particularment gratificant observar com les discussions teòriques sobre medi ambient, sostenibilitat i comunicació digital es transformaven en projectes tangibles amb impacte directe en la percepció i el compromís dels estudiants cap a aquests temes.

A través de la planificació, desenvolupament i reflexió sobre aquests projectes, he pogut veure de primera mà l’eficàcia de combinar diferents enfocaments pedagògics, com l’aprenentatge basat en projectes i l’educació experiencial, per fomentar un entorn d’aprenentatge dinàmic i participatiu. La interacció directa amb l’entorn, tant a través del treball col·laboratiu en la creació de la revista com en l’exploració del parc natural, ha proporcionat a l’alumnat eines valuoses per a la seva formació integral, promovent no només el desenvolupament acadèmic sinó també valors com el respecte pel medi ambient i la importància de la conservació.

Aquesta etapa de pràctiques m’ha permès confrontar la realitat educativa amb les expectatives i els ideals teòrics, oferint-me una perspectiva única sobre les potencialitats i els reptes de l’educació actual. Ha estat una oportunitat inestimable per aprendre, experimentar i, sobretot, per contribuir de manera significativa a l’educació dels meus estudiants, preparant-los no només com a acadèmics sinó com a ciutadans conscients i responsables.

Sentiments: Aquest viatge ha estat emocionalment enriquidor. Sentir com la teoria es transformava en pràctica m’ha omplert d’un sentit de realització i propòsit. Els somriures dels estudiants, la seva curiositat desvetllada i la seva participació entusiasta han estat els millors indicadors del valor d’aquestes experiències. No obstant això, també he sentit frustració davant les dificultats per involucrar a tots els estudiants, un sentiment que m’ha impulsat a buscar solucions creatives i empàtiques.

Avaluació: El balanç entre els èxits assolits i els obstacles enfrontats m’ha permès valorar profundament el meu rol com a educador. L’èxit dels projectes reflecteix la capacitat de l’alumnat per superar les expectatives quan se’ls ofereixen oportunitats d’aprenentatge autèntiques i significatives. D’altra banda, les dificultats experimentades em recorden la importància d’adaptar-se a les diverses necessitats i estils d’aprenentatge dels estudiants.

Anàlisi: Aquest procés m’ha ajudat a comprendre millor com les diferents estratègies didàctiques impacten en l’aprenentatge dels estudiants i en la dinàmica de l’aula. He après que la flexibilitat i la creativitat en l’ensenyament són clau per arribar a un alumnat divers, i que l’empatia i la paciència són essencials per crear un entorn d’aprenentatge inclusiu i motivador.

Conclusions: He confirmat que l’educació és una tasca complexa però profundament gratificant. El compromís amb la inclusivitat, la creativitat i l’aprenentatge significatiu s’ha reafirmat com a pilar de la meva pràctica docent. Aquestes experiències m’han ensenyat la importància de construir ponts entre el coneixement teòric i el món real, i de reconèixer i valorar la singularitat de cada estudiant.

Pla d’acció: De cara al futur, em comprometo a continuar la meva reflexió i evolució com a docent. Buscaré noves estratègies per adaptar-me millor a les necessitats dels meus estudiants, fomentaré encara més la participació activa i el treball col·laboratiu i exploraré noves tecnologies i metodologies que puguin enriquir l’experiència educativa. Estic decidit a continuar creixent professionalment, a aprendre de cada desafiament i a inspirar els meus estudiants a ser curiosos, crítics i compassius.

A través d’aquesta reflexió profunda i estructurada, m’endinso en la cloenda de les pràctiques amb una sensació de gratitud i esperança, entusiasmat pel que el futur portarà tant per a mi com per als meus estudiants.

Bibliografia Treballada:

Zabala Vidiella, Antoni. (2010). La pràctica educativa: Com ensenyar. Editorial Graó.

Esteban Bara, Francisco. (2015). Ètica i educació. Editorial Octaedro.

Sanmartí Puig, Neus. (2007). 10 idees clau. Avaluar per aprendre. Editorial Graó.

Marquès Graells, Pere. (2012). Impacte de les TIC a l’educació: Funcions i limitacions. Editorial UOC.

Coll Salvador, César; Monereo Font, Carles. (2008). Psicologia de l’educació virtual: Aprendre i ensenyar amb les tecnologies de la informació i la comunicació. Editorial Morata

Entrada 13

Fase d’intervenció autònoma
Data: 5 d’abril de 2024
Títol: Una Jornada d’Inspiració a l’Aire Lliure per a “Revista Quàrtum”

Competències Treballades:

PRRA2: Fomentar l’observació activa i la recollida de dades en contextos variats.
PRRA4: Potenciar l’aprenentatge experiencial i la connexió amb l’entorn natural.
PRRA8: Desenvolupar habilitats de comunicació eficaç i expressió creativa fora de l’entorn de l’aula.
PRRA11: Inspirar la curiositat i l’interès per temes mediambientals i de sostenibilitat.

Descripció de l’Activitat:
Amb l’objectiu de dotar la pròxima edició de la “Revista Quàrtum” d’un contingut ric i divers, i alhora fomentar un aprenentatge significatiu i vivencial entre els estudiants de quart d’ESO, es va organitzar una excursió educativa a un parc natural situat als afores de la ciutat. Aquesta sortida tenia com a finalitat principal explorar de manera directa temes com la sostenibilitat, la biodiversitat i les iniciatives de conservació, permetent als estudiants interactuar amb l’entorn natural i obtenir inspiració per a la creació d’articles, reportatges fotogràfics, il·lustracions i altres projectes creatius destinats a la revista.

Desenvolupament de l’Activitat:
El dia va començar ben d’hora, amb l’arribada dels estudiants al parc natural, on els esperaven els guies experts en ecologia i conservació. Aquests professionals van oferir una introducció completa sobre l’ecosistema del parc, destacant la importància de la flora i fauna locals, i explicar els diversos projectes de conservació que es duen a terme per preservar aquest espai únic. Després d’aquesta presentació inicial, els alumnes, equipats amb llibretes de notes, càmeres fotogràfiques i prismàtics, es van dividir en grups reduïts per començar l’exploració del parc.

Cada grup va seguir un itinerari preestablert, que els va portar a través de diferents hàbitats dins del parc, des de boscos densos fins a zones humides, passant per prats oberts. Acompanyats en tot moment per un guia, els estudiants van realitzar una sèrie d’activitats pràctiques dissenyades per potenciar la seva observació i comprensió de l’entorn. Això incloïa l’elaboració de dibuixos detallats de plantes i animals, la realització de fotografies que capturessin la bellesa i la complexitat de l’ecosistema, i la presa de notes sobre els sons, olors i textures que experimentaven.

Durant el recorregut, es van presentar diverses oportunitats per a discussions en profunditat sobre temes com l’impacte del canvi climàtic en la biodiversitat local, les estratègies per a la gestió sostenible dels recursos naturals, i el paper que cadascú pot jugar en la conservació del medi ambient. Aquests debats van enriquir enormement l’experiència d’aprenentatge, proporcionant als estudiants una perspectiva més amplia i crítica sobre els temes tractats.

Al final de la jornada, després de tornar al punt de trobada inicial, els estudiants van compartir les seves impressions i els materials recollits amb la resta del grup. Aquest moment va servir per reflexionar sobre el que havien après durant el dia i per començar a plantejar idees sobre com podrien integrar aquestes experiències i coneixements en els seus projectes per a la “Revista Quàrtum“. La riquesa de les observacions realitzades i la diversitat dels materials recollits prometen convertir-se en la base per a una edició de la revista profundament informativa, visualment atractiva i inspiradora.

Desafiaments i Oportunitats:
Organitzar una excursió educativa fora de l’entorn habitual de l’aula comportava diversos desafiaments logístics i pedagògics, a més de la necessitat d’adaptar l’activitat per assegurar que fos significativa i accessible per a tots els estudiants. Un dels principals reptes era garantir que l’experiència fos igualment enriquidora per als estudiants amb diferents nivells d’interès o coneixement previ sobre ecologia i conservació. Per abordar aquesta qüestió, es va posar un èmfasi particular en fomentar un aprenentatge actiu i participatiu, on cada estudiant tingués l’oportunitat de contribuir amb les seves pròpies observacions, preguntes i reflexions, independentment del seu grau de familiaritat amb el tema.
Durant l’activitat, es va animar als alumnes a utilitzar els seus sentits i la seva curiositat natural per explorar l’entorn, promoguin així un aprenentatge immersiu que transcendeix el coneixement teòric. Aquest enfocament va facilitar que tots els participants trobessin aspectes del parc que els interessessin o sorressin, des de la identificació d’espècies de flora i fauna fins a la reflexió sobre els processos ecològics i els cicles de la natura.
Un desafiament específic va sorgir quan un dels grups, assignat a explorar una àrea aparentment menys diversa del parc, va expressar frustració davant la dificultat de trobar elements que cridessin la seva atenció. Aquesta situació va oferir una oportunitat valuosa per a l’aprenentatge: els professors, reconeixent la importància de mantenir l’interès i el compromís de l’alumnat, van intervenir per reorientar la seva exploració cap a aspectes menys evidents de l’ecosistema. Es va animar els estudiants a considerar la importància dels microhàbitats, la interacció entre diferents espècies, i fins i tot la bellesa i complexitat dels petits detalls, com ara la textura del sòl, la varietat de fulles o la presència d’insectes i altres invertebrats.
Aquest reenfocament va revelar una riquesa oculta en l’entorn que inicialment semblava monòton, demostrant als estudiants que cada racó de la natura té la seva pròpia història i valor ecològic. A través d’aquesta experiència, van aprendre la importància de l’observació detallada i de mantenir una ment oberta i inquisitiva, habilitats que són essencials tant per a l’estudi de la ciència com per a la pràctica del periodisme i la creació artística.

A més, aquesta situació va servir per reforçar entre l’alumnat la idea que la natura pot ser font d’inspiració infinita, si es mira amb els ulls adequats. Les discussions que van seguir a aquesta reconducció van enriquir notablement els continguts que més tard es van incloure en la revista, destacant la diversitat i la hiperconnectivitat de l’entorn natural, i posant de manifest la capacitat dels estudiants per superar els reptes mitjançant la creativitat i el pensament crític.
Resultats Esperats:
Es preveu que l’experiència en el parc natural enriqueixi significativament el contingut de la pròxima edició de la “Revista Quàrtum“. Els estudiants tenen ara un ventall més ampli de temes per explorar en els seus articles, des de reportatges sobre les espècies observades fins a reflexions personals sobre la importància de la conservació ambiental. A més, les fotografies i dibuixos realitzats durant l’excursió aportaran un valor visual únic a la revista.

Conclusions i Passos a Seguir:
L’excursió al parc natural, organitzada com a part del projecte de la “Revista Quàrtum“, ha superat les nostres expectatives, oferint als estudiants de quart d’ESO una oportunitat única per explorar i connectar amb el món natural de manera profunda i significativa. Aquesta experiència ha no solament enriquit el contingut de la revista amb articles, fotografies i il·lustracions inspirades en l’excursió, sinó que també ha reforçat el vincle entre els estudiants i el seu entorn, promoguen una major consciència sobre la importància de la sostenibilitat i la conservació.

A partir d’aquesta experiència, hem vist un augment notable en l’interès i la motivació dels estudiants pel projecte de la revista, així com una millora en les seves habilitats de treball en equip, investigació i expressió creativa. Això ens ha portat a la conclusió que les activitats d’aprenentatge basades en l’experiència, especialment aquelles que permeten als estudiants interactuar directament amb el seu entorn, són essencials per a un desenvolupament educatiu holístic.

Amb aquesta premissa en ment, planegem integrar de manera més sistemàtica aquest tipus d’activitats en el currículum. Això inclou no solament més excursions i sortides educatives, sinó també projectes de ciutadania activa, on els estudiants puguin participar en iniciatives locals de conservació, recerca i divulgació. A més, considerarem la possibilitat de col·laborar amb entitats i organitzacions locals que puguin oferir als estudiants perspectives diverses i recursos per enriquir els seus projectes.
Per assegurar que aquests plans es materialitzin de manera efectiva, és fonamental reflexionar sobre les estratègies pedagògiques que faciliten un aprenentatge significatiu i el compromís dels estudiants. Això implicarà una revisió i adaptació constant dels nostres mètodes didàctics, així com la formació contínua del professorat en l’aplicació d’aprenentatge basat en projectes i l’aprenentatge, servei.

Bibliografia treballada:
Fernández Enguita, M. (2017). “La educación en la encrucijada“. Fundación Santillana.
Sanmartí, N. (2010). “Aprender de la pérdida. Una guía para afrontar el duelo“.
Perrenoud, P. (2004). “Diez nuevas competencias para enseñar“. Graó.
Trillo, F. (2019). “Educación y sostenibilidad: Hacia un mundo posible“. Octaedro.

Entrada 12
Fase d’intervenció autònoma
Data: 4 d’abril de 2024
Títol: Llançament del Projecte “Revista Quàrtum”

Competències Treballades:
PRRA3 – Promoure l’expressió creativa i crítica dels estudiants a través de mitjans variats.
PRRA5 – Fomentar la capacitat d’autogestió i treball en equip entre l’alumnat.
PRRA7 – Integrar les TIC com a eina d’aprenentatge i comunicació.
PRRA9 – Desenvolupar projectes que connectin l’aprenentatge amb la vida real i la comunitat més àmplia.

El projecte “Revista Quàrtum” representa una iniciativa pedagògica innovadora que s’insereix en el cor del currículum educatiu de quart d’ESO, buscant transcendir els límits tradicionals de l’aula. A través d’aquesta iniciativa, els estudiants són convidats a participar activament en la creació d’un producte final que reflecteix les seves capacitats, interessos i el seu potencial com a agents de canvi en la seva comunitat.
Desenvolupament de Competències Clau
Una de les metes principals del projecte és el desenvolupament de competències clau en els estudiants, incloent-hi la capacitat d’analitzar críticament els fets de l’actualitat, expressar idees de manera clara i estructurada, i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació de forma efectiva i responsable. A més, es pretén reforçar habilitats com el treball en equip, on cada estudiant aporta el seu millor en funció dels seus talents i interessos, fomentant un ambient de col·laboració i respecte mutu.
Aplicació Pràctica dels Coneixements Acadèmics
Un altre objectiu del projecte és vincular els coneixements acadèmics amb la seva aplicació en contextos reals. La “Revista Quàrtum” ofereix als estudiants l’oportunitat d’aplicar el que han après en assignatures com llengua i literatura, història, ciències, art i tecnologia, en la creació d’articles, reportatges, entrevistes, ressenyes, i altres formats periodístics. Aquesta aproximació pràctica als aprenentatges no només enriqueix la seva experiència educativa sinó que també els prepara per a futures experiències professionals i personals.
Consciència Social i Comunitària
El projecte també busca desenvolupar una major consciència social i comunitària entre els estudiants. A través de la inclusió de seccions dedicades a temes d’actualitat, problemàtiques locals, iniciatives solidàries i sostenibles, la revista es converteix en un reflex de les inquietuds i compromisos dels joves cap a la seva comunitat i el món. Aquest enfocament estimula els estudiants a convertir-se en ciutadans informats, crítics i actius, capaços de contribuir a la construcció d’una societat més justa i equitativa.
Difusió i Impacte
Finalment, un dels objectius transversals del projecte és assegurar que la “Revista Quàrtum” arribi a un públic ampli, incloent-hi no només la comunitat escolar sinó també famílies, entitats locals i altres escoles. Això es preveu realitzar a través d’una estratègia de difusió que combina formats impresos amb una presència digital activa, incloent-hi un lloc web i perfils en les xarxes socials. Aquesta estratègia no només permetrà compartir els treballs dels estudiants amb un públic més ampli sinó que també els oferirà una visió real sobre l’impacte que pot tenir la seva veu en la societat.
El projecte “Revista Quàrtum” es presenta com una oportunitat enriquidora i multifacètica per a l’alumnat de quart d’ESO, desafiant-los a aplicar els seus aprenentatges en un projecte significatiu que celebra la seva creativitat, promou el seu desenvolupament personal i professional, i reforça el seu paper com a membres actius i compromesos de la comunitat.
En el desenvolupament del projecte “Revista Quàrtum“, vam trobar-nos amb un escenari ric en oportunitats i, al mateix temps, amb reptes significatius que requerien una atenció detallada i d’estratègies adaptatives per part del professorat i de l’alumnat.
Un dels majors desafiaments va sorgir amb el compromís de l’alumnat, particularment en el cas de l’Albert, un estudiant que inicialment mostrava poc interès en el projecte. Albert era conegut per la seva actitud reservada i per la seva tendència a no participar activament en les activitats de grup, un comportament que plantejava preocupacions sobre la seva implicació en un projecte col·laboratiu d’aquesta magnitud.
Per afrontar aquest repte, vam decidir implementar diverses estratègies:
Assignació de Rol Específic: Vam identificar que l’Albert tenia un interès latent en la tecnologia i les xarxes socials, així que li vam assignar el rol de responsable de la secció digital de la revista, incloent-hi la gestió de la seva presència en línia. Aquesta responsabilitat li va permetre aplicar els seus coneixements previs i desenvolupar noves habilitats en un àmbit d’interès personal.
Suport Individualitzat: Vaig dedicar temps a reunir-me individualment amb l’Albert, explorant les seves preocupacions i motivacions. Aquestes sessions van servir per reforçar la seva confiança i per garantir que se sentís valorat dins del projecte, destacant la importància de la seva contribució per al seu èxit global.
Foment de la Participació Activa: Vam organitzar tallers pràctics sobre disseny web i màrqueting digital, àrees en les quals l’Albert va mostrar gran entusiasme. Això va afavorir la seva participació activa en les discussions de grup i en la presa de decisions relacionades amb la revista.
Malgrat els esforços, vam enfrontar-nos a moments de frustració quan l’Albert es mostrava reticent a compartir les seves idees en sessions de grup, temorós de la crítica. Per superar aquest obstacle, vam fomentar un ambient de suport i respecte mútua, on totes les opinions eren benvingudes i valorades. Amb el temps, l’Albert va començar a obrir-se més, mostrant una millora notable en la seva autoestima i en la seva capacitat de treballar col·laborativament.
Els resultats finals del projecte “Revista Quàrtum” van reflectir no només el desenvolupament acadèmic i creatiu dels estudiants, sinó també el seu creixement personal. La revista va esdevenir una plataforma on l’Albert i els seus companys van poder expressar les seves veus úniques, contribuint a una comunitat escolar més integrada i diversa.
Aquesta experiència ens ha ensenyat la importància de reconèixer i adreçar les necessitats individuals dels estudiants dins dels projectes col·laboratius. En futures edicions de la “Revista Quàrtum“, planegem expandir les nostres estratègies per incentivar el compromís de tots els estudiants, garantint que cada un trobi un espai on pugui brillar i aportar al projecte. Aquest enfocament no només enriqueix el producte final sinó que també contribueix al desenvolupament d’una comunitat escolar més cohesionada i respectuosa de la diversitat.

Bibliografia treballada:

Fernández Sierra, Juan (2012). “La educación en la era digital: La escuela educativa.” Editorial Síntesis.

García Aretio, Lorenzo (2017). “Bases, mediaciones y futuro de la educación a distancia en la sociedad digital.” Editorial Síntesis.

Gutiérrez Martín, Alfonso (2014). “Educar con redes sociales: Teorías, modelos y prácticas.” Editorial Morata.

Marquès Graells, Pere (2015). “Impacto de las TIC en la educación: Funciones y limitaciones.” Editorial UOC.

Area Moreira, Manuel; Alonso Cano, Cristina (eds.) (2016). “Tecnologías digitales para la innovación educativa.”

Cabero Almenara, Julio; Llorente Cejudo, María del Carmen (2014). “La educación en la nube: TIC para la mejora educativa.” Editorial Síntesis.

De Pablos Pons, Juan (coord.) (2013). “Tecnología educativa: La formación del profesorado en la era de Internet.” Editorial Aljibe.

Entrada 11

Fase d’intervenció autònoma
Data: 3 d’abril de 2024
Títol: La Història d’En Marc i el Mural Col·lectiu
Competències Treballades:
PRRA1 – Fomentar un clima de classe inclusiu i respectuós.
PRRA6 – Dissenyar estratègies didàctiques que atenguin  la diversitat dels alumnes.
PRRA10 – Implementar accions que promoguin la inclusió i la cohesió social dins de l’aula.
PRRA12 – Crear vincles efectius amb l’alumnat per suportar el seu desenvolupament personal i acadèmic.

En la continuació del nostre projecte “El barri de les Corts: Una Mirada Històrica”, vam afrontar un repte que va transcendir l’acadèmic, tocant el personal i el comunitari. En Marc, un dels alumnes de segon d’ESO, sempre s’havia mostrat reticent a participar en activitats grupals, mostrant una actitud desconnectada tant de l’aprenentatge com dels seus companys. La seva situació familiar complicada li havia forjat una cuirassa, fent-lo aparèixer distant i desinteressat.
Suport Individualitzat:
L’aproximació a En Marc es va basar en sessions individuals on es va crear un espai segur perquè pogués expressar-se lliurement, sense el temor al judici. Aquestes sessions van revelar no només la seva passió per l’art sinó també certes inseguretats derivades de les seves experiències prèvies a l’aula. Vaig decidir utilitzar el seu interès per l’art com un vehicle per incrementar la seva confiança, fent-li veure que les seves aptituds podien aportar un valor immens al projecte de classe i, per extensió, a la comunitat escolar. Aquest procés no només va enfortir la nostra relació pedagògica sinó que també va ajudar En Marc a veure’s a si mateix com un contribuïdor valuós, alterant la seva autopercepció de manera positiva.

El Mural Col·lectiu com a Punt d’Inflexió:
La decisió de designar En Marc com a líder artístic del mural col·lectiu va ser clau. Aquesta posició va requerir que assumís un rol de lideratge, una tasca que inicialment el va intimidar, però que ràpidament va començar a gaudir. La seva implicació en el projecte va anar més enllà de la simple execució artística; va participar en la planificació, en la selecció de temes i en la coordinació amb els seus companys. Aquesta experiència va fomentar el seu desenvolupament d’habilitats interpersonals i de lideratge, proporcionant-li una plataforma per expressar la seva creativitat i impactar positivament en el seu entorn.

Resultats i Aprenentatges:
El projecte va transcendir l’esperit individual d’En Marc i va esdevenir un símbol de cohesió i orgull per a tota la classe. Va demostrar com un projecte educatiu pot servir d’eina per a la inclusió social, reforçant la idea que cada alumne, independentment del seu rerefons o habilitats, té un paper crucial a jugar dins la comunitat escolar. El mural no només va embellir un espai de l’escola sinó que també va servir com a testimoni tangible de la col·laboració, la diversitat i el respecte mutu.

Desafiaments i Solucions:
El camí cap a la finalització del mural no va estar exempt de desafiaments. La necessitat de proporcionar un suport psicoemocional constant a En Marc va ressaltar la importància de tenir sistemes de suport integrats dins de l’entorn educatiu, capaços d’abordar les necessitats individuals dels alumnes. La flexibilitat va ser clau; ajustar els plans no va ser vist com un contratemps sinó com una oportunitat per adaptar-se i aprendre de la situació. Aquesta experiència va reforçar la noció que l’educació és un procés dinàmic i que l’èxit sovint depèn de la nostra capacitat per ser versàtils i receptius als canvis.
Conclusions i Passos a Seguir:
La incorporació d’En Marc al cor del projecte “El barri de les Corts” i el seu paper clau en el mural col·lectiu van reafirmar la meva creença en el poder de l’educació per transformar vides. Aquesta experiència ha reforçat el meu compromís amb l’adopció d’estratègies pedagògiques inclusives i personalitzades, reconeixent que cada estudiant té un potencial únic esperant ser descobert i valorat. En futurs projectes, continuaré explorant maneres de connectar l’aprenentatge amb els interessos personals dels estudiants, fomentant un entorn on tots puguin sentir-se partícips i valorats.

Bibliografia treballada:

Ainscow, M., Booth, T., & Dyson, A. (2006). Inclusión y equidad en la educación: desafíos y oportunidades. Editorial Morata.
Eisner, E. W. (2002). El arte y la creación de la mente. Paidós..
Gardner, H. (2011). Inteligencias múltiples: La teoría en la práctica. Paidós..
Rogoff, B. (2003). Aprendices del pensamiento: El desarrollo cognitivo en el contexto social. Paidós.
Sanmartí, N. (2007). 10 ideas clave: Evaluar para aprender. Editorial Graó.
Schön, D. A. (1987). La formación de profesionales reflexivos: Hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Paidós.
Stenhouse, L. (1984). Investigación y desarrollo del currículum. Morata.

Entrada 10
Fase d’intervenció autònoma
Data: 21 de març de 2024
Títol: Superant desafiaments en “El barri de les Corts: Una Mirada Històrica”

Competències treballades:
PRRA2- Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent.
PRRA4– Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
PRRA8- Comprendre i actuar segons els principis ètics que guien l’exercici professional.
PRRA11– Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.

Aquesta setmana hem enfrontat un repte particular en el desenvolupament del projecte “El barri de les Corts: Una Mirada Històrica” amb els alumnes de segon d’ESO, específicament amb el grup que inclou alumnes repetidors. El projecte consisteix en la investigació i presentació de la història i l’evolució del barri de les Corts a través d’entrevistes, recerca documental i treball de camp. Els estudiants havien de treballar en grups per crear una exposició que inclogués elements visuals, escrits i digitals.
El desafiament principal va sorgir amb el grup de repetidors, alguns dels quals mostraven desinterès i falta de motivació des de l’inici del projecte. Aquesta situació va exigir una reflexió profunda sobre com adaptar les estratègies didàctiques per involucrar activament a aquests alumnes i assegurar el seu aprenentatge significatiu.
Reflexions sobre l’adaptació del projecte:
Compromís Personalitzat
Entenent la diversitat de perfils i circumstàncies dels alumnes repetidors, vaig prendre la iniciativa de dedicar sessions individuals per a cada un d’ells. Aquestes sessions van ser clau per descobrir els seus interessos personals i potencials connexions amb el projecte “El barri de les Corts: Una Mirada Històrica”. Per exemple, en detectar l’afició d’un alumne per la fotografia, el vam vincular amb l’exploració visual del barri, motivant-lo a documentar els canvis arquitectònics i socials a través del temps. Un altre alumne, fascinat per les històries de vida, va ser encarregat de realitzar entrevistes a residents antics del barri, capturant relats personals que enriquien el contingut del projecte. Aquest enfocament va fomentar un sentit de pertinença i va incentivar la participació activa, convertint el projecte en una oportunitat per explorar i desenvolupar les seves passions i talents.

Flexibilitat en els Rols de Grup
La composició heterogènia dels grups de treball va exigir una adaptació dels rols tradicionals dins de l’equip. Aquest ajustament es va fer amb l’objectiu d’optimitzar els talents individuals i promoure una major implicació de tots els membres, inclosos els alumnes repetidors. Es va oferir la llibertat als estudiants de triar o proposar rols que millor s’ajustessin a les seves habilitats o interessos. Per exemple, un alumne amb fortes habilitats organitzatives va assumir la coordinació del calendari d’activitats, mentre que un altre, amb habilitats en el disseny gràfic, va liderar la creació de la part visual de l’exposició. Aquesta estratègia va fomentar un entorn col·laboratiu on cadascú va poder contribuir significativament al projecte, reconeixent i valorant la diversitat de competències dins de l’equip.
Suport i Seguiment Continu
Conscients de la importància del suport emocional i acadèmic per als alumnes repetidors, es va implementar un sistema de seguiment continu que incloïa reunions periòdiques, feedback constructiu regular i reconeixement explícit dels progressos. Aquestes accions van ser fonamentals per mantenir l’interès i la motivació al llarg del projecte. La retroalimentació es va enfocar no només en els aspectes a millorar sinó també en els èxits i forts dels estudiants, reforçant la seva confiança en les seves capacitats. Aquest ambient de suport va facilitar un espai segur per a l’experimentació i l’error, essencials per al procés d’aprenentatge.
Resultats i Aprenentatges
El resultat del projecte “El barri de les Corts: Una Mirada Històrica” va superar les expectatives inicials. La combinació de compromís personalitzat, flexibilitat en els rols i suport continu va catalitzar una transformació notòria en els alumnes repetidors, que van passar de mostrar desinterès a ser part activa i essencial del projecte. La presentació final va ser un reflex del treball en equip, on cada estudiant va aportar un element únic que enriquia el contingut global. Les habilitats adquirides en recerca, col·laboració i expressió creativa van ser evidents, demostrant l’impacte positiu d’un enfocament pedagògic adaptat a les necessitats individuals. Aquest projecte no només va contribuir al coneixement històric i cultural del barri de les Corts sinó que també va promoure el desenvolupament personal i acadèmic dels alumnes, preparant-los per a futurs reptes educatius i vitals.
Conclusions i Passos a Seguir:
La implementació del projecte “El barri de les Corts: Una Mirada Històrica” ha estat una vivència enriquidora que ha il·luminat diversos aspectes clau de la pràctica docent en entorns educatius diversificats. Un dels principals aprenentatges ha estat la constatació de com l’adaptabilitat i la personalització en l’ensenyament no només afavoreixen el compromís dels alumnes, sinó que també potencien el desenvolupament de les seves competències i la seva confiança personal.
La capacitat de connectar de manera profunda i significativa amb els alumnes, especialment aquells en risc de desconnexió, ha demostrat ser fonamental per a la seva implicació en el projecte. Això reafirma la necessitat de continuar buscant i implementant estratègies pedagògiques que reconeguin la singularitat de cada estudiant, permetent així una resposta educativa més ajustada i efectiva.

En mirar cap al futur, em comprometo a aprofundir en la meva pràctica reflexiva, cercant noves maneres de crear un entorn d’aprenentatge més inclusiu i participatiu. Això implica desenvolupar activitats que no només siguin accessibles per a tots els estudiants sinó que també fomentin la col·laboració, el respecte mutu i el reconeixement de la diversitat com a font d’enriquiment col·lectiu.
A més, és imprescindible continuar explorant l’ús de tecnologies i recursos didàctics innovadors que puguin captar l’atenció i estimular la curiositat de tots els alumnes. La integració de metodologies com l’aprenentatge basat en projectes, l’aprenentatge, servei i l’ús de mitjans digitals són clau per oferir experiències d’aprenentatge més dinàmiques i rellevants per al món actual.
Un altre aspecte fonamental serà el treball col·laboratiu amb altres docents i professionals de l’educació per compartir experiències, recursos i estratègies pedagògiques que puguin enriquir la nostra pràctica docent. La formació contínua i el desenvolupament professional són essencials per estar al dia amb les innovacions en l’ensenyament i poder oferir una resposta educativa de qualitat adaptada a les necessitats del segle XXI.
Finalment, la reflexió contínua sobre la mateixa pràctica, a través de diaris de pràctiques com aquest, es mantindrà com una eina indispensable per a l’autoavaluació i el creixement professional. És en aquest espai de reflexió on podem analitzar els èxits i els desafiaments, planificar millores i celebrar els progressos aconseguits, sempre amb la mirada posada en l’objectiu de proporcionar una educació que transformi vides.
“El barri de les Corts: Una Mirada Històrica” no ha estat només un projecte educatiu, sinó una oportunitat per reafirmar el compromís amb una educació inclusiva, personalitzada i significativa. Aquesta experiència serveix com a punt de partida per a futures iniciatives que continuïn aprofundint en el potencial transformador de l’educació.

Bibliografia treballada:

Perrenoud, Philippe (1999). “Construir competencias desde la escuela“.
Zabalza, Miguel A. (2003). “Diarios de clase: un instrumento de investigación y desarrollo profesional“.
Fernández Enguita, Mariano (1999). “La escuela a examen”.

Entrada 9
Fase d’intervenció autònoma
Data: 20 de març de 2024
Títol: Reflexions sobre la Coavaluació amb Rúbriques
Competències treballades
PRRA2- Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent.
PRRA4– Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
PRRA8- Comprendre i actuar segons els principis ètics que guien l’exercici professional.
PRRA11– Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.

Avui, en la nostra sessió de classe, hem implementat la coavaluació com a part del projecte “Bloguers Viatgers”. La utilització de la rúbrica de coavaluació ha estat una experiència interessant, tant per a mi com a docent com per als meus alumnes. La finalitat era fomentar la responsabilitat compartida en l’avaluació del treball en equip i promoure una reflexió crítica sobre el mateix aprenentatge i el dels companys.
Per aquesta activitat, els alumnes han hagut d’avaluar els blogs de viatges creats pels seus companys, utilitzant com a guia les rúbriques de coavaluació que van ser dissenyades per cobrir diferents aspectes del projecte: contingut, estructura i organització, qualitat del contingut, presentació visual, originalitat i creativitat, i la col·laboració en l’equip.
Reflexions sobre l’ús de la rúbrica de coavaluació:

Clarificació d’Expectatives. La rúbrica aplicada al projecte “Blogueres Viatgers” va clarificar eficaçment les expectatives respecte als projectes finals, proporcionant als estudiants una guia precisa sobre els estàndards de qualitat i esforç requerits. Aquesta eina va detallar criteris específics, des de l’originalitat fins a la coherència de la presentació, orientant els alumnes en el procés creatiu i permetent-los ajustar els treballs abans del lliurament final. La claredat en els objectius va incentivar un esforç més dirigit i conscient, millorant la qualitat dels projectes i fomentant l’autoavaluació. A més, va establir un entorn equitatiu d’aprenentatge, promovent l’autonomia i la responsabilitat en els estudiants. En resum, la rúbrica va ser una estratègia valuosa per al desenvolupament de competències i la realització de treballs d’alta qualitat.

Foment de l’Autoavaluació. Abans de procedir a la coavaluació dels blogs en el marc del projecte “Blogueres Viatgers”, vaig encoratjar als alumnes a realitzar una autoavaluació dels seus propis treballs utilitzant la mateixa rúbrica prevista per a la coavaluació. Aquesta estratègia va tenir com a objectiu principal preparar els estudiants per a l’avaluació mútua, posant-los en la posició de crítics del seu propi esforç i resultat. Aquest procés d’autoanàlisi no només els va permetre identificar punts forts i àrees de millora en els seus projectes, sinó que també va fomentar el desenvolupament d’una actitud crítica i reflexiva respecte al seu propi treball. Com a resultat, els alumnes van arribar a la fase de coavaluació amb una major comprensió dels criteris d’avaluació i amb una predisposició més oberta a rebre i oferir retroalimentació constructiva. Aquest enfocament va contribuir significativament a enriquir l’experiència d’aprenentatge, afavorint un entorn d’autoaprenentatge i millora contínua.
Desenvolupament de l’Esperit Crític: El procés d’observar als meus alumnes debatre i discutir els criteris de la rúbrica durant la fase de coavaluació dels blogs va resultar ser excepcionalment valuós. Aquest exercici els va portar a comprendre profundament la necessitat de fonamentar les seves opinions en arguments sòlids i bé estructurats. No només van aprendre a analitzar críticament el treball dels seus companys des d’una perspectiva objectiva, sinó que també van adquirir la capacitat d’expressar les seves valoracions de manera respectuosa i constructiva. Aquesta pràctica va fomentar en ells un esperit crític, essencial per al seu desenvolupament acadèmic i personal, i els va preparar per afrontar discussions futures amb una base argumentativa més sòlida i reflexiva.

Acceptació de la Retroalimentació: Durant la fase de coavaluació, els alumnes van tenir l’oportunitat d’aprendre a rebre retroalimentació crítica d’una manera constructiva, un aspecte fonamental per al seu creixement personal i acadèmic. Aquesta experiència va fomentar una cultura d’aprenentatge basada en l’obertura i la reflexió, on la crítica s’entén com una eina per a la millora i no com un atac personal. Va ser notable veure com, progressivament, van començar a valorar les observacions dels seus companys, utilitzant-les com a guia per a refinar i enriquir els seus treballs. Aquest procés no només va millorar la qualitat dels seus projectes, sinó que també va contribuir al desenvolupament de competències clau com la comunicació efectiva, l’autoestima i la capacitat d’adaptació, preparant-los per a futurs contextos professionals i personals on la retroalimentació constructiva és constant.

Desafiaments: L’ús de la rúbrica, tot i ser altament beneficiós, va plantejar certs desafiaments, especialment per a aquells alumnes que encara estaven familiaritzant-se amb aquest tipus d’eines d’avaluació. La distinció entre els diferents nivells de qualificació especificats a la rúbrica va resultar ser una tasca complexa per a un grup concret d’estudiants, els quals van trobar dificultats a l’hora de justificar les seves valoracions o d’aplicar els criteris de forma consistent. Aquesta situació va posar de manifest la necessitat d’oferir una formació més específica i detallada sobre com interpretar i utilitzar les rúbriques de manera efectiva, no solament per avaluació sinó com a eina d’aprenentatge continu. Es va evidenciar que és imprescindible dedicar temps a sessions de pràctica guiada i a resoldre dubtes, per assegurar que tots els alumnes puguin aprofitar plenament els avantatges que ofereix aquesta metodologia d’avaluació.

Conclusions i passos a seguir: L’experiència de coavaluació amb rúbriques ha demostrat ser una eina valuosa en el procés d’ensenyament-aprenentatge. No obstant això, és evident que cal dedicar temps a la formació dels alumnes en l’ús de rúbriques per a maximitzar els seus beneficis. En futures sessions, planejo dedicar més temps a explicar i practicar amb les rúbriques abans de la coavaluació, així com a reflexionar sobre l’acceptació de la retroalimentació.
Aquesta entrada al meu diari de pràctiques serveix com a recordatori de l’impacte que les estratègies reflexives, com la coavaluació, poden tenir en el procés d’aprenentatge dels estudiants, així com dels reptes que cal superar per implementar-les eficaçment.

Bibliografia treballada:

Perrenoud, Philippe (1999). Construir competencias desde la escuela. Ediciones Dolmen.

Gibbs, Graham (1988). Learning by Doing: A Guide to Teaching and Learning Methods. Further Education Unit.

Fernández Enguita, Mariano (1999). La escuela a examen. Ediciones Morata.

Zabalza, Miguel A. (2003). Diarios de clase: un instrumento de investigación y desarrollo profesional. Narcea Ediciones.

Stenhouse, Lawrence (1984). Investigación y desarrollo del currículum. Morata.

Entrada 8
Fase d’intervenció autònoma
Data: 14 de març de 2024
Títol: “Bloguers Viatgers”: Reflexions sobre el desafiament de la inclusió en el context digital
Les competències treballades:
1. PRRA4: Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
2. PRRA6: Intervenir en l’assessorament a altres professionals de l’educació, als estudiants i a les famílies en l’àmbit lingüístic.
3. PRRA11: Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster
4. PRRA9: Desenvolupar estratègies d’ensenyament que promoguin l’aprenentatge inclusiu i accessible, reconeixent i atenent la diversitat de l’alumnat.
5. PRRA13: Fomentar l’ús de les TIC com a eina per a la superació de barreres d’aprenentatge i com a mitjà per promoure la igualtat d’oportunitats educatives.

En el marc del projecte “Bloguers Viatgers”, es va presentar un desafiament particular relacionat amb un dels nostres alumnes, Pere, qui té dificultats específiques d’aprenentatge. Aquest cas ens va portar a reflexionar profundament sobre la inclusió i l’accessibilitat en projectes educatius que fan ús intensiu de les tecnologies digitals.

Descripció de l’experiència: Durant la fase inicial del projecte, observem que en Pere mostrava dificultats notòries en la gestió de la plataforma de bloqueig i en l’organització de la informació de manera digital.
Aquesta situació va posar de manifest la necessitat d’adaptar els nostres recursos i metodologies per garantir la participació efectiva de tot l’alumnat, independentment de les seves necessitats particulars.

Anàlisi dels sentiments: La constatació de les barreres amb què es va trobar Pere va generar una barreja de preocupació i motivació en mi. D’una banda, em va preocupar la possibilitat que aquestes dificultats poguessin minvar la seva motivació i la seva experiència d’aprenentatge. D’altra banda, vaig sentir-me motivat a buscar estratègies innovadores que permetessin superar aquests obstacles i fomentar un ambient d’aprenentatge realment inclusiu.

Avaluació de l’experiència: L’experiència amb Pere va evidenciar la importància de la personalització de l’aprenentatge i de l’adaptació de les eines i recursos digitals a les diverses necessitats de l’alumnat. Vaig adonar-me que, malgrat els avantatges dels entorns digitals per a l’ensenyament i l’aprenentatge, és fonamental garantir que aquests entorns siguin accessibles i manejables per a tots els estudiants.

Anàlisi profunda: Aquesta comprensió em va portar a reflexionar sobre la importància de l’accessibilitat digital en l’educació inclusiva. Vaig veure clarament que l’èxit del projecte “Bloguers Viatgers” no només depèn de la motivació i l’esforç conjunt de tots els participants, sinó també de la seva capacitat per interactuar sense barreres amb les tecnologies utilitzades. Aquesta necessitat es va fer evident quan un dels alumnes, amb dificultats visuals, va expressar problemes per accedir al contingut del blog. Va ser un punt d’inflexió que em va impulsar a investigar i incorporar formacions específiques sobre eines tecnològiques de suport. Aquestes formacions inclourien sessions pràctiques sobre l’ús i la configuració de programari de lectura de pantalla, l’adaptació de teclats per a necessitats específiques i l’exploració d’aplicacions mòbils que poden transformar text a parla o facilitar la lectura a través de tipografies especials. Així mateix, es destacaria la importància de l’accessibilitat web, seguint les directrius d’accessibilitat per a continguts web (WCAG), assegurant que tots els estudiants, independentment de les seves capacitats, puguin beneficiar-se plenament del projecte educatiu.

Conclusions: A través de l’experiència viscuda durant el desenvolupament del projecte “Bloguers Viatgers”, he après que la inclusió i l’accessibilitat han de ser pilars fonamentals en la planificació de qualsevol activitat educativa que faci ús de tecnologia. Aquesta comprensió subratlla la necessitat d’adoptar una perspectiva holística en l’educació, on l’entorn d’aprenentatge digital sigui accessible per a tots els estudiants, inclosos aquells amb necessitats especials. La implementació de formacions específiques en tecnologies de suport i l’adaptació de continguts digitals no només beneficia els estudiants amb discapacitats, sinó que millora l’experiència d’aprenentatge per a tota la comunitat educativa. Aquest enfocament promou un ambient més inclusiu i respectuós, on la diversitat és vista com una oportunitat per a l’enriquiment mutu i l’aprenentatge col·lectiu.
A més, aquesta experiència ha reforçat la meva convicció en la importància de la formació contínua del professorat en qüestions d’accessibilitat digital i inclusió. És essencial que els educadors disposin dels coneixements i les habilitats necessàries per dissenyar i implementar projectes educatius que atenguin la diversitat de l’alumnat. Això inclou des de la selecció de les eines tecnològiques més adequades fins a la creació de continguts accessibles i la gestió d’una aula inclusiva.
Finalment, aquesta experiència reafirma la necessitat d’un compromís institucional amb l’accessibilitat i la inclusió, assegurant els recursos, la formació i el suport necessaris per a la seva implementació efectiva. La col·laboració entre docents, personal de suport, famílies i l’alumnat és clau per crear un entorn educatiu que celebri la diversitat i fomenti l’equitat, preparant els estudiants per viure en una societat cada vegada més diversa i interconnectada.

Pla d’acció: Per futures edicions del projecte “Bloguers Viatgers”, m’he proposat:
1. Realitzar una avaluació prèvia de les necessitats específiques de tot l’alumnat en relació amb l’ús de tecnologies.
2. Incorporar una sessió formativa sobre eines d’accessibilitat i estratègies d’aprenentatge inclusiu tant per a l’alumnat com per al professorat.
3. Establir un protocol d’actuació per a la detecció i suport ràpid en cas de dificultats amb les tecnologies utilitzades en el projecte.
4. Fomentar l’ús de recursos educatius oberts (REO) dissenyats amb criteris d’accessibilitat universal.
Aquestes accions no només beneficiaran a l’alumnat amb necessitats específiques d’aprenentatge com Pere, sinó que també enriquiran l’experiència educativa de tot l’alumnat, promovent un entorn d’aprenentatge més inclusiu, equitatiu i accessible.

Bibliografia treballada:

Ainscow, M., Booth, T., & Dyson, A. (2016). Inclusión educativa: Un camino hacia la transformación de las escuelas. Madrid: Morata.
Marchesi, Á., & Martín, E. (2018). Calidad de la enseñanza en tiempos de cambio. Madrid: Alianza Editorial.
Salinas, J., De Benito, B., & Pérez, A. (2017). Tecnologías para la educación: Diseño, producción y evaluación de medios para la formación docente. Barcelona: UOC.
Stainback, S., & Stainback, W. (2014). Inclusión: Un modelo de aprendizaje y enseñanza para la diversidad de alumnos. Madrid: Narcea.
UNESCO. (2019). Marco de Competencia Digital Docente. París: UNESCO.
Zabala, A., & Arnau, L. (2016). 11 ideas clave: Cómo aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó

Entrada 7

Fase d’intervenció autònom

Data: 11de març de 2024

Títol: “Bloguers Viatgers”: Un Viatja Pedagògic a través de la Diversitat Lingüística i Cultural en 3r d’ESO

Competències treballades:
PRRA4: Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
PRRA6: Intervenir en l’assessorament a altres professionals de l’educació, als estudiants i a les famílies en l’àmbit lingüístic.
PRRA11: Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.

Per aquesta tasca, he seleccionat el cicle reflexiu de Graham Gibbs com el model de reflexió que guiarà les entrades del meu diari durant la fase d’intervenció autònoma. Aquest model és particularment útil per a la seva estructura cíclica, que facilita una exploració en profunditat de les experiències i promou un aprenentatge significatiu a través de la reflexió sistemàtica. Gibbs proposa un procés de sis etapes que comença amb la descripció de l’experiència, seguida de l’anàlisi dels sentiments, l’avaluació de l’experiència, l’anàlisi per comprendre el que s’ha après, la conclusió sobre altres maneres d’actuar i, finalment, l’elaboració d’un pla d’acció per a futures situacions similars. Aquest enfocament ens permet no només identificar i reflexionar sobre els aspectes que han funcionat bé i els que requereixen millora sinó també desenvolupar estratègies concretes per afrontar desafiaments futurs, optimitzant així la pràctica docent.
Utilitzaré el model de Gibbs per estructurar les entrades del diari en relació amb situacions específiques viscudes durant la meva fase d’intervenció autònoma que m’han impactat com a docent. Aquestes entrades reflexionaran sobre experiències d’ensenyament, interaccions amb els alumnes, implementació de noves estratègies pedagògiques, i desafiaments trobats en el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’objectiu és proporcionar una base sòlida per al creixement professional continu i per al desenvolupament d’una pràctica docent més reflexiva, crítica i adaptada a les necessitats dels alumnes.

Iniciant la meva fase d’intervenció autònoma en una aula de tercer d’ESO, vaig decidir implementar el projecte “Bloguers Viatgers” amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge de llengües i dialectes diversos a través de la creació d’un blog de viatges per part dels alumnes. Aquest projecte buscava no només enriquir els coneixements lingüístics dels estudiants sinó també desenvolupar les seves habilitats digitals i promoure un enteniment més profund de la diversitat cultural i lingüística d’Espanya. La primera sessió va ser dedicada a la introducció del projecte, discussió sobre la importància de la diversitat lingüística i planificació inicial del blog.
Descripció de l’experiència:
La sessió va començar amb gran entusiasme per part meva, preparat amb materials visuals i exemples de blogs de viatges per inspirar als estudiants. Amb l’aula plena d’expectació, vaig desplegar una presentació que detallava els objectius del projecte “Bloguers Viatgers”, subratllant la seva importància no només com a eina d’aprenentatge lingüístic, sinó també com a finestra cap a la riquesa cultural de les diverses regions d’Espanya. Vaig explicar que cada grup seria responsable de crear un blog dedicat a una ciutat específica, on haurien d’investigar i compartir informació sobre la història local, els punts d’interès, la gastronomia típica, i els aspectes únics de la llengua o dialecte parlat. A més, vaig posar èmfasi en la importància de la creativitat i l’autenticitat en les seves publicacions, animant-los a pensar més enllà dels fets bàsics i a explorar històries personals o anècdotes que poguessin connectar amb els lectors d’una manera més profunda. Per tal de facilitar la recerca i l’organització de les seves idees, vaig proporcionar als estudiants una llista de recursos en línia, incloent-hi bases de dades, arxivaments digitals, i plataformes d’intercanvi cultural. Aquesta introducció detallada buscava no només orientar-los en els primers passos cap a la creació del seu blog, sinó també inspirar-los a veure aquest projecte com una oportunitat per ampliar els seus horitzons i connectar amb altres cultures i comunitats a través de l’exploració lingüística i cultural.
Anàlisi dels sentiments:
L’entusiasme que sentia era palpable; estava convençut que aquest projecte podria ser una experiència d’aprenentatge transformadora per als estudiants, permetent-los no només millorar les seves competències lingüístiques sinó també ampliar la seva visió del món. Alhora, el nerviosisme sorgia de la incertesa sobre com navegarien per les complexitats de la col·laboració en equip, especialment en un projecte tan ambiciós que requeria una planificació i coordinació detallades. Aquesta preocupació es veia augmentada pel repte de garantir que cada estudiant es mantingués motivat i compromès amb la tasca, reconeixent la importància de la recerca rigorosa i l’atenció al detall en la creació de contingut educatiu i culturalment ric. Vaig reflexionar sobre la meva pròpia responsabilitat com a guia i suport per a ells durant aquest procés, qüestionant-me sobre les millors estratègies per fomentar un ambient de treball positiu i productiu, així com per ajudar-los a superar qualsevol obstacle que poguessin trobar. En definitiva, mentre anticipava amb il·lusió els resultats creatius d’aquest projecte, també em preparava per intervenir de manera proactiva per assegurar que cada estudiant pogués aportar el seu millor esforç i aprendre de manera significativa de l’experiència.
Avaluació de l’experiència: La sessió va revelar un contrast entre la meva anticipació i la realitat de com els estudiants percebien el projecte. Encara que havia esperat una resposta entusiasta, vaig trobar que no tots compartien el mateix nivell d’interès. Aquesta falta d’entusiasme es va manifestar en un compromís inicial baix, amb alguns estudiants mostrant-se reticents a endinsar-se en la complexitat de la creació d’un blog. La desconnexió semblava arrelar-se en la manca d’experiència prèvia amb aquesta forma de treball digital i en una incertesa sobre com abordar la recerca de manera efectiva.
La dinàmica de grup, prevista com una oportunitat per a l’aprenentatge col·laboratiu, va resultar ser un altre punt crític. Les discussions sobre qui investigaria cada ciutat van esdevenir un camp de batalla de preferències personals i interessos, en lloc de ser una decisió basada en el potencial d’aprenentatge i contribució al projecte comú. Aquestes tensions van evidenciar una manca d’habilitats en la negociació i la gestió de conflictes dins del grup, així com diferències en el nivell de compromís i expectatives individuals respecte al projecte.
Vaig notar també una certa dificultat en la distribució equitativa de tasques, amb alguns estudiants assumint més responsabilitats que altres. Això no només va generar frustració entre els membres més actius del grup sinó que també va posar en qüestió l’eficàcia de l’aprenentatge col·laboratiu en aquest context. La falta d’un mètode clar per a la selecció i assignació de tasques va contribuir a aquesta desigualtat, deixant alguns estudiants sentir-se desbordats mentre que altres es mostraven apàtics.
Aquesta situació va servir com una valuosa lliçó sobre la importància de preparar els estudiants no només en els aspectes tècnics de la creació d’un blog, sinó també en les habilitats suaus necessàries per treballar eficaçment en equip. Vaig començar a qüestionar-me sobre com podria haver facilitat millor la formació d’equips més cohesius i com podria guiar-los per superar aquests obstacles interpersonals en el futur, tot mantenint l’enfocament en els objectius d’aprenentatge del projecte.

Anàlisi: Aquesta introspecció va evidenciar un buit en la meva preparació prèvia dels estudiants per a un projecte d’aquesta envergadura. Vaig adonar-me que, malgrat la seva familiaritat amb les xarxes socials, la creació d’un blog com a tasca educativa requeria habilitats específiques que no havíem abordat prou. Així mateix, la dinàmica de treball en equip necessitava una base més sòlida en la comunicació, la planificació i la resolució de conflictes. Aquesta anàlisi em va portar a la conclusió que hauria d’integrar sessions preliminars dedicades a aquests aspectes, incloent-hi tallers sobre escriure digital i estratègies per a l’efectivitat grupal, facilitant així un entorn més preparat i receptiu per a projectes futurs.
Conclusions:
A partir de l’experiència viscuda, he pres consciència de la complexitat que implica introduir projectes innovadors com el “Bloguers Viatgers” en el context educatiu. La necessitat de preparar adequadament els estudiants, no només en els aspectes tècnics sinó també en les dinàmiques de col·laboració i creativitat, s’ha convertit en una prioritat clara. Així, he planificat un conjunt d’accions destinades a enriquir el procés d’aprenentatge i a assegurar el seu èxit.

Pla d’acció:
En primer lloc, he decidit implementar sessions introductòries sobre les plataformes de blogging, incloent-hi tutorials pas  a pas que cobreixin des de la creació del blog fins a la personalització del seu disseny. Aquestes sessions estaran dissenyades per ser altament interactives, permetent als estudiants practicar en temps real mentre segueixen les instruccions. La finalitat és que cadascun pugui expressar la seva creativitat de manera única, tot aprofitant les eines digitals a la seva disposició.
Per abordar els reptes del treball en grup, organitzaré tallers que simulen situacions de treball en equip, incloent-hi jocs de rol i activitats que requereixin planificació conjunta i presa de decisions. Aquestes activitats estaran dissenyades per destacar la importància de la comunicació efectiva, la gestió del temps i la resolució de conflictes. L’objectiu és construir un sentiment de comunitat i confiança entre els estudiants, fonamental per al treball col·laboratiu exitós.
A més, per fomentar una major implicació i interès per la diversitat lingüística i cultural, incorporaré presentacions i debats sobre la riquesa cultural de les diverses regions espanyoles. Aquestes sessions buscaran despertar la curiositat dels estudiants i motivar-los a explorar i valorar les diferents expressions culturals i lingüístiques, vinculant-les directament amb el projecte del blog.
Finalment, establiré moments de reflexió col·lectiva on els estudiants podran compartir les seves experiències, els èxits i els obstacles trobats durant el desenvolupament del projecte. Aquestes sessions serviran no només com a espai d’aprenentatge mutu sinó també com a oportunitat per reajustar i millorar les estratègies pedagògiques emprades, garantint així que cada estudiant pugui treure el màxim profit de l’experiència.
Creient fermament que aquests canvis contribuiran positivament al desenvolupament del projecte, em comprometo a seguir un enfocament reflexiu i adaptatiu, sempre obert a l’aprenentatge i a la millora contínua.

Bibliografia treballada:
Gibbs, G. (1988). “El aprendizaje por la reflexión.” Madrid: Morata.
Pérez Gómez, Á. I. (2014). “Aprender a educar: Nuevos desafíos de la formación de docentes.” Barcelona: Graó
Area Moreira, M., & Pessoa, T. (2012). “De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0.” Granada: Comunicación Social.
Coll, C., & Monereo, C. (Eds.). (2010). “Psicología de la educación virtual: Aprender y enseñar con las tecnologías de la información y la comunicación.” Madrid: Morata
Hernández, F., Sancho, J. M., & Rivas, J. I. (2010). “Tecnologías para transformar la educación.” Madrid: Akal.
García Aretio, L. (2014). “Bases, mediaciones y futuro de la educación a distancia en la sociedad digital.” Madrid: Síntesis.
.

Entrada 6

Fase d’Intervenció Acompanyada

Data: 9 de gener de 2023

Títol: Integració Lingüística i Cultural: Desafiant les Barreres en l’Aula   Multicultural

Competències treballades:

PRRA4- Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

PRRA6: Intervenir en l’assessorament a altres professionals de l’educació, als estudiants i a les famílies en l’àmbit lingüístic.

PRRA7: Reconèixer, comprendre i analitzar les causes i efectes de les desigualtats per raó de sexe i gènere.

PRRA8: Comprendre i actuar segons els principis ètics que guien l’exercici professional.

PRRA9: Relacionar-se de manera respectuosa, assertiva i exempta de manifestacions contràries als valors i la dignitat de les persones.

PRRA11: Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster

Mentre progressava en la meva fase d’intervenció acompanyada, vaig tenir l’oportunitat única d’abordar els desafiaments que presentava l’acollida i integració d’un alumne nouvingut, en avance referit com a “Ibrahim”, en el context d’una classe de segona llengua. Ibrahim, originari d’un entorn culturalment i lingüísticament diferent, es va trobar davant la complexa tasca de navegar no només en un nou sistema educatiu sinó també en una societat amb costums i una llengua desconeguda per a ell.

Fase 1: Acció
En la fase inicial d’acció, conscient de la complexitat que suposa l’arribada d’Ibrahim a un nou entorn educatiu i cultural, vaig plantejar un conjunt d’iniciatives pedagògiques amb l’objectiu d’ajudar-lo a superar possibles barreres lingüístiques i fomentar la seva inclusió dins de la comunitat escolar. Amb aquest propòsit, vaig organitzar una sèrie d’activitats interdisciplinàries que buscaven no només l’adquisició de competències lingüístiques sinó també el reconeixement i la valoració de la diversitat cultural present a l’aula.
Una de les primeres accions va ser la creació d’un mural col·lectiu on cada estudiant, inclòs Ibrahim, va tenir l’oportunitat de representar, a través de dibuixos i paraules clau, elements distintius de la seva cultura d’origen. Aquesta activitat va servir com a punt de partida per a discussions guiades en català sobre tradicions, festes i costums particulars de cada país, permetent a Ibrahim compartir amb entusiasme detalls sobre la seva terra natal, fomentant així un ambient d’aprenentatge ric en diversitat i respecte mutu.
Paral·lelament, vaig introduir sessions d’aprenentatge basades en jocs de rol on els estudiants, incloent-hi Ibrahim, es van posar en la pell de personatges de diferents cultures, practicant situacions comunicatives quotidianes en català. Aquesta estratègia va promoure no solament la pràctica de la llengua de manera dinàmica i significativa sinó també va augmentar l’empatia i la comprensió entre els alumnes respecte a les diferents realitats culturals.
Addicionalment, vaig coordinar projectes de recerca en petits grups on cada equip va investigar sobre un aspecte concret de la cultura catalana, des de la gastronomia fins a la música i la literatura, amb l’objectiu de presentar els seus descobriments a la classe mitjançant presentacions creatives en català. Aquesta tasca va incentivar a Ibrahim a explorar i connectar amb la cultura local, facilitant la seva integració i augmentant el seu interès per l’aprenentatge de la llengua.
Aquest conjunt d’estratègies va ser dissenyat no solament amb la finalitat d’impulsar les habilitats lingüístiques d’Ibrahim i dels seus companys sinó també per crear un entorn d’aula on la diversitat cultural és vista com un actiu, un espai on cada veu, inclosa la d’Ibrahim, és escoltada, valorada i celebrada. La implementació d’aquestes activitats va requerir una planificació meticulosa i una adaptació constant a les necessitats i interessos dels estudiants, buscant sempre promoure un aprenentatge interactiu, inclusiu i enriquidor per a tots.

Fase 2: Observació Reflexiva
Durant la fase d’observació reflexiva, em vaig dedicar a analitzar atentament com Ibrahim i els seus companys reaccionaven a les diferents estratègies pedagògiques aplicades. Vaig notar que les activitats que promovien la interacció directa i el compartiment de les mateixes cultures no només van augmentar l’interès d’Ibrahim per aprendre la llengua sinó que també van millorar la cohesió de grup, creant un clima d’acceptació i curiositat mútua. Observar els alumnes treballant col·lectivament en els projectes de recerca i les discussions sobre diversitat cultural em va permetre identificar moments clau on l’aprenentatge lingüístic es produïa de manera més orgànica i significativa, revelant la importància d’una aproximació més holística a l’ensenyament de segones llengües que transcendeix els límits tradicionals de la gramàtica i el vocabulari per abraçar l’experiència humana en la seva totalitat.

Fase 3: Conceptualització Abstracta
La profundització en el cas d’Ibrahim em va permetre identificar la importància crítica de la inclusió de perspectives culturals en l’ensenyament de segones llengües. Vaig reconèixer que les dificultats d’aprenentatge no es limiten només a l’àmbit lingüístic, sinó que també s’estenen a desafiaments culturals i socials que poden influir significativament en l’experiència educativa d’un estudiant. Aquesta realització va ampliar la meva comprensió sobre com les interaccions culturals en l’aula poden afectar el compromís i la motivació dels alumnes. En conseqüència, vaig començar a valorar més la necessitat d’integrar continguts i activitats que reflecteixin la rica diversitat cultural dels estudiants, fent de l’aprenentatge de la llengua una experiència més rellevant i significativa. Aquest enfocament no només fomenta la competència lingüística sinó que també promou la comprensió i el respecte intercultural, preparant els estudiants per a un món cada vegada més globalitzat.

Fase 4: Formació d’Alternatives de Solució
Inspirat per aquesta reflexió, vaig desenvolupar un projecte col·laboratiu en el qual els alumnes, treballant en petits grups, van investigar i presentar diferents festes i tradicions culturals utilitzant la llengua que estaven aprenent. Aquesta activitat va ser dissenyada no només per millorar les habilitats lingüístiques sinó també per promoure un major enteniment i apreciació de la diversitat cultural entre els estudiants.

Fase 5: Aplicació en la Pràctica
El projecte va resultar ser un èxit remarcable. No només va ajudar Ibrahim a sentir-se més integrat i valorat a la classe, sinó que també va enriquir l’experiència d’aprenentatge de tots els alumnes, proporcionant-los una comprensió més profunda i nansada de la diversitat cultural. A més, va reforçar la competència comunicativa dels estudiants en la llengua objecte d’estudi, demostrant la interrelació entre l’aprenentatge lingüístic i cultural.

Reflexió Addicional
L’experiència amb Ibrahim va reafirmar la meva convicció que una ensenyança efectiva de segones llengües ha d’incloure dimensions culturals i socials, i va destacar la necessitat d’un enfocament holístic i integrador en l’educació lingüística. La capacitat de navegar i valorar la diversitat cultural és tan crucial com la competència lingüística en el nostre món globalitzat. El meu compromís és continuar explorant i aplicant enfocaments que no només abordin els desafiaments lingüístics sinó també culturals, enriquint així el procés d’aprenentatge per a tots els estudiants.

Bibliografia consultada:

• Casas, M. (2012). Educación intercultural: análisis de la situación y propuestas de mejora. Graó.
• Fernández, I. (2014). Convivir en la diversidad: Estrategias de intervención socioeducativa en contextos multiculturales. Pirámide.
• Pérez Gómez, A. I. (2014). Educarse en la era digital. Morata.
• Santos Guerra, M. A. (2007). Ética y competencias en educación. Aljibe.
• Trilla, J., & Novella, A. M. (2013). Educación y diversidad cultural: lecciones desde la práctica educativa y más allá. Graó.