Publicat per

E5: “Integrando Estrategias Innovadoras en la Enseñanza de Segundas Lenguas: Reflexiones desde el Aula Multicultural”

Publicat per

E5: “Integrando Estrategias Innovadoras en la Enseñanza de Segundas Lenguas: Reflexiones desde el Aula Multicultural”

  Entrada: 5 Fase d’intervenció acompanyada Data: 19 de desembre de 2023 Títol: “Integrant Estratègies Innovadores en l’Ensenyament de Segones Llengües: Reflexions des de l’Aula Multicultural” Competències treballades: PRRA4: Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge. PRRA6: Intervenir en l’assessorament a altres professionals de l’educació, als estudiants i a les famílies en l’àmbit lingüístic. PRRA11: Analitzar el context de les pràctiques a partir dels…
  Entrada: 5 Fase d’intervenció acompanyada Data: 19 de desembre de 2023 Títol: “Integrant Estratègies Innovadores en l’Ensenyament de…

 

Entrada: 5

Fase d’intervenció acompanyada

Data: 19 de desembre de 2023

Títol: “Integrant Estratègies Innovadores en l’Ensenyament de Segones Llengües: Reflexions des de l’Aula Multicultural”

Competències treballades:

PRRA4: Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

PRRA6: Intervenir en l’assessorament a altres professionals de l’educació, als estudiants i a les famílies en l’àmbit lingüístic. PRRA11: Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.

Durant la meva fase d’intervenció acompanyada en una aula de 2 ESO, vaig enfrontar-me al repte d’ensenyar segones llengües a alumnes nouvinguts, un context que em va oferir una rica oportunitat per implementar i reflexionar sobre estratègies pedagògiques innovadores, inspirades en el meu interès pel desenvolupament del meu Treball Final de Màster (TFM) sobre “Estratègies Innovadores per a l’Ensenyament i Aprenentatge de Segones Llengües en Contextos Educatius Multiculturals”.

Fase 1: Acció – Implementació Conscient d’Estratègies
Al començament de la meva intervenció en l’aula, em vaig enfrontar de cap a un escenari ric en diversitat lingüística i cultural. Aquest entorn, si bé plantejava certs reptes, també obria la porta a una multitud d’oportunitats pedagògiques. La meva passió per explorar noves fronteres en l’ensenyament de segones llengües em va empènyer a buscar solucions creatives i eficaces que poguessin transformar els desafiaments en punts forts.
Reconeixent la potencialitat de la tecnologia per captivar l’atenció i fomentar el compromís dels estudiants, vaig optar per una estratègia pedagògica que integrés eines digitals com a pilar central del meu enfocament. La selecció de les aplicacions educatives interactives va ser un procés meticulós; buscava eines que no només oferissin exercicis lingüístics adaptats a diversos nivells de competència, sinó que també incorporessin elements culturals que enriquissin l’aprenentatge i promoguessin una comprensió més profunda i respectuosa de la diversitat.
Una de les aplicacions clau que vaig introduir en l’aula va ser una plataforma d’aprenentatge de llengües que permetia als estudiants participar en simulacions de converses reals amb parlants nadius a través de videoconferència. Aquesta experiència immersiva no només va millorar les seves habilitats lingüístiques, sinó que també va proporcionar una finestra directa a diferents cultures, fomentant la curiositat i l’empatia entre els alumnes.
A més de la tecnologia, vaig apostar fermament per l’aprenentatge cooperatiu com a mètode per construir ponts entre els estudiants de diferents orígens. Vaig dissenyar projectes col·laboratius on els estudiants havien de crear presentacions digitals sobre temes culturals compartits, fomentant la investigació conjunta i el treball en equip. Aquest enfocament no només va promoure l’ús pràctic de les llengües que estàvem aprenent, sinó que també va ajudar a construir un sentit de comunitat i respecte mutu dins de l’aula.
El meu objectiu primordial era crear un ambient d’aprenentatge que no només fos propici per a l’assoliment lingüístic, sinó que també promogués la interacció positiva i el suport mutu entre els estudiants. A través d’aquesta combinació d’eines digitals i estratègies col·laboratives, vaig buscar transformar l’aula en un espai on cada alumne se sentís valorat i motivat, independentment del seu nivell de competència lingüística inicial. La meva esperança era que aquesta experiència compartida no només millorés les seves habilitats en segones llengües, sinó que també els preparés per ser ciutadans globals més comprensius i respectuosos.

Fase 2: Observació Reflexiva – Anàlisi Profunda de la Resposta Estudiantil
Després d’implementar aquestes estratègies, vaig dedicar temps a veure les reaccions dels estudiants i l’ambient general de l’aula. Vaig notar un canvi significatiu en la dinàmica de classe: els alumnes nouvinguts, inicialment tímids i reservats, van començar a participar activament, mostrant un augment en la seva confiança i habilitats lingüístiques. Aquest canvi no va ser només acadèmic, sinó que també vaig veure una millora notable en la seva integració social dins de l’aula. Aquest resultat em va portar a reflexionar profundament sobre l’eficàcia de les estratègies adoptades i sobre com aquestes podrien estar contribuint a un entorn d’aprenentatge més inclusiu i equitatiu.

Fase 3: Conceptualització Abstracta – Enfrontant Desafiaments i Aprofundint l’Enteniment
En la fase de conceptualització abstracta, el meu enfrontament amb el desafiament de satisfer les necessitats diverses de l’aula va agafar un caràcter més profund quan em vaig topar amb el cas de Carles, un estudiant amb dislèxia. Aquesta situació em va obligar a sortir de la meva zona de confort com a docent i a buscar estratègies específiques que poguessin facilitar el seu procés d’aprenentatge de segones llengües d’una manera que fos alhora efectiva i respectuosa amb les seves necessitats particulars.
La meva primera acció va ser dedicar temps a la investigació sobre la dislèxia, especialment en el context de l’aprenentatge de noves llengües. Vaig descobrir que, per als estudiants amb aquesta condició, la presentació visual de la informació, juntament amb suports auditius, pot ser increïblement beneficiosa. Amb això en ment, vaig començar a integrar en les meves lliçons eines tecnològiques avançades que oferien suport visual i auditiu, com ara programes de text a parla i vídeos educatius subtitulats. Aquests recursos permetien a Carles seguir el ritme de la classe sense dependre excessivament de la lectura tradicional, que li resultava particularment difícil.
Com a exemple concret, en una de les sessions, vaig introduir un exercici interactiu utilitzant una aplicació d’aprenentatge de llengües que convertia els textos escrits en narracions auditives. Aquesta activitat va permetre a Carles i a altres estudiants amb dificultats de lectura participar activament sense la pressió de llegir ràpidament o sense errors. Observar la resposta positiva de Carles, la seva creixent confiança i la seva participació més activa en l’aula va ser una validació poderosa de l’efectivitat d’aquest enfocament adaptatiu.
A més, vaig fomentar l’ús de mapes conceptua-les digitals que els estudiants podien personalitzar amb imatges, sons i textos per resumir i organitzar la informació apresa. Aquesta estratègia no només va ajudar Carles a assimilar millor els continguts sinó que també va enriquir l’experiència d’aprenentatge de tota la classe, promovent una major retenció de la informació a través de la diversitat de formats.
Aquesta experiència em va ensenyar la importància crítica d’adoptar una pedagogia que sigui genuïnament inclusiva i adaptativa. Vaig aprendre que comprendre i respondre a les necessitats individuals dels estudiants no és només una qüestió d’equitat, sinó també una oportunitat per enriquir l’entorn d’aprenentatge per a tots. La meva exploració en estratègies específiques per donar suport a estudiants amb dislèxia en l’aprenentatge de llengües no només va millorar la meva pràctica docent amb Carles sinó que també va augmentar la meva capacitat per crear una aula més acollidora i efectiva per a tots els estudiants.

Fase 4: Formació d’Alternatives de Solució – Innovació i Adaptació Pedagògica
Responent als desafiaments identificats, vaig integrar recursos visuals i auditius a les meves lliçons i vaig aprofitar les eines tecnològiques per assistir en l’ortografia i gramàtica, facilitant així l’accés al contingut del curs per a tots els estudiants, especialment per a Carles. Vaig implementar sessions de feedback individualitzades, cosa que em va permetre ajustar contínuament el meu enfocament pedagògic a les necessitats emergents dels estudiants.

Fase 5: Aplicació a la Pràctica – Reflexió Contínua i Millora de la Pràctica Docent
Aquesta experiència d’adaptació i reflexió va reafirmar la importància de ser flexible i centrar-se en l’estudiant com a docent. Vaig reconèixer que el meu objectiu transcendia la simple transmissió de coneixements; es tractava de crear un entorn d’aprenentatge en què tots els estudiants, independentment dels seus reptes individuals, poguessin prosperar.
Reflexió Addicional – Compromís amb una Pedagogia Reflexiva i Inclusiva

La reflexió sobre aquest procés m’ha permès valorar la importància de la dimensió personal del docent en el procés d’ensenyament-aprenentatge. M’he compromès a continuar explorant i aplicant enfocaments pedagògics que promoguin no només l’aprenentatge lingüístic sinó també la inclusió i el respecte per la diversitat cultural. Aquestes reflexions i aprenentatges seran fonamentals per al desenvolupament del meu TFM, contribuint al camp de l’ensenyament de segones llengües i a la pràctica educativa en general.

Bibliografía consultada:

  • García León, J. R., & García León, D. (2016). Diversidad cultural y educación. Síntesis.
  • Pérez Gómez, A. I. (2014). Educarse en la era digital: La escuela educativa. Morata.
  • Prendes Espinosa, M. P. (2018). Nuevas tecnologías en educación. Editorial UNED.
  • Pérez Gómez, A. I. (2014). Educarse en la era digital: La escuela educativa. Morata.

 

Debat1el E5: “Integrando Estrategias Innovadoras en la Enseñanza de Segundas Lenguas: Reflexiones desde el Aula Multicultural”

  1. Eduard Cirera Prats says:

    Interssant reflexió, en la línia del treball de l’aprenentatge de les segones llengües, la incorporació de noves eines digitals en el procés d’aprenentatge i sobretot com aplicar-les a les necessitats individuals de l’alumnat.

Publicat per

E 4″Veus Oblidades”  en 4º de ESO

Publicat per

E 4″Veus Oblidades”  en 4º de ESO

  Entrada: 4 Fase d’intervenció acompanyada Fecha :11  de  diciembre de  2023 Título:”Veus Oblidades”  en 4º de ESO Competencias Trabajadas PRRA7- Reconèixer, comprendre i analitzar les causes i efectes de les desigualtats per raó de sexe i gènere. L’entrada “Veus Oblidades” en 4t d’ESO reflecteix el model de formació reflexiva de Korthagen, caracteritzat pel seu enfocament en la reflexió tant sobre l’acció com en l’acció per al desenvolupament professional. El disseny de l’activitat, que busca abordar la subrepresentació de les dones…
  Entrada: 4 Fase d’intervenció acompanyada Fecha :11  de  diciembre de  2023 Título:”Veus Oblidades”  en 4º de ESO Competencias…

 

Entrada: 4

Fase d’intervenció acompanyada

Fecha :11  de  diciembre de  2023

Título:”Veus Oblidades”  en 4º de ESO

Competencias Trabajadas

PRRA7- Reconèixer, comprendre i analitzar les causes i efectes de les desigualtats per raó de sexe i gènere.

L’entrada “Veus Oblidades” en 4t d’ESO reflecteix el model de formació reflexiva de Korthagen, caracteritzat pel seu enfocament en la reflexió tant sobre l’acció com en l’acció per al desenvolupament professional. El disseny de l’activitat, que busca abordar la subrepresentació de les dones en el currículum literari, demostra una reflexió crítica sobre les pràctiques pedagògiques actuals i la incorporació de perspectives noves, alineant-se amb la dimensió personal del docent que Korthagen considera essencial en el procés reflexiu. Aquest enfocament no només promou el desenvolupament de competències comunicatives i la reflexió estudiantil sobre qüestions de gènere, sinó que també implica adaptar l’ensenyament a necessitats específiques, la qual cosa il·lustra “la reflexió en l’acció”. A més, l’anàlisi dels desafiaments enfrontats i la reflexió posterior subratllen la importància del cicle reflexiu continu en la millora de la pràctica docent, un element clau en el model de Korthagen per a la formació d’educadors reflexius i compromesos amb la igualtat i la inclusió.

Durant la meva observació i interacció amb el currículum de literatura a 4t d’ESO, he constatat una notable absència d’autories femenines en els materials didàctics, amb l’excepció d’un fragment brevíssim de Rosalía de Castro. Aquesta constatació m’ha portat a reflexionar profundament sobre les desigualtats de gènere dins de l’àmbit literari presentades en l’educació secundària, una qüestió que ressona fortament amb els criteris d’avaluació associats a la competència PRRA7, que ens impulsa a analitzar i abordar les desigualtats per raó de sexe i gènere.

L’anàlisi d’aquesta problemàtica desvela no només una qüestió de representativitat en els textos escollits sinó també una oportunitat perduda d’enriquir l’experiència educativa dels estudiants mitjançant la diversificació de perspectives i veus. La manca de presència femenina en els textos literaris no només perpetua estereotips de gènere sinó que també nega als estudiants l’oportunitat de reconèixer la contribució de les dones a la literatura i, per extensió, a la cultura i la història.

Enfront d’aquesta constatació, he dissenyat una activitat que busca no només augmentar la visibilitat de les escriptores en el currículum de literatura sinó també fomentar un espai de reflexió i diàleg sobre la importància de la diversitat i la igualtat de gènere en la literatura i més enllà. Aquesta activitat, que anomenaré “Veus oblidades: redescobrint a les escriptores a través del temps”, té com a objectius principals:

Incrementar el coneixement i l’apreciació de les contribucions literàries de les dones al llarg de la història.

Promoure una reflexió crítica sobre la presència i representació de gènere en la literatura.

Fomentar el desenvolupament de la competència comunicativa dels estudiants mitjançant l’anàlisi i discussió de textos literaris escrits per dones.

Estimular la capacitat reflexiva dels estudiants sobre les seves pròpies percepcions i actituds respecte a les qüestions de gènere.

Descripció de l’Activitat:

L’activitat es desenvoluparà en diverses sessions i inclourà una combinació de lectura dirigida, recerca, discussió en grup i presentació. Els estudiants treballaran en grups petits per investigar sobre escriptores significatives de diferents períodes històrics i gèneres literaris, amb l’objectiu de crear una exposició virtual o física que inclogui biografies breus, resums de les seves obres més rellevants i fragments seleccionats.

Cada grup escollirà una escriptora per investigar, amb l’ajuda d’una llista predefinida proporcionada pel docent que asseguri una àmplia diversitat geogràfica, cultural i temporal. La recerca inclourà no només la vida i l’obra de l’escriptora sinó també el context històric i cultural en què va viure i va escriure, així com les barreres i desafiaments als quals es va enfrontar com a dona en el món literari.

Descripció i Objectius de l’Activitat:

“Veus Oblidades” es va planificar com una combinació de lectura dirigida, investigació, i discussió crítica, culminant en una exposició virtual de les escriptores investigades pels alumnes. El projecte buscava no només introduir figures femenines clau en la literatura sinó també desenvolupar les habilitats analítiques i reflexives dels estudiants respecte a les qüestions de gènere.

Implementació en Classe:

La realització de l’activitat va ser intensa i reveladora. Els estudiants, dividits en grups, es van immersa en la recerca de les seves escriptores assignades amb entusiasme, tot descobrint històries inspiradores i obres que molts d’ells no coneixien. La dinàmica de grup va fomentar la col·laboració i l’intercanvi d’idees, encara que no va estar exempta de desafiaments.

Desafiaments i Dificultats:

Un dels principals reptes va sorgir quan alguns grups van tenir dificultats per accedir a informació detallada sobre escriptores menys conegudes o traduïdes. Això va requerir una major orientació i suport per part meva, incentivant l’ús de diverses fonts i la consulta de recursos acadèmics especialitzats.

Per altra banda, es va produir un cert conflicte en un grup quan es van discrepar sobre com abordar la narrativa d’una escriptora que tractava temes controvertits. Aquesta situació va obrir un espai de diàleg sobre la importància de l’empatia i el respecte en l’anàlisi literària, així com sobre la responsabilitat d’abordar temes difícils amb sensibilitat i profunditat.

Un desafiament addicional va sorgir durant les presentacions finals, quan es va debatre acaloradament sobre el criteri d'”importància literària”. Un grup va qüestionar la rellevància d’incloure certes escriptores al currículum, al·legant que les seves obres no tenien el “pes” d’altres autors tradicionalment estudiats. Aquest moment va servir per reflexionar sobre els criteris de selecció literària i la necessitat de qüestionar les perspectives androcèntriques que han dominat la història literària.

Reflexions Post-Activitat:

La realització d'”Veus Oblidades” ha estat una experiència profundament enriquidora tant per als estudiants com per a mi. Més enllà de descobrir a escriptores oblidades, l’activitat va fomentar un ambient de reflexió crítica sobre les desigualtats de gènere i la importància de la diversitat en la literatura i en la societat.

En l’àmbit personal, l’experiència va reforçar la meva convicció sobre la importància d’adoptar enfocaments pedagògics que promoguin la igualtat, la inclusió i el respecte per totes les veus. També va destacar el valor de la pràctica reflexiva en l’ensenyament, empenyent-me a continuar explorant i implementant estratègies que desafien les narratives dominants i contribueixen a la construcció d’un món més just i equitatiu.

En retrospectiva, considero que “Veus Oblidades” no només va aconseguir els seus objectius acadèmics i educatius sinó que també va servir com a catalitzador per al desenvolupament d’una consciència crítica entre els estudiants, un èxit que transcendeix els límits tradicionals de l’aprenentatge literari.

 

Debat1el E 4″Veus Oblidades”  en 4º de ESO

  1. Eduard Cirera Prats says:

    Activitat  molt interessant, Narine, sobretot pel que expliques dels punts crítics que posen en qüestió “criteris assumits” en relació amb el cànon i el rols literaris establerts. L’activitat ens demostra que la perspectiva de gènere i l’abordatge de la coeducació és fàcilment incorporable al treball de la literatura i a la revisió dels cànons literaris que han dibuixat la nostra història androcèntrica i occidental.

    Només t’agrairia una mica més de detall en els qüestionaments plantejats. Un diari de pràctiques que sigui més vivencial i no tan teòric.

Publicat per

E3. “Navegando Desafíos: La Enseñanza del Texto Expositivo en 1º de Bachillerato”

Publicat per

E3. “Navegando Desafíos: La Enseñanza del Texto Expositivo en 1º de Bachillerato”

Entrada: 3  Fase de Observación Fecha de la observación: 9 de  diciembre de  2023 Título: “Navegando Desafíos: La Enseñanza del Texto Expositivo en 1º de Bachillerato” Competència  treballada: PRRA2 – Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent; PRRA4 – Utilizar procesos reflexivos sobre la práctica que promuevan el desarrollo de la autoregulación para establecer propuestas de mejora en el proceso de enseñanza y aprendizaje. Descripción reflexiva: La sesión de texto expositivo en la clase de 1º de Bachillerato…
Entrada: 3  Fase de Observación Fecha de la observación: 9 de  diciembre de  2023 Título: “Navegando Desafíos: La Enseñanza del…

Entrada: 3

 Fase de Observación

Fecha de la observación: 9 de  diciembre de  2023

Título: “Navegando Desafíos: La Enseñanza del Texto Expositivo en 1º de Bachillerato”

Competència  treballada:

PRRA2 – Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent;

PRRA4 – Utilizar procesos reflexivos sobre la práctica que promuevan el desarrollo de la autoregulación para establecer propuestas de mejora en el proceso de enseñanza y aprendizaje.

Descripción reflexiva:

La sesión de texto expositivo en la clase de 1º de Bachillerato se convirtió en un valioso escenario de aprendizaje tanto para los estudiantes como para mí, desempeñándome en el rol de docente en prácticas. Esta experiencia fue meticulosamente diseñada para impulsar no solo la comprensión del texto expositivo como género crucial en el ámbito académico y profesional, sino también para estimular el desarrollo de habilidades analíticas y colaborativas en los estudiantes. A través de la actividad, buscaba enfatizar la relevancia de estos textos en diversas esferas de la vida y su importancia para una comunicación efectiva y la diseminación del conocimiento.

La actividad propuesta consistía en un análisis detallado de diferentes textos expositivos, asignados a grupos pequeños de estudiantes. Este enfoque tenía como objetivo principal promover un aprendizaje interactivo, participativo y dinámico, permitiendo a los estudiantes sumergirse en la estructura y los elementos constitutivos de este tipo de texto. La intención era motivar a los estudiantes a ir más allá de la simple comprensión, animándolos a identificar las características definitorias del género, como la claridad, la precisión y la objetividad en la presentación de la información.

Observé cómo los estudiantes, inicialmente reservados, comenzaron a involucrarse activamente en la tarea, demostrando curiosidad y entusiasmo. A medida que progresaba la actividad, se mostraron cada vez más proactivos, realizando preguntas perspicaces y compartiendo observaciones reveladoras sobre los textos. Fue especialmente gratificante ver cómo algunos grupos lograron conectar el contenido de los textos expositivos con temas actuales y experiencias personales, enriqueciendo así la discusión con perspectivas diversas y relevantes.

Este proceso de exploración colectiva no solo facilitó una comprensión profunda del contenido, sino que también sirvió como un catalizador para el desarrollo de habilidades analíticas esenciales. Los estudiantes aprendieron a descomponer los textos en sus componentes básicos, evaluando el uso del lenguaje, la estructura y cómo se presentaba la información. A través de este análisis, reconocieron la importancia de una exposición clara y estructurada para el lector, apreciando la función vital de este género en la transmisión efectiva del conocimiento.

La interacción entre los grupos y mi papel de facilitador, orientando las discusiones y resolviendo dudas, destacó la importancia de un enfoque de aprendizaje colaborativo. Este entorno promovió un espacio de diálogo abierto donde los estudiantes pudieron expresar sus opiniones, desafiar conceptos y construir conocimiento de manera colectiva. La sesión culminó con cada grupo presentando sus análisis y conclusiones, evidenciando el valor de la colaboración y el intercambio en el proceso educativo.

Sin embargo, enfrenté desafíos significativos, especialmente cuando un grupo mostró resistencia a participar, argumentando que los textos no eran relevantes para sus intereses personales. Esta situación me impulsó a reflexionar sobre la importancia de seleccionar materiales que resuenen con los estudiantes y adaptar las actividades de aprendizaje para aumentar su compromiso. Al abrir un diálogo con el grupo, adapté la actividad para incorporar textos de su interés, lo que revitalizó su participación y demostró la importancia de la flexibilidad y la adaptabilidad en la enseñanza.

Reflexión sobre Desigualdades Educativas desde una Perspectiva de Género

Una parte crucial de mi aprendizaje durante esta sesión se centró en reconocer y entender las sutiles, pero profundas, desigualdades que pueden surgir en contextos educativos, incluso en algo aparentemente neutral como el análisis de textos expositivos. A través de la selección de textos, me esforcé por incluir voces femeninas y perspectivas diversas que a menudo se pasan por alto en el ámbito académico. Esta decisión pedagógica fue motivada por mi compromiso con la equidad de género y la representación diversa en el material educativo.

Al seleccionar textos escritos por mujeres o que abordaban temáticas de género, mi intención era abrir el diálogo sobre cómo las desigualdades de género se manifiestan en la literatura y, por extensión, en nuestra sociedad. La discusión sobre estos textos permitió a los estudiantes explorar y cuestionar las narrativas dominantes, promoviendo una mayor conciencia de las desigualdades estructurales y cómo pueden ser desafiadas y transformadas a través de la educación.

Contribución al Asesoramiento de Otros Profesionales de la Educación

La experiencia de adaptar la actividad de análisis de texto a los intereses y necesidades de los estudiantes fue reveladora, no solo para mí sino también para mis colegas docentes. En reuniones de profesorado y talleres de desarrollo profesional, compartí cómo este enfoque flexible y sensible resultó en un mayor compromiso de los estudiantes y en una comprensión más profunda del material.

Mi reflexión sobre este proceso enfatizó la importancia de la escucha activa y la adaptabilidad en la práctica docente. Al compartir esta experiencia, esperaba inspirar a otros educadores a considerar cómo sus propias prácticas podrían ser ajustadas para atender mejor las necesidades diversas de sus estudiantes, promoviendo entornos de aprendizaje más inclusivos y equitativos.

La discusión también abordó cómo la pedagogía reflexiva y el compromiso con la igualdad de género pueden ser integrados de manera efectiva en el currículo, no solo para mejorar el aprendizaje de los estudiantes, sino también para contribuir a un cambio social positivo. Este intercambio de ideas y estrategias sirvió como un poderoso recordatorio de nuestro papel como educadores en la formación de ciudadanos conscientes, críticos y compasivos.

Esta experiencia no solo reafirmó el valor de las metodologías activas y participativas en el desarrollo de habilidades críticas y colaborativas, sino que también resaltó la necesidad de ser empáticos, flexibles y receptivos a las necesidades y motivaciones de los estudiantes.

Bibliografía consultada:

  1. “Pedagogía del oprimido” de Paulo Freire – Un clásico en educación que explora la relación entre enseñanza, aprendizaje y transformación social.
  2. “Educación para la Nueva Era” de David Perkins – Propone enfoques innovadores para el desarrollo de habilidades críticas y creativas en los estudiantes.
  3. La igualdad también se aprende: Cuestión de coeducación” de Marina Subirats y Amparo Tomé – Ofrece una perspectiva sobre cómo la educación puede contribuir a la igualdad de género.

Debat1el E3. “Navegando Desafíos: La Enseñanza del Texto Expositivo en 1º de Bachillerato”

  1. Eduard Cirera Prats says:

    Del que comentes, Narine, el que trobo més interessant és aquesta dicotomia que es reflecteix entre els textos que tu proposes, que provenen d’una selecció conscient i representativa, i les expectatives de l’alumnat, que es basen en la rellevància (o interès) que tenen per a ells. És probable que aquestes dues perspectives no coincideixin, i en aquest punt és el docent qui haurà de decidir quina de les dues prioritza.

    No és estrany per tant que l’activitat obrís debat i reflexió en el si de l’equip docent, perquè sens dubte és essencial per a la concreció de la nostra feina de programació pedagògica.

    Recorda que hauries d’explicitar i desenvolupar alguna de les metodologies de pràctica reflexiva que tens recollides en el material de l’assignatura que teniu a l’aula.

    Continuem

Publicat per

E2: “Ecos del Romanticismo: Un Reflejo Experiencial en 4º de ESO”

Publicat per

E2: “Ecos del Romanticismo: Un Reflejo Experiencial en 4º de ESO”

Entrada 2 Fase de observación Modelo de práctica reflexiva seleccionada: modelo de aprendizaje experiencial de Kolb (Ornellas & Garcia, 2021: 13-15). Fecha: 21  de noviembre de 2023 Título: “Ecos del Romanticismo: Un Reflejo Experiencial en 4º de ESO” Competencia trabajada: PRRA2 (Dominio en la lengua oral y escrita): Demuestra habilidades en la expresión escrita, presentando ideas relevantes de manera clara y argumentada.PRRA4 (Uso de procesos reflexivos): Refleja sobre la práctica educativa y plantea mejoras basadas en la observación y experiencia…
Entrada 2 Fase de observación Modelo de práctica reflexiva seleccionada: modelo de aprendizaje experiencial de Kolb (Ornellas & Garcia,…

Entrada 2

Fase de observación

Modelo de práctica reflexiva seleccionada: modelo de aprendizaje experiencial de Kolb (Ornellas & Garcia, 2021: 13-15).

Fecha: 21  de noviembre de 2023

Título: “Ecos del Romanticismo: Un Reflejo Experiencial en 4º de ESO”

Competencia trabajada: PRRA2 (Dominio en la lengua oral y escrita): Demuestra habilidades en la expresión escrita, presentando ideas relevantes de manera clara y argumentada.PRRA4 (Uso de procesos reflexivos): Refleja sobre la práctica educativa y plantea mejoras basadas en la observación y experiencia directa.PRRA6 (Asesoramiento a profesionales de la educación): Muestra capacidad para analizar y razonar críticamente sobre las intervenciones educativas observadas.PRRA7 (Análisis de desigualdades por razón de sexo y género): Aunque no se menciona explícitamente, podría incorporarse una perspectiva de género en futuras reflexiones.PRRA8 (Principios éticos profesionales): Fomenta la reflexión ética y la responsabilidad social en la práctica docente.PRRA9 (Relaciones respetuosas y asertivas): Promueve una actitud ética y respetuosa en el entorno educativo, tanto en la práctica virtual como en el centro educativo.PRRA11 (Análisis del contexto de las prácticas): Utiliza teorías y marcos teóricos del Máster para analizar y comprender el contexto de las prácticas docentes.

Esta entrada demuestra una aplicación integral de los principios del modelo de Kolb y las competencias del Prácticum, proporcionando una base sólida para el desarrollo profesional en el ámbito de la educación.

Mi elección para desarrollar la práctica reflexiva se basa en el modelo de aprendizaje experiencial de David Kolb. Este modelo, con sus cuatro sucesivas fases (experiencia concreta, observación reflexiva, conceptualización abstracta y experimentación activa), proporciona una estructura integral y cíclica que facilita un aprendizaje profundo y significativo. Este enfoque destaca por su capacidad de integrar experiencias reales con la reflexión crítica y la aplicación práctica. Kolb enfatiza la importancia de la reflexión como herramienta fundamental en el proceso de aprendizaje, permitiendo al individuo conectar teoría y práctica de forma holística y adaptativa. Por eso considero este modelo ideal para mi formación como docente, ya que me permitirá analizar y aplicar los conocimientos adquiridos en un entorno educativo real y dinámico.

Experiencia Concreta: En la clase de Romanticismo de 4º de ESO, la atmósfera estaba impregnada de un fervor literario notable. La profesora, con una mezcla de rigor y entusiasmo, introdujo las características clave del Romanticismo, destacando su naturaleza emotiva y su espíritu de rebelión. Los estudiantes se vieron inmediatamente atraídos por estos aspectos, participando con gran interés en los debates sobre autores y textos emblemáticos de la época. Esta interacción creó un espacio dinámico donde la enseñanza estructurada y la discusión libre se fusionaron, permitiendo a los alumnos explorar y compartir sus interpretaciones y conexiones personales con el material. La sesión se convirtió en un vívido intercambio de ideas, en el que cada estudiante aportó su visión única, enriqueciendo el debate colectivo.

Observación Reflexiva: La observación de la clase de Romanticismo en 4º de ESO fue una experiencia sumamente enriquecedora. Me impresionó especialmente la habilidad de la profesora para conectar las emociones y temáticas románticas con las vivencias y sensibilidades de los jóvenes de hoy. Esta aproximación provocó una respuesta auténtica y una participación activa de los estudiantes, quienes se mostraron inusualmente involucrados y entusiasmados. Personalmente, la clase me inspiró al ver cómo el Romanticismo, más allá de su contexto histórico, se presentaba como un reflejo de las emociones humanas universales. Esta perspectiva humanizó la literatura, convirtiéndola en algo más que un simple estudio académico, y abrió un espacio para la identificación personal y la reflexión profunda. La interacción entre los estudiantes y la profesora no solo fomentó el aprendizaje, sino también un diálogo emocional y cultural significativo. La sesión se convirtió en un vívido ejemplo de cómo la literatura puede trascender el tiempo y el espacio, conectando con las inquietudes y experiencias contemporáneas.

Conceptualización Abstracta: El enfoque interactivo de la clase de Romanticismo se alinea perfectamente con las teorías modernas de aprendizaje, especialmente la teoría constructivista. Esta teoría sostiene que el conocimiento se construye activamente a través de experiencias significativas y el diálogo, un aspecto claramente visible en la dinámica de la clase. Además, este método subraya la importancia de conectar el contenido académico con la realidad vivencial de los estudiantes, una idea central en la pedagogía crítica de Paulo Freire. La integración de estos conceptos en la enseñanza de la literatura no solo enriquece el proceso de aprendizaje, sino que también lo hace más relevante y atractivo para los estudiantes.

Experimentación Activa: Inspirado por la observación de la clase de Romanticismo, mi propósito es desarrollar una lección que incorpore métodos interactivos y multimedia para enseñar literatura. Esta lección no se limitará solo a la comprensión teórica, sino que buscará una experiencia emocional profunda, conectando el Romanticismo con la vida cotidiana de los estudiantes. Planeo utilizar música que refleje el espíritu romántico, arte visual para explorar simbolismos y la tecnología para crear presentaciones interactivas. Así, los estudiantes podrán experimentar la literatura no solo como un tema académico, sino como una vivencia que resuena con sus emociones y pensamientos actuales. Mediante esta aproximación, espero fomentar una comprensión más profunda y personalizada del Romanticismo, facilitando un aprendizaje que trascienda los límites del aula.

Esta entrada, estructurada en el modelo de Kolb, ofrece una comprensión profunda de la práctica docente en lengua y literatura castellana, específicamente en la enseñanza del Romanticismo. Comienza con la experiencia directa en el aula, donde se observa la interacción dinámica entre profesora y estudiantes. Luego, a través de la observación reflexiva, se analiza el impacto emocional y pedagógico de esta metodología. La fase de conceptualización abstracta conecta la experiencia práctica con teorías educativas relevantes, subrayando la importancia de un aprendizaje experiencial. Finalmente, la experimentación activa proporciona un plan para aplicar estos aprendizajes en futuras prácticas docentes, enfatizando un enfoque interactivo y vivencial. Este enfoque holístico, que integra la teoría y la práctica, refleja fielmente la filosofía detrás del modelo de Kolb y demuestra su aplicabilidad en el contexto educativo actual. Principio del formulario

 

Bibliografía:

  • Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.

Debat1el E2: “Ecos del Romanticismo: Un Reflejo Experiencial en 4º de ESO”

  1. Eduard Cirera Prats says:

    L’estructura i el redacta de l’entrada són molt correctes i apliques a la perfecció el mètode reflexiu de Kolb, però com ja et comentava en l’anterior entrada, trobo a faltar alguna reflexió sobre allò que no funciona; no hi ha cap alumne/a que no participés del debat? Que notessis que s’avorreix a classe? Que no segueix les explicacions de la professora? Que interrompi sense sentit les explicacions? Que faci preguntes fira de lloc?

    Totes aquestes situacions, si existeixen a l’aula i les has pogut veure en les teves observacions, t’ajudaran molt més en el teu propi procés d’aprenentatge.

    Continuem!

Publicat per

E1: “Una Puerta Abierta en la Aventura Educativa”

Publicat per

E1: “Una Puerta Abierta en la Aventura Educativa”

Entrada: 1 Inicio del diario Título: “Una Puerta Abierta en la Aventura Educativa” Competencias Trabajadas: PRRA4- Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge. PRRA8- Comprendre i actuar segons els principis ètics que guien l’exercici professional. Desde el comienzo de mis prácticas en el Col·legi Maristes Sants-Les Corts, ubicado en la animada y diversa ciudad de Barcelona, fui consciente de la oportunidad única que tenía para profundizar…
Entrada: 1 Inicio del diario Título: “Una Puerta Abierta en la Aventura Educativa” Competencias Trabajadas: PRRA4- Utilitzar processos reflexius sobre…

Entrada: 1

Inicio del diario

Título: “Una Puerta Abierta en la Aventura Educativa”

Competencias Trabajadas: PRRA4- Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge. PRRA8- Comprendre i actuar segons els principis ètics que guien l’exercici professional.

Desde el comienzo de mis prácticas en el Col·legi Maristes Sants-Les Corts, ubicado en la animada y diversa ciudad de Barcelona, fui consciente de la oportunidad única que tenía para profundizar en mi vocación docente. Al entrar por primera vez en el centro, situado en el Carrer del Vallespir, me sentí inmediatamente envuelto en una atmósfera de compromiso y pasión por la educación.

Al entrar en el colegio, sentí una mezcla de emoción y nerviosismo. La magnitud del edificio y el bullicio de los estudiantes en los pasillos me trasladaron a un mundo de oportunidades educativas. Mi recibimiento por parte del personal fue cálido y acogedor, proporcionándome una sensación de apoyo y comunidad desde el inicio.

Durante ese primer día, empecé a reflexionar sobre mi propia identidad como docente. Observando a los profesores en acción, vi modelos de rol que equilibran el rigor académico con una calidez humana, una combinación que aspiro a replicar en mi propia práctica.

Fui testigo de diversas situaciones en las que la ética educativa jugó un papel central. Desde la forma en que los docentes gestionaban pequeños conflictos en el aula hasta la inclusión y el respeto por la diversidad, observé cómo las decisiones éticas forman la cultura del colegio.

Ese primer día sirvió también para ejercitar mi hábito reflexivo. Tomé notas detalladas sobre mis observaciones y sentimientos, una práctica que me ayuda a desarrollar una visión más profunda de mi futura práctica docente. La escritura de estas reflexiones en el diario está ayudando a consolidar mis aprendizajes y pensamientos.

Observé el uso eficaz de la tecnología en el aula, un excelente ejemplo de competencia digital docente. Además, la capacidad de los profesores para comunicarse de forma efectiva con los estudiantes, adaptando su lenguaje y método a las diversas necesidades, fue una valiosa lección en competencia comunicativa.

La jornada comenzó con una reunión del equipo docente, donde pude apreciar la cohesión y el enfoque colaborativo del personal. Se discutieron estrategias para integrar la tecnología en el aula, así como métodos para abordar las necesidades individuales de los estudiantes. Esta experiencia me ofreció una perspectiva valiosa sobre la importancia de un enfoque integrador y adaptable en la educación.

A lo largo del día, tuve la oportunidad de observar varias clases. En cada una de ellas, la dedicación de los docentes y el entusiasmo de los estudiantes por aprender era evidente. Me llamó especialmente la atención cómo los profesores aplicaban métodos pedagógicos innovadores, creando un ambiente de aprendizaje interactivo y estimulante.

Durante el recreo, conversé con algunos estudiantes y profesores, lo que me permitió entender mejor la cultura escolar. Me impresionó la diversidad del cuerpo estudiantil y cómo esto enriquecía las experiencias de aprendizaje. La escuela no solo fomentaba la excelencia académica, sino que también ponía un gran énfasis en el desarrollo personal y social.

En la tarde, asistí a una sesión de planificación educativa, donde se discutieron próximos proyectos y actividades. Esta reunión destacó la importancia de una planificación efectiva y cómo cada actividad estaba diseñada para alinearse con los valores y la misión del colegio. Fue inspirador ver cómo se preparaba cada detalle para maximizar el impacto educativo.

Al final del día, reflexioné sobre mis observaciones y las lecciones aprendidas. Comprendí que el éxito de Maristes Sants-Les Corts radica en su capacidad para crear un entorno educativo donde cada estudiante es valorado y apoyado. La integración de la tecnología, el enfoque en el desarrollo personal y el compromiso con los valores cristianos crean una experiencia educativa única y completa.

Esta primera experiencia en Maristes Sants-Les Corts no solo ha reforzado mi deseo de convertirme en educador, sino que también ha ampliado mi comprensión de lo que significa ser un buen docente. La pasión y dedicación que vi en cada miembro del personal me motivan a adoptar un enfoque similar en mi carrera. Estoy emocionado por continuar mi viaje en este entorno enriquecedor y desafiante, absorbiendo todo lo que pueda de esta experiencia única.

 

Bibliografía

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alícia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Perrenoud, Philippe. (2014). Diez nuevas competencias para enseñar. Ed. Graó.

 

Debat1el E1: “Una Puerta Abierta en la Aventura Educativa”

  1. Eduard Cirera Prats says:

    Narine, fas una descripció molt “apassionada” i diria que gairebé literària del teu primer contacte amb el centre. És correcte. Tot i que de cara a futures entrades crec que estaria bé entrar en una anàlisi una mica més detallada de “casos concrets” que et permetin una reflexió més detallada d’accions concretes. D’aquesta manera també podràs entrar més en el procés de pràctica reflexiva per al propi aprenentatge i configuració del rol docent.

    I intenta també buscar aquelles coses que no funcionen o que tenen marge de millora perquè et donaran més joc en les teves reflexions i propis aprenentatges