Entrada 15

Fase tancament del diari

Data: 8 d’abril de 2024

Títol: “Cap a una Identitat Docent Consolidada: Reflexions i Compromisos Post-Pràctiques”

Competències Treballades:

PRRA2- Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent.

• A través de la qualitat comunicativa i correcció formal de les entrades al diari de pràctiques, l’autor demostra un alt nivell de domini en l’expressió escrita, exposant les idees de manera clara, fonamentada i argumentada.

PRRA4- Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

• El text reflecteix una reflexió sistemàtica sobre el propi procés d’aprenentatge, especialment en les seccions d’avaluació i anàlisi, on l’autor avaluava i analitza les experiències viscudes per proposar millores en la seva pràctica docent.

PRRA7- Reconèixer, comprendre i analitzar les causes i efectes de les desigualtats per raó de sexe i gènere.

• Tot i que el text no aborda directament les desigualtats per raó de sexe i gènere, la referència a la pedagogia crítica i l’educació per a la sostenibilitat poden implicar una comprensió i anàlisi d’aquestes desigualtats com a part de l’enfocament educatiu de l’autor.

2. PRRA8- Comprendre i actuar segons els principis ètics que guien l’exercici professional.

• La reflexió sobre els principis ètics i el compromís amb valors com la justícia educativa, l’aprenentatge significatiu i l’atenció a la diversitat reflecteixen una actuació conscient i fonamentada en els principis ètics de la professió docent.

3. PRRA9- Relacionar-se de manera respectuosa, assertiva i exempta de manifestacions contràries als valors i la dignitat de les persones.

• La disposició a fomentar un entorn d’aprenentatge inclusiu i respectuós, així com el pla de continuar compartint i col·laborant amb altres professionals, demostra una relació respectuosa i constructiva en l’àmbit acadèmic i professional.

4. PRRA11- Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.

• La capacitat d’analitzar les experiències viscudes durant les pràctiques i vincular-les amb els coneixements teòrics adquirits en el Màster es reflecteix al llarg de tot el text, especialment quan parla de l’aplicació pràctica de teories educatives en contextos reals.

Descripció: Aquest període de pràctiques ha estat fonamental en el procés de consolidació de la meva identitat docent. Reflectint sobre aquest camí, puc veure una evolució des de les meves primeres impressions fins a la comprensió actual que tinc sobre el rol docent. La interacció diària amb els estudiants i el professorat no només m’ha enriquit professionalment sinó que també ha contribuït a una maduració personal i a una definició més precisa dels meus valors educatius.

Sentiments: Inicialment, em sentia plena d’expectatives i també d’incerteses. No obstant això, a mesura que avançaven les pràctiques, vaig començar a sentir-me més segura en la meva capacitat de prendre decisions pedagògiques. Aquest canvi va ser possible gràcies al suport del professorat i a l’obertura per part dels estudiants a compartir les seves experiències i aprenentatges. El sentiment de formar part d’una comunitat educativa compromesa i col·laborativa m’ha aportat una gran satisfacció i ha reforçat el meu compromís amb l’educació.

Avaluació: Al reflexionar sobre les meves pràctiques, valoro positivament la meva capacitat d’adaptació i la meva sensibilitat cap a les necessitats dels estudiants. He après la importància de crear un entorn d’aprenentatge inclusiu i respectuós, on tots puguin sentir-se valorats. No obstant això, també reconec que encara tinc molt per aprendre, especialment en termes de gestió de la diversitat d’estils d’aprenentatge i en la incorporació de mètodes pedagògics innovadors.

Anàlisi: Aquesta experiència m’ha ensenyat que ser docent implica molt més que transmetre coneixements; és sobre inspirar, motivar i acompanyar els estudiants en el seu propi procés d’aprenentatge. He après que l’empatia, la paciència i la flexibilitat són qualitats essencials en aquesta professió. A més, la interacció amb altres professionals en el context de les pràctiques m’ha ofert perspectives valuoses i ha enriquit la meva comprensió de l’educació com a camp dinàmic i en constant evolució.

Conclusió: Aquesta etapa de pràctiques m’ha permès consolidar la meva identitat docent i reafirmar els meus valors educatius. Em comprometo a continuar explorant, aprenent i compartint en aquest viatge professional, amb l’objectiu d’enriquir l’experiència educativa dels meus estudiants i de contribuir al desenvolupament d’una comunitat d’aprenentatge més justa i inclusiva.

Pla d’acció: En el futur, planejo continuar la meva formació docent, especialment en àrees relacionades amb la pedagogia crítica i l’educació per a la sostenibilitat. També em proposo fomentar espais de diàleg i col·laboració amb altres professionals de l’educació, creant una xarxa de suport que enriqueixi la nostra pràctica docent i promogui la innovació pedagògica.

Bibliografia Treballada:

Fernández Enguita, Mariano. (2018). Educar en un món vulnerable. Editorial Morata.

Bolívar Botia, Antonio. (2016). Ser docent en una societat complexa. Editorial Graó.

Torrego Seijo, Juan Carlos; Negro Romero, Ana. (2019). Gestió de la diversitat a l’aula. Editorial Síntesis.

Escudero Muñoz, Juan Manuel. (2017). Innovació i canvi en els centres educatius. Editorial La Muralla.

Entrada 14:

Fase tancament del diari

Data: 5 d’abril de 2024

Títol: Reflexió sobre l’Assoliment dels Resultats d’Aprenentatge

Competències Treballades:

PRRA5: Fomentar la capacitat d’autogestió i treball en equip entre l’alumnat. A través de l’excursió al parc natural i la creació de la revista, els estudiants van desenvolupar habilitats de treball en equip, coordinant-se per assolir un objectiu comú.

PRRA7: Integrar les TIC com a eina d’aprenentatge i comunicació. La digitalització de la “Revista Quàrtum” i l’ús de plataformes en línia per a la seva difusió van ser exemples clau d’aquesta integració.

PRRA9: Desenvolupar projectes que connectin l’aprenentatge amb la vida real i la comunitat més àmplia. Tant el projecte de la revista com l’excursió al parc natural van servir per connectar els continguts acadèmics amb aplicacions pràctiques i reals, acostant els estudiants a la seva comunitat i entorn.

Aquesta entrada es pot expandir seguint els components del Model de Gibbs sobre la reflexió, que són: Descripció, Sentiments, Avaluació, Anàlisi, Conclusions i Pla d’acció.

Descripció: El final d’aquest període de pràctiques marca un moment de profunda introspecció i valoració de les múltiples experiències que he tingut l’oportunitat de viure i compartir amb els meus estudiants. En particular, projectes com la “Revista Quàrtum” i l’excursió al parc natural han estat pilars fonamentals d’aquesta etapa. La revista, amb el seu enfocament multidisciplinari, ha sigut una finestra oberta a la creativitat, l’expressió i el pensament crític dels estudiants, oferint-los una plataforma on han pogut plasmar les seves idees, reflexions i descobertes de manera professional i estructurada. Per altra banda, l’excursió al parc natural va transcendir l’aprenentatge convencional dins de l’aula, transportant-nos a un entorn on la connexió amb la natura va permetre explorar conceptes de biodiversitat, sostenibilitat i ecologia de manera vívida i immediata.

Aquestes activitats no només han enriquit l’aprenentatge dels estudiants, sinó que també han ofert un escenari ideal per a la implementació de teories educatives contemporànies en un marc real i interactiu. Ha sigut particularment gratificant observar com les discussions teòriques sobre medi ambient, sostenibilitat i comunicació digital es transformaven en projectes tangibles amb impacte directe en la percepció i el compromís dels estudiants cap a aquests temes.

A través de la planificació, desenvolupament i reflexió sobre aquests projectes, he pogut veure de primera mà l’eficàcia de combinar diferents enfocaments pedagògics, com l’aprenentatge basat en projectes i l’educació experiencial, per fomentar un entorn d’aprenentatge dinàmic i participatiu. La interacció directa amb l’entorn, tant a través del treball col·laboratiu en la creació de la revista com en l’exploració del parc natural, ha proporcionat a l’alumnat eines valuoses per a la seva formació integral, promovent no només el desenvolupament acadèmic sinó també valors com el respecte pel medi ambient i la importància de la conservació.

Aquesta etapa de pràctiques m’ha permès confrontar la realitat educativa amb les expectatives i els ideals teòrics, oferint-me una perspectiva única sobre les potencialitats i els reptes de l’educació actual. Ha estat una oportunitat inestimable per aprendre, experimentar i, sobretot, per contribuir de manera significativa a l’educació dels meus estudiants, preparant-los no només com a acadèmics sinó com a ciutadans conscients i responsables.

Sentiments: Aquest viatge ha estat emocionalment enriquidor. Sentir com la teoria es transformava en pràctica m’ha omplert d’un sentit de realització i propòsit. Els somriures dels estudiants, la seva curiositat desvetllada i la seva participació entusiasta han estat els millors indicadors del valor d’aquestes experiències. No obstant això, també he sentit frustració davant les dificultats per involucrar a tots els estudiants, un sentiment que m’ha impulsat a buscar solucions creatives i empàtiques.

Avaluació: El balanç entre els èxits assolits i els obstacles enfrontats m’ha permès valorar profundament el meu rol com a educador. L’èxit dels projectes reflecteix la capacitat de l’alumnat per superar les expectatives quan se’ls ofereixen oportunitats d’aprenentatge autèntiques i significatives. D’altra banda, les dificultats experimentades em recorden la importància d’adaptar-se a les diverses necessitats i estils d’aprenentatge dels estudiants.

Anàlisi: Aquest procés m’ha ajudat a comprendre millor com les diferents estratègies didàctiques impacten en l’aprenentatge dels estudiants i en la dinàmica de l’aula. He après que la flexibilitat i la creativitat en l’ensenyament són clau per arribar a un alumnat divers, i que l’empatia i la paciència són essencials per crear un entorn d’aprenentatge inclusiu i motivador.

Conclusions: He confirmat que l’educació és una tasca complexa però profundament gratificant. El compromís amb la inclusivitat, la creativitat i l’aprenentatge significatiu s’ha reafirmat com a pilar de la meva pràctica docent. Aquestes experiències m’han ensenyat la importància de construir ponts entre el coneixement teòric i el món real, i de reconèixer i valorar la singularitat de cada estudiant.

Pla d’acció: De cara al futur, em comprometo a continuar la meva reflexió i evolució com a docent. Buscaré noves estratègies per adaptar-me millor a les necessitats dels meus estudiants, fomentaré encara més la participació activa i el treball col·laboratiu i exploraré noves tecnologies i metodologies que puguin enriquir l’experiència educativa. Estic decidit a continuar creixent professionalment, a aprendre de cada desafiament i a inspirar els meus estudiants a ser curiosos, crítics i compassius.

A través d’aquesta reflexió profunda i estructurada, m’endinso en la cloenda de les pràctiques amb una sensació de gratitud i esperança, entusiasmat pel que el futur portarà tant per a mi com per als meus estudiants.

Bibliografia Treballada:

Zabala Vidiella, Antoni. (2010). La pràctica educativa: Com ensenyar. Editorial Graó.

Esteban Bara, Francisco. (2015). Ètica i educació. Editorial Octaedro.

Sanmartí Puig, Neus. (2007). 10 idees clau. Avaluar per aprendre. Editorial Graó.

Marquès Graells, Pere. (2012). Impacte de les TIC a l’educació: Funcions i limitacions. Editorial UOC.

Coll Salvador, César; Monereo Font, Carles. (2008). Psicologia de l’educació virtual: Aprendre i ensenyar amb les tecnologies de la informació i la comunicació. Editorial Morata

Entrada 13

Fase d’intervenció autònoma
Data: 5 d’abril de 2024
Títol: Una Jornada d’Inspiració a l’Aire Lliure per a “Revista Quàrtum”

Competències Treballades:

PRRA2: Fomentar l’observació activa i la recollida de dades en contextos variats.
PRRA4: Potenciar l’aprenentatge experiencial i la connexió amb l’entorn natural.
PRRA8: Desenvolupar habilitats de comunicació eficaç i expressió creativa fora de l’entorn de l’aula.
PRRA11: Inspirar la curiositat i l’interès per temes mediambientals i de sostenibilitat.

Descripció de l’Activitat:
Amb l’objectiu de dotar la pròxima edició de la “Revista Quàrtum” d’un contingut ric i divers, i alhora fomentar un aprenentatge significatiu i vivencial entre els estudiants de quart d’ESO, es va organitzar una excursió educativa a un parc natural situat als afores de la ciutat. Aquesta sortida tenia com a finalitat principal explorar de manera directa temes com la sostenibilitat, la biodiversitat i les iniciatives de conservació, permetent als estudiants interactuar amb l’entorn natural i obtenir inspiració per a la creació d’articles, reportatges fotogràfics, il·lustracions i altres projectes creatius destinats a la revista.

Desenvolupament de l’Activitat:
El dia va començar ben d’hora, amb l’arribada dels estudiants al parc natural, on els esperaven els guies experts en ecologia i conservació. Aquests professionals van oferir una introducció completa sobre l’ecosistema del parc, destacant la importància de la flora i fauna locals, i explicar els diversos projectes de conservació que es duen a terme per preservar aquest espai únic. Després d’aquesta presentació inicial, els alumnes, equipats amb llibretes de notes, càmeres fotogràfiques i prismàtics, es van dividir en grups reduïts per començar l’exploració del parc.

Cada grup va seguir un itinerari preestablert, que els va portar a través de diferents hàbitats dins del parc, des de boscos densos fins a zones humides, passant per prats oberts. Acompanyats en tot moment per un guia, els estudiants van realitzar una sèrie d’activitats pràctiques dissenyades per potenciar la seva observació i comprensió de l’entorn. Això incloïa l’elaboració de dibuixos detallats de plantes i animals, la realització de fotografies que capturessin la bellesa i la complexitat de l’ecosistema, i la presa de notes sobre els sons, olors i textures que experimentaven.

Durant el recorregut, es van presentar diverses oportunitats per a discussions en profunditat sobre temes com l’impacte del canvi climàtic en la biodiversitat local, les estratègies per a la gestió sostenible dels recursos naturals, i el paper que cadascú pot jugar en la conservació del medi ambient. Aquests debats van enriquir enormement l’experiència d’aprenentatge, proporcionant als estudiants una perspectiva més amplia i crítica sobre els temes tractats.

Al final de la jornada, després de tornar al punt de trobada inicial, els estudiants van compartir les seves impressions i els materials recollits amb la resta del grup. Aquest moment va servir per reflexionar sobre el que havien après durant el dia i per començar a plantejar idees sobre com podrien integrar aquestes experiències i coneixements en els seus projectes per a la “Revista Quàrtum“. La riquesa de les observacions realitzades i la diversitat dels materials recollits prometen convertir-se en la base per a una edició de la revista profundament informativa, visualment atractiva i inspiradora.

Desafiaments i Oportunitats:
Organitzar una excursió educativa fora de l’entorn habitual de l’aula comportava diversos desafiaments logístics i pedagògics, a més de la necessitat d’adaptar l’activitat per assegurar que fos significativa i accessible per a tots els estudiants. Un dels principals reptes era garantir que l’experiència fos igualment enriquidora per als estudiants amb diferents nivells d’interès o coneixement previ sobre ecologia i conservació. Per abordar aquesta qüestió, es va posar un èmfasi particular en fomentar un aprenentatge actiu i participatiu, on cada estudiant tingués l’oportunitat de contribuir amb les seves pròpies observacions, preguntes i reflexions, independentment del seu grau de familiaritat amb el tema.
Durant l’activitat, es va animar als alumnes a utilitzar els seus sentits i la seva curiositat natural per explorar l’entorn, promoguin així un aprenentatge immersiu que transcendeix el coneixement teòric. Aquest enfocament va facilitar que tots els participants trobessin aspectes del parc que els interessessin o sorressin, des de la identificació d’espècies de flora i fauna fins a la reflexió sobre els processos ecològics i els cicles de la natura.
Un desafiament específic va sorgir quan un dels grups, assignat a explorar una àrea aparentment menys diversa del parc, va expressar frustració davant la dificultat de trobar elements que cridessin la seva atenció. Aquesta situació va oferir una oportunitat valuosa per a l’aprenentatge: els professors, reconeixent la importància de mantenir l’interès i el compromís de l’alumnat, van intervenir per reorientar la seva exploració cap a aspectes menys evidents de l’ecosistema. Es va animar els estudiants a considerar la importància dels microhàbitats, la interacció entre diferents espècies, i fins i tot la bellesa i complexitat dels petits detalls, com ara la textura del sòl, la varietat de fulles o la presència d’insectes i altres invertebrats.
Aquest reenfocament va revelar una riquesa oculta en l’entorn que inicialment semblava monòton, demostrant als estudiants que cada racó de la natura té la seva pròpia història i valor ecològic. A través d’aquesta experiència, van aprendre la importància de l’observació detallada i de mantenir una ment oberta i inquisitiva, habilitats que són essencials tant per a l’estudi de la ciència com per a la pràctica del periodisme i la creació artística.

A més, aquesta situació va servir per reforçar entre l’alumnat la idea que la natura pot ser font d’inspiració infinita, si es mira amb els ulls adequats. Les discussions que van seguir a aquesta reconducció van enriquir notablement els continguts que més tard es van incloure en la revista, destacant la diversitat i la hiperconnectivitat de l’entorn natural, i posant de manifest la capacitat dels estudiants per superar els reptes mitjançant la creativitat i el pensament crític.
Resultats Esperats:
Es preveu que l’experiència en el parc natural enriqueixi significativament el contingut de la pròxima edició de la “Revista Quàrtum“. Els estudiants tenen ara un ventall més ampli de temes per explorar en els seus articles, des de reportatges sobre les espècies observades fins a reflexions personals sobre la importància de la conservació ambiental. A més, les fotografies i dibuixos realitzats durant l’excursió aportaran un valor visual únic a la revista.

Conclusions i Passos a Seguir:
L’excursió al parc natural, organitzada com a part del projecte de la “Revista Quàrtum“, ha superat les nostres expectatives, oferint als estudiants de quart d’ESO una oportunitat única per explorar i connectar amb el món natural de manera profunda i significativa. Aquesta experiència ha no solament enriquit el contingut de la revista amb articles, fotografies i il·lustracions inspirades en l’excursió, sinó que també ha reforçat el vincle entre els estudiants i el seu entorn, promoguen una major consciència sobre la importància de la sostenibilitat i la conservació.

A partir d’aquesta experiència, hem vist un augment notable en l’interès i la motivació dels estudiants pel projecte de la revista, així com una millora en les seves habilitats de treball en equip, investigació i expressió creativa. Això ens ha portat a la conclusió que les activitats d’aprenentatge basades en l’experiència, especialment aquelles que permeten als estudiants interactuar directament amb el seu entorn, són essencials per a un desenvolupament educatiu holístic.

Amb aquesta premissa en ment, planegem integrar de manera més sistemàtica aquest tipus d’activitats en el currículum. Això inclou no solament més excursions i sortides educatives, sinó també projectes de ciutadania activa, on els estudiants puguin participar en iniciatives locals de conservació, recerca i divulgació. A més, considerarem la possibilitat de col·laborar amb entitats i organitzacions locals que puguin oferir als estudiants perspectives diverses i recursos per enriquir els seus projectes.
Per assegurar que aquests plans es materialitzin de manera efectiva, és fonamental reflexionar sobre les estratègies pedagògiques que faciliten un aprenentatge significatiu i el compromís dels estudiants. Això implicarà una revisió i adaptació constant dels nostres mètodes didàctics, així com la formació contínua del professorat en l’aplicació d’aprenentatge basat en projectes i l’aprenentatge, servei.

Bibliografia treballada:
Fernández Enguita, M. (2017). “La educación en la encrucijada“. Fundación Santillana.
Sanmartí, N. (2010). “Aprender de la pérdida. Una guía para afrontar el duelo“.
Perrenoud, P. (2004). “Diez nuevas competencias para enseñar“. Graó.
Trillo, F. (2019). “Educación y sostenibilidad: Hacia un mundo posible“. Octaedro.

Entrada 12
Fase d’intervenció autònoma
Data: 4 d’abril de 2024
Títol: Llançament del Projecte “Revista Quàrtum”

Competències Treballades:
PRRA3 – Promoure l’expressió creativa i crítica dels estudiants a través de mitjans variats.
PRRA5 – Fomentar la capacitat d’autogestió i treball en equip entre l’alumnat.
PRRA7 – Integrar les TIC com a eina d’aprenentatge i comunicació.
PRRA9 – Desenvolupar projectes que connectin l’aprenentatge amb la vida real i la comunitat més àmplia.

El projecte “Revista Quàrtum” representa una iniciativa pedagògica innovadora que s’insereix en el cor del currículum educatiu de quart d’ESO, buscant transcendir els límits tradicionals de l’aula. A través d’aquesta iniciativa, els estudiants són convidats a participar activament en la creació d’un producte final que reflecteix les seves capacitats, interessos i el seu potencial com a agents de canvi en la seva comunitat.
Desenvolupament de Competències Clau
Una de les metes principals del projecte és el desenvolupament de competències clau en els estudiants, incloent-hi la capacitat d’analitzar críticament els fets de l’actualitat, expressar idees de manera clara i estructurada, i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació de forma efectiva i responsable. A més, es pretén reforçar habilitats com el treball en equip, on cada estudiant aporta el seu millor en funció dels seus talents i interessos, fomentant un ambient de col·laboració i respecte mutu.
Aplicació Pràctica dels Coneixements Acadèmics
Un altre objectiu del projecte és vincular els coneixements acadèmics amb la seva aplicació en contextos reals. La “Revista Quàrtum” ofereix als estudiants l’oportunitat d’aplicar el que han après en assignatures com llengua i literatura, història, ciències, art i tecnologia, en la creació d’articles, reportatges, entrevistes, ressenyes, i altres formats periodístics. Aquesta aproximació pràctica als aprenentatges no només enriqueix la seva experiència educativa sinó que també els prepara per a futures experiències professionals i personals.
Consciència Social i Comunitària
El projecte també busca desenvolupar una major consciència social i comunitària entre els estudiants. A través de la inclusió de seccions dedicades a temes d’actualitat, problemàtiques locals, iniciatives solidàries i sostenibles, la revista es converteix en un reflex de les inquietuds i compromisos dels joves cap a la seva comunitat i el món. Aquest enfocament estimula els estudiants a convertir-se en ciutadans informats, crítics i actius, capaços de contribuir a la construcció d’una societat més justa i equitativa.
Difusió i Impacte
Finalment, un dels objectius transversals del projecte és assegurar que la “Revista Quàrtum” arribi a un públic ampli, incloent-hi no només la comunitat escolar sinó també famílies, entitats locals i altres escoles. Això es preveu realitzar a través d’una estratègia de difusió que combina formats impresos amb una presència digital activa, incloent-hi un lloc web i perfils en les xarxes socials. Aquesta estratègia no només permetrà compartir els treballs dels estudiants amb un públic més ampli sinó que també els oferirà una visió real sobre l’impacte que pot tenir la seva veu en la societat.
El projecte “Revista Quàrtum” es presenta com una oportunitat enriquidora i multifacètica per a l’alumnat de quart d’ESO, desafiant-los a aplicar els seus aprenentatges en un projecte significatiu que celebra la seva creativitat, promou el seu desenvolupament personal i professional, i reforça el seu paper com a membres actius i compromesos de la comunitat.
En el desenvolupament del projecte “Revista Quàrtum“, vam trobar-nos amb un escenari ric en oportunitats i, al mateix temps, amb reptes significatius que requerien una atenció detallada i d’estratègies adaptatives per part del professorat i de l’alumnat.
Un dels majors desafiaments va sorgir amb el compromís de l’alumnat, particularment en el cas de l’Albert, un estudiant que inicialment mostrava poc interès en el projecte. Albert era conegut per la seva actitud reservada i per la seva tendència a no participar activament en les activitats de grup, un comportament que plantejava preocupacions sobre la seva implicació en un projecte col·laboratiu d’aquesta magnitud.
Per afrontar aquest repte, vam decidir implementar diverses estratègies:
Assignació de Rol Específic: Vam identificar que l’Albert tenia un interès latent en la tecnologia i les xarxes socials, així que li vam assignar el rol de responsable de la secció digital de la revista, incloent-hi la gestió de la seva presència en línia. Aquesta responsabilitat li va permetre aplicar els seus coneixements previs i desenvolupar noves habilitats en un àmbit d’interès personal.
Suport Individualitzat: Vaig dedicar temps a reunir-me individualment amb l’Albert, explorant les seves preocupacions i motivacions. Aquestes sessions van servir per reforçar la seva confiança i per garantir que se sentís valorat dins del projecte, destacant la importància de la seva contribució per al seu èxit global.
Foment de la Participació Activa: Vam organitzar tallers pràctics sobre disseny web i màrqueting digital, àrees en les quals l’Albert va mostrar gran entusiasme. Això va afavorir la seva participació activa en les discussions de grup i en la presa de decisions relacionades amb la revista.
Malgrat els esforços, vam enfrontar-nos a moments de frustració quan l’Albert es mostrava reticent a compartir les seves idees en sessions de grup, temorós de la crítica. Per superar aquest obstacle, vam fomentar un ambient de suport i respecte mútua, on totes les opinions eren benvingudes i valorades. Amb el temps, l’Albert va començar a obrir-se més, mostrant una millora notable en la seva autoestima i en la seva capacitat de treballar col·laborativament.
Els resultats finals del projecte “Revista Quàrtum” van reflectir no només el desenvolupament acadèmic i creatiu dels estudiants, sinó també el seu creixement personal. La revista va esdevenir una plataforma on l’Albert i els seus companys van poder expressar les seves veus úniques, contribuint a una comunitat escolar més integrada i diversa.
Aquesta experiència ens ha ensenyat la importància de reconèixer i adreçar les necessitats individuals dels estudiants dins dels projectes col·laboratius. En futures edicions de la “Revista Quàrtum“, planegem expandir les nostres estratègies per incentivar el compromís de tots els estudiants, garantint que cada un trobi un espai on pugui brillar i aportar al projecte. Aquest enfocament no només enriqueix el producte final sinó que també contribueix al desenvolupament d’una comunitat escolar més cohesionada i respectuosa de la diversitat.

Bibliografia treballada:

Fernández Sierra, Juan (2012). “La educación en la era digital: La escuela educativa.” Editorial Síntesis.

García Aretio, Lorenzo (2017). “Bases, mediaciones y futuro de la educación a distancia en la sociedad digital.” Editorial Síntesis.

Gutiérrez Martín, Alfonso (2014). “Educar con redes sociales: Teorías, modelos y prácticas.” Editorial Morata.

Marquès Graells, Pere (2015). “Impacto de las TIC en la educación: Funciones y limitaciones.” Editorial UOC.

Area Moreira, Manuel; Alonso Cano, Cristina (eds.) (2016). “Tecnologías digitales para la innovación educativa.”

Cabero Almenara, Julio; Llorente Cejudo, María del Carmen (2014). “La educación en la nube: TIC para la mejora educativa.” Editorial Síntesis.

De Pablos Pons, Juan (coord.) (2013). “Tecnología educativa: La formación del profesorado en la era de Internet.” Editorial Aljibe.

Entrada 11

Fase d’intervenció autònoma
Data: 3 d’abril de 2024
Títol: La Història d’En Marc i el Mural Col·lectiu
Competències Treballades:
PRRA1 – Fomentar un clima de classe inclusiu i respectuós.
PRRA6 – Dissenyar estratègies didàctiques que atenguin  la diversitat dels alumnes.
PRRA10 – Implementar accions que promoguin la inclusió i la cohesió social dins de l’aula.
PRRA12 – Crear vincles efectius amb l’alumnat per suportar el seu desenvolupament personal i acadèmic.

En la continuació del nostre projecte “El barri de les Corts: Una Mirada Històrica”, vam afrontar un repte que va transcendir l’acadèmic, tocant el personal i el comunitari. En Marc, un dels alumnes de segon d’ESO, sempre s’havia mostrat reticent a participar en activitats grupals, mostrant una actitud desconnectada tant de l’aprenentatge com dels seus companys. La seva situació familiar complicada li havia forjat una cuirassa, fent-lo aparèixer distant i desinteressat.
Suport Individualitzat:
L’aproximació a En Marc es va basar en sessions individuals on es va crear un espai segur perquè pogués expressar-se lliurement, sense el temor al judici. Aquestes sessions van revelar no només la seva passió per l’art sinó també certes inseguretats derivades de les seves experiències prèvies a l’aula. Vaig decidir utilitzar el seu interès per l’art com un vehicle per incrementar la seva confiança, fent-li veure que les seves aptituds podien aportar un valor immens al projecte de classe i, per extensió, a la comunitat escolar. Aquest procés no només va enfortir la nostra relació pedagògica sinó que també va ajudar En Marc a veure’s a si mateix com un contribuïdor valuós, alterant la seva autopercepció de manera positiva.

El Mural Col·lectiu com a Punt d’Inflexió:
La decisió de designar En Marc com a líder artístic del mural col·lectiu va ser clau. Aquesta posició va requerir que assumís un rol de lideratge, una tasca que inicialment el va intimidar, però que ràpidament va començar a gaudir. La seva implicació en el projecte va anar més enllà de la simple execució artística; va participar en la planificació, en la selecció de temes i en la coordinació amb els seus companys. Aquesta experiència va fomentar el seu desenvolupament d’habilitats interpersonals i de lideratge, proporcionant-li una plataforma per expressar la seva creativitat i impactar positivament en el seu entorn.

Resultats i Aprenentatges:
El projecte va transcendir l’esperit individual d’En Marc i va esdevenir un símbol de cohesió i orgull per a tota la classe. Va demostrar com un projecte educatiu pot servir d’eina per a la inclusió social, reforçant la idea que cada alumne, independentment del seu rerefons o habilitats, té un paper crucial a jugar dins la comunitat escolar. El mural no només va embellir un espai de l’escola sinó que també va servir com a testimoni tangible de la col·laboració, la diversitat i el respecte mutu.

Desafiaments i Solucions:
El camí cap a la finalització del mural no va estar exempt de desafiaments. La necessitat de proporcionar un suport psicoemocional constant a En Marc va ressaltar la importància de tenir sistemes de suport integrats dins de l’entorn educatiu, capaços d’abordar les necessitats individuals dels alumnes. La flexibilitat va ser clau; ajustar els plans no va ser vist com un contratemps sinó com una oportunitat per adaptar-se i aprendre de la situació. Aquesta experiència va reforçar la noció que l’educació és un procés dinàmic i que l’èxit sovint depèn de la nostra capacitat per ser versàtils i receptius als canvis.
Conclusions i Passos a Seguir:
La incorporació d’En Marc al cor del projecte “El barri de les Corts” i el seu paper clau en el mural col·lectiu van reafirmar la meva creença en el poder de l’educació per transformar vides. Aquesta experiència ha reforçat el meu compromís amb l’adopció d’estratègies pedagògiques inclusives i personalitzades, reconeixent que cada estudiant té un potencial únic esperant ser descobert i valorat. En futurs projectes, continuaré explorant maneres de connectar l’aprenentatge amb els interessos personals dels estudiants, fomentant un entorn on tots puguin sentir-se partícips i valorats.

Bibliografia treballada:

Ainscow, M., Booth, T., & Dyson, A. (2006). Inclusión y equidad en la educación: desafíos y oportunidades. Editorial Morata.
Eisner, E. W. (2002). El arte y la creación de la mente. Paidós..
Gardner, H. (2011). Inteligencias múltiples: La teoría en la práctica. Paidós..
Rogoff, B. (2003). Aprendices del pensamiento: El desarrollo cognitivo en el contexto social. Paidós.
Sanmartí, N. (2007). 10 ideas clave: Evaluar para aprender. Editorial Graó.
Schön, D. A. (1987). La formación de profesionales reflexivos: Hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Paidós.
Stenhouse, L. (1984). Investigación y desarrollo del currículum. Morata.

Entrada 10
Fase d’intervenció autònoma
Data: 21 de març de 2024
Títol: Superant desafiaments en “El barri de les Corts: Una Mirada Històrica”

Competències treballades:
PRRA2- Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent.
PRRA4– Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
PRRA8- Comprendre i actuar segons els principis ètics que guien l’exercici professional.
PRRA11– Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.

Aquesta setmana hem enfrontat un repte particular en el desenvolupament del projecte “El barri de les Corts: Una Mirada Històrica” amb els alumnes de segon d’ESO, específicament amb el grup que inclou alumnes repetidors. El projecte consisteix en la investigació i presentació de la història i l’evolució del barri de les Corts a través d’entrevistes, recerca documental i treball de camp. Els estudiants havien de treballar en grups per crear una exposició que inclogués elements visuals, escrits i digitals.
El desafiament principal va sorgir amb el grup de repetidors, alguns dels quals mostraven desinterès i falta de motivació des de l’inici del projecte. Aquesta situació va exigir una reflexió profunda sobre com adaptar les estratègies didàctiques per involucrar activament a aquests alumnes i assegurar el seu aprenentatge significatiu.
Reflexions sobre l’adaptació del projecte:
Compromís Personalitzat
Entenent la diversitat de perfils i circumstàncies dels alumnes repetidors, vaig prendre la iniciativa de dedicar sessions individuals per a cada un d’ells. Aquestes sessions van ser clau per descobrir els seus interessos personals i potencials connexions amb el projecte “El barri de les Corts: Una Mirada Històrica”. Per exemple, en detectar l’afició d’un alumne per la fotografia, el vam vincular amb l’exploració visual del barri, motivant-lo a documentar els canvis arquitectònics i socials a través del temps. Un altre alumne, fascinat per les històries de vida, va ser encarregat de realitzar entrevistes a residents antics del barri, capturant relats personals que enriquien el contingut del projecte. Aquest enfocament va fomentar un sentit de pertinença i va incentivar la participació activa, convertint el projecte en una oportunitat per explorar i desenvolupar les seves passions i talents.

Flexibilitat en els Rols de Grup
La composició heterogènia dels grups de treball va exigir una adaptació dels rols tradicionals dins de l’equip. Aquest ajustament es va fer amb l’objectiu d’optimitzar els talents individuals i promoure una major implicació de tots els membres, inclosos els alumnes repetidors. Es va oferir la llibertat als estudiants de triar o proposar rols que millor s’ajustessin a les seves habilitats o interessos. Per exemple, un alumne amb fortes habilitats organitzatives va assumir la coordinació del calendari d’activitats, mentre que un altre, amb habilitats en el disseny gràfic, va liderar la creació de la part visual de l’exposició. Aquesta estratègia va fomentar un entorn col·laboratiu on cadascú va poder contribuir significativament al projecte, reconeixent i valorant la diversitat de competències dins de l’equip.
Suport i Seguiment Continu
Conscients de la importància del suport emocional i acadèmic per als alumnes repetidors, es va implementar un sistema de seguiment continu que incloïa reunions periòdiques, feedback constructiu regular i reconeixement explícit dels progressos. Aquestes accions van ser fonamentals per mantenir l’interès i la motivació al llarg del projecte. La retroalimentació es va enfocar no només en els aspectes a millorar sinó també en els èxits i forts dels estudiants, reforçant la seva confiança en les seves capacitats. Aquest ambient de suport va facilitar un espai segur per a l’experimentació i l’error, essencials per al procés d’aprenentatge.
Resultats i Aprenentatges
El resultat del projecte “El barri de les Corts: Una Mirada Històrica” va superar les expectatives inicials. La combinació de compromís personalitzat, flexibilitat en els rols i suport continu va catalitzar una transformació notòria en els alumnes repetidors, que van passar de mostrar desinterès a ser part activa i essencial del projecte. La presentació final va ser un reflex del treball en equip, on cada estudiant va aportar un element únic que enriquia el contingut global. Les habilitats adquirides en recerca, col·laboració i expressió creativa van ser evidents, demostrant l’impacte positiu d’un enfocament pedagògic adaptat a les necessitats individuals. Aquest projecte no només va contribuir al coneixement històric i cultural del barri de les Corts sinó que també va promoure el desenvolupament personal i acadèmic dels alumnes, preparant-los per a futurs reptes educatius i vitals.
Conclusions i Passos a Seguir:
La implementació del projecte “El barri de les Corts: Una Mirada Històrica” ha estat una vivència enriquidora que ha il·luminat diversos aspectes clau de la pràctica docent en entorns educatius diversificats. Un dels principals aprenentatges ha estat la constatació de com l’adaptabilitat i la personalització en l’ensenyament no només afavoreixen el compromís dels alumnes, sinó que també potencien el desenvolupament de les seves competències i la seva confiança personal.
La capacitat de connectar de manera profunda i significativa amb els alumnes, especialment aquells en risc de desconnexió, ha demostrat ser fonamental per a la seva implicació en el projecte. Això reafirma la necessitat de continuar buscant i implementant estratègies pedagògiques que reconeguin la singularitat de cada estudiant, permetent així una resposta educativa més ajustada i efectiva.

En mirar cap al futur, em comprometo a aprofundir en la meva pràctica reflexiva, cercant noves maneres de crear un entorn d’aprenentatge més inclusiu i participatiu. Això implica desenvolupar activitats que no només siguin accessibles per a tots els estudiants sinó que també fomentin la col·laboració, el respecte mutu i el reconeixement de la diversitat com a font d’enriquiment col·lectiu.
A més, és imprescindible continuar explorant l’ús de tecnologies i recursos didàctics innovadors que puguin captar l’atenció i estimular la curiositat de tots els alumnes. La integració de metodologies com l’aprenentatge basat en projectes, l’aprenentatge, servei i l’ús de mitjans digitals són clau per oferir experiències d’aprenentatge més dinàmiques i rellevants per al món actual.
Un altre aspecte fonamental serà el treball col·laboratiu amb altres docents i professionals de l’educació per compartir experiències, recursos i estratègies pedagògiques que puguin enriquir la nostra pràctica docent. La formació contínua i el desenvolupament professional són essencials per estar al dia amb les innovacions en l’ensenyament i poder oferir una resposta educativa de qualitat adaptada a les necessitats del segle XXI.
Finalment, la reflexió contínua sobre la mateixa pràctica, a través de diaris de pràctiques com aquest, es mantindrà com una eina indispensable per a l’autoavaluació i el creixement professional. És en aquest espai de reflexió on podem analitzar els èxits i els desafiaments, planificar millores i celebrar els progressos aconseguits, sempre amb la mirada posada en l’objectiu de proporcionar una educació que transformi vides.
“El barri de les Corts: Una Mirada Històrica” no ha estat només un projecte educatiu, sinó una oportunitat per reafirmar el compromís amb una educació inclusiva, personalitzada i significativa. Aquesta experiència serveix com a punt de partida per a futures iniciatives que continuïn aprofundint en el potencial transformador de l’educació.

Bibliografia treballada:

Perrenoud, Philippe (1999). “Construir competencias desde la escuela“.
Zabalza, Miguel A. (2003). “Diarios de clase: un instrumento de investigación y desarrollo profesional“.
Fernández Enguita, Mariano (1999). “La escuela a examen”.