
E8:”Bloguers Viatgers”: Reflexions sobre el desafiament de la inclusió en el context digital
Entrada 8
Fase d’intervenció autònoma
Data: 14 de març de 2024
Títol: “Bloguers Viatgers”: Reflexions sobre el desafiament de la inclusió en el context digital
Les competències treballades:
1. PRRA4: Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
2. PRRA6: Intervenir en l’assessorament a altres professionals de l’educació, als estudiants i a les famílies en l’àmbit lingüístic.
3. PRRA11: Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster
4. PRRA9: Desenvolupar estratègies d’ensenyament que promoguin l’aprenentatge inclusiu i accessible, reconeixent i atenent la diversitat de l’alumnat.
5. PRRA13: Fomentar l’ús de les TIC com a eina per a la superació de barreres d’aprenentatge i com a mitjà per promoure la igualtat d’oportunitats educatives.
En el marc del projecte “Bloguers Viatgers”, es va presentar un desafiament particular relacionat amb un dels nostres alumnes, Pere, qui té dificultats específiques d’aprenentatge. Aquest cas ens va portar a reflexionar profundament sobre la inclusió i l’accessibilitat en projectes educatius que fan ús intensiu de les tecnologies digitals.
Descripció de l’experiència: Durant la fase inicial del projecte, observem que en Pere mostrava dificultats notòries en la gestió de la plataforma de bloqueig i en l’organització de la informació de manera digital.
Aquesta situació va posar de manifest la necessitat d’adaptar els nostres recursos i metodologies per garantir la participació efectiva de tot l’alumnat, independentment de les seves necessitats particulars.
Anàlisi dels sentiments: La constatació de les barreres amb què es va trobar Pere va generar una barreja de preocupació i motivació en mi. D’una banda, em va preocupar la possibilitat que aquestes dificultats poguessin minvar la seva motivació i la seva experiència d’aprenentatge. D’altra banda, vaig sentir-me motivat a buscar estratègies innovadores que permetessin superar aquests obstacles i fomentar un ambient d’aprenentatge realment inclusiu.
Avaluació de l’experiència: L’experiència amb Pere va evidenciar la importància de la personalització de l’aprenentatge i de l’adaptació de les eines i recursos digitals a les diverses necessitats de l’alumnat. Vaig adonar-me que, malgrat els avantatges dels entorns digitals per a l’ensenyament i l’aprenentatge, és fonamental garantir que aquests entorns siguin accessibles i manejables per a tots els estudiants.
Anàlisi profunda: Aquesta comprensió em va portar a reflexionar sobre la importància de l’accessibilitat digital en l’educació inclusiva. Vaig veure clarament que l’èxit del projecte “Bloguers Viatgers” no només depèn de la motivació i l’esforç conjunt de tots els participants, sinó també de la seva capacitat per interactuar sense barreres amb les tecnologies utilitzades. Aquesta necessitat es va fer evident quan un dels alumnes, amb dificultats visuals, va expressar problemes per accedir al contingut del blog. Va ser un punt d’inflexió que em va impulsar a investigar i incorporar formacions específiques sobre eines tecnològiques de suport. Aquestes formacions inclourien sessions pràctiques sobre l’ús i la configuració de programari de lectura de pantalla, l’adaptació de teclats per a necessitats específiques i l’exploració d’aplicacions mòbils que poden transformar text a parla o facilitar la lectura a través de tipografies especials. Així mateix, es destacaria la importància de l’accessibilitat web, seguint les directrius d’accessibilitat per a continguts web (WCAG), assegurant que tots els estudiants, independentment de les seves capacitats, puguin beneficiar-se plenament del projecte educatiu.
Conclusions: A través de l’experiència viscuda durant el desenvolupament del projecte “Bloguers Viatgers”, he après que la inclusió i l’accessibilitat han de ser pilars fonamentals en la planificació de qualsevol activitat educativa que faci ús de tecnologia. Aquesta comprensió subratlla la necessitat d’adoptar una perspectiva holística en l’educació, on l’entorn d’aprenentatge digital sigui accessible per a tots els estudiants, inclosos aquells amb necessitats especials. La implementació de formacions específiques en tecnologies de suport i l’adaptació de continguts digitals no només beneficia els estudiants amb discapacitats, sinó que millora l’experiència d’aprenentatge per a tota la comunitat educativa. Aquest enfocament promou un ambient més inclusiu i respectuós, on la diversitat és vista com una oportunitat per a l’enriquiment mutu i l’aprenentatge col·lectiu.
A més, aquesta experiència ha reforçat la meva convicció en la importància de la formació contínua del professorat en qüestions d’accessibilitat digital i inclusió. És essencial que els educadors disposin dels coneixements i les habilitats necessàries per dissenyar i implementar projectes educatius que atenguin la diversitat de l’alumnat. Això inclou des de la selecció de les eines tecnològiques més adequades fins a la creació de continguts accessibles i la gestió d’una aula inclusiva.
Finalment, aquesta experiència reafirma la necessitat d’un compromís institucional amb l’accessibilitat i la inclusió, assegurant els recursos, la formació i el suport necessaris per a la seva implementació efectiva. La col·laboració entre docents, personal de suport, famílies i l’alumnat és clau per crear un entorn educatiu que celebri la diversitat i fomenti l’equitat, preparant els estudiants per viure en una societat cada vegada més diversa i interconnectada.
Pla d’acció: Per futures edicions del projecte “Bloguers Viatgers”, m’he proposat:
1. Realitzar una avaluació prèvia de les necessitats específiques de tot l’alumnat en relació amb l’ús de tecnologies.
2. Incorporar una sessió formativa sobre eines d’accessibilitat i estratègies d’aprenentatge inclusiu tant per a l’alumnat com per al professorat.
3. Establir un protocol d’actuació per a la detecció i suport ràpid en cas de dificultats amb les tecnologies utilitzades en el projecte.
4. Fomentar l’ús de recursos educatius oberts (REO) dissenyats amb criteris d’accessibilitat universal.
Aquestes accions no només beneficiaran a l’alumnat amb necessitats específiques d’aprenentatge com Pere, sinó que també enriquiran l’experiència educativa de tot l’alumnat, promovent un entorn d’aprenentatge més inclusiu, equitatiu i accessible.
Bibliografia treballada:
Ainscow, M., Booth, T., & Dyson, A. (2016). Inclusión educativa: Un camino hacia la transformación de las escuelas. Madrid: Morata.
Marchesi, Á., & Martín, E. (2018). Calidad de la enseñanza en tiempos de cambio. Madrid: Alianza Editorial.
Salinas, J., De Benito, B., & Pérez, A. (2017). Tecnologías para la educación: Diseño, producción y evaluación de medios para la formación docente. Barcelona: UOC.
Stainback, S., & Stainback, W. (2014). Inclusión: Un modelo de aprendizaje y enseñanza para la diversidad de alumnos. Madrid: Narcea.
UNESCO. (2019). Marco de Competencia Digital Docente. París: UNESCO.
Zabala, A., & Arnau, L. (2016). 11 ideas clave: Cómo aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó
Debatcontributions 1el E8:”Bloguers Viatgers”: Reflexions sobre el desafiament de la inclusió en el context digital
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Sembla que a la intervenció autònoma es confirma allò que s’intuïa en les intervencions anteriors: la necessitat imperativa d’adaptació dels processos d’ensenyament aprenentatge a les necessitats individuals de l’alumnat; i la importància que tenen les eines digitals en aquestes adaptacions.