Entrada 7

Fase d’intervenció autònom

Data: 11de març de 2024

Títol: “Bloguers Viatgers”: Un Viatja Pedagògic a través de la Diversitat Lingüística i Cultural en 3r d’ESO

Competències treballades:
PRRA4: Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
PRRA6: Intervenir en l’assessorament a altres professionals de l’educació, als estudiants i a les famílies en l’àmbit lingüístic.
PRRA11: Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.

Per aquesta tasca, he seleccionat el cicle reflexiu de Graham Gibbs com el model de reflexió que guiarà les entrades del meu diari durant la fase d’intervenció autònoma. Aquest model és particularment útil per a la seva estructura cíclica, que facilita una exploració en profunditat de les experiències i promou un aprenentatge significatiu a través de la reflexió sistemàtica. Gibbs proposa un procés de sis etapes que comença amb la descripció de l’experiència, seguida de l’anàlisi dels sentiments, l’avaluació de l’experiència, l’anàlisi per comprendre el que s’ha après, la conclusió sobre altres maneres d’actuar i, finalment, l’elaboració d’un pla d’acció per a futures situacions similars. Aquest enfocament ens permet no només identificar i reflexionar sobre els aspectes que han funcionat bé i els que requereixen millora sinó també desenvolupar estratègies concretes per afrontar desafiaments futurs, optimitzant així la pràctica docent.
Utilitzaré el model de Gibbs per estructurar les entrades del diari en relació amb situacions específiques viscudes durant la meva fase d’intervenció autònoma que m’han impactat com a docent. Aquestes entrades reflexionaran sobre experiències d’ensenyament, interaccions amb els alumnes, implementació de noves estratègies pedagògiques, i desafiaments trobats en el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’objectiu és proporcionar una base sòlida per al creixement professional continu i per al desenvolupament d’una pràctica docent més reflexiva, crítica i adaptada a les necessitats dels alumnes.

Iniciant la meva fase d’intervenció autònoma en una aula de tercer d’ESO, vaig decidir implementar el projecte “Bloguers Viatgers” amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge de llengües i dialectes diversos a través de la creació d’un blog de viatges per part dels alumnes. Aquest projecte buscava no només enriquir els coneixements lingüístics dels estudiants sinó també desenvolupar les seves habilitats digitals i promoure un enteniment més profund de la diversitat cultural i lingüística d’Espanya. La primera sessió va ser dedicada a la introducció del projecte, discussió sobre la importància de la diversitat lingüística i planificació inicial del blog.
Descripció de l’experiència:
La sessió va començar amb gran entusiasme per part meva, preparat amb materials visuals i exemples de blogs de viatges per inspirar als estudiants. Amb l’aula plena d’expectació, vaig desplegar una presentació que detallava els objectius del projecte “Bloguers Viatgers”, subratllant la seva importància no només com a eina d’aprenentatge lingüístic, sinó també com a finestra cap a la riquesa cultural de les diverses regions d’Espanya. Vaig explicar que cada grup seria responsable de crear un blog dedicat a una ciutat específica, on haurien d’investigar i compartir informació sobre la història local, els punts d’interès, la gastronomia típica, i els aspectes únics de la llengua o dialecte parlat. A més, vaig posar èmfasi en la importància de la creativitat i l’autenticitat en les seves publicacions, animant-los a pensar més enllà dels fets bàsics i a explorar històries personals o anècdotes que poguessin connectar amb els lectors d’una manera més profunda. Per tal de facilitar la recerca i l’organització de les seves idees, vaig proporcionar als estudiants una llista de recursos en línia, incloent-hi bases de dades, arxivaments digitals, i plataformes d’intercanvi cultural. Aquesta introducció detallada buscava no només orientar-los en els primers passos cap a la creació del seu blog, sinó també inspirar-los a veure aquest projecte com una oportunitat per ampliar els seus horitzons i connectar amb altres cultures i comunitats a través de l’exploració lingüística i cultural.
Anàlisi dels sentiments:
L’entusiasme que sentia era palpable; estava convençut que aquest projecte podria ser una experiència d’aprenentatge transformadora per als estudiants, permetent-los no només millorar les seves competències lingüístiques sinó també ampliar la seva visió del món. Alhora, el nerviosisme sorgia de la incertesa sobre com navegarien per les complexitats de la col·laboració en equip, especialment en un projecte tan ambiciós que requeria una planificació i coordinació detallades. Aquesta preocupació es veia augmentada pel repte de garantir que cada estudiant es mantingués motivat i compromès amb la tasca, reconeixent la importància de la recerca rigorosa i l’atenció al detall en la creació de contingut educatiu i culturalment ric. Vaig reflexionar sobre la meva pròpia responsabilitat com a guia i suport per a ells durant aquest procés, qüestionant-me sobre les millors estratègies per fomentar un ambient de treball positiu i productiu, així com per ajudar-los a superar qualsevol obstacle que poguessin trobar. En definitiva, mentre anticipava amb il·lusió els resultats creatius d’aquest projecte, també em preparava per intervenir de manera proactiva per assegurar que cada estudiant pogués aportar el seu millor esforç i aprendre de manera significativa de l’experiència.
Avaluació de l’experiència: La sessió va revelar un contrast entre la meva anticipació i la realitat de com els estudiants percebien el projecte. Encara que havia esperat una resposta entusiasta, vaig trobar que no tots compartien el mateix nivell d’interès. Aquesta falta d’entusiasme es va manifestar en un compromís inicial baix, amb alguns estudiants mostrant-se reticents a endinsar-se en la complexitat de la creació d’un blog. La desconnexió semblava arrelar-se en la manca d’experiència prèvia amb aquesta forma de treball digital i en una incertesa sobre com abordar la recerca de manera efectiva.
La dinàmica de grup, prevista com una oportunitat per a l’aprenentatge col·laboratiu, va resultar ser un altre punt crític. Les discussions sobre qui investigaria cada ciutat van esdevenir un camp de batalla de preferències personals i interessos, en lloc de ser una decisió basada en el potencial d’aprenentatge i contribució al projecte comú. Aquestes tensions van evidenciar una manca d’habilitats en la negociació i la gestió de conflictes dins del grup, així com diferències en el nivell de compromís i expectatives individuals respecte al projecte.
Vaig notar també una certa dificultat en la distribució equitativa de tasques, amb alguns estudiants assumint més responsabilitats que altres. Això no només va generar frustració entre els membres més actius del grup sinó que també va posar en qüestió l’eficàcia de l’aprenentatge col·laboratiu en aquest context. La falta d’un mètode clar per a la selecció i assignació de tasques va contribuir a aquesta desigualtat, deixant alguns estudiants sentir-se desbordats mentre que altres es mostraven apàtics.
Aquesta situació va servir com una valuosa lliçó sobre la importància de preparar els estudiants no només en els aspectes tècnics de la creació d’un blog, sinó també en les habilitats suaus necessàries per treballar eficaçment en equip. Vaig començar a qüestionar-me sobre com podria haver facilitat millor la formació d’equips més cohesius i com podria guiar-los per superar aquests obstacles interpersonals en el futur, tot mantenint l’enfocament en els objectius d’aprenentatge del projecte.

Anàlisi: Aquesta introspecció va evidenciar un buit en la meva preparació prèvia dels estudiants per a un projecte d’aquesta envergadura. Vaig adonar-me que, malgrat la seva familiaritat amb les xarxes socials, la creació d’un blog com a tasca educativa requeria habilitats específiques que no havíem abordat prou. Així mateix, la dinàmica de treball en equip necessitava una base més sòlida en la comunicació, la planificació i la resolució de conflictes. Aquesta anàlisi em va portar a la conclusió que hauria d’integrar sessions preliminars dedicades a aquests aspectes, incloent-hi tallers sobre escriure digital i estratègies per a l’efectivitat grupal, facilitant així un entorn més preparat i receptiu per a projectes futurs.
Conclusions:
A partir de l’experiència viscuda, he pres consciència de la complexitat que implica introduir projectes innovadors com el “Bloguers Viatgers” en el context educatiu. La necessitat de preparar adequadament els estudiants, no només en els aspectes tècnics sinó també en les dinàmiques de col·laboració i creativitat, s’ha convertit en una prioritat clara. Així, he planificat un conjunt d’accions destinades a enriquir el procés d’aprenentatge i a assegurar el seu èxit.

Pla d’acció:
En primer lloc, he decidit implementar sessions introductòries sobre les plataformes de blogging, incloent-hi tutorials pas  a pas que cobreixin des de la creació del blog fins a la personalització del seu disseny. Aquestes sessions estaran dissenyades per ser altament interactives, permetent als estudiants practicar en temps real mentre segueixen les instruccions. La finalitat és que cadascun pugui expressar la seva creativitat de manera única, tot aprofitant les eines digitals a la seva disposició.
Per abordar els reptes del treball en grup, organitzaré tallers que simulen situacions de treball en equip, incloent-hi jocs de rol i activitats que requereixin planificació conjunta i presa de decisions. Aquestes activitats estaran dissenyades per destacar la importància de la comunicació efectiva, la gestió del temps i la resolució de conflictes. L’objectiu és construir un sentiment de comunitat i confiança entre els estudiants, fonamental per al treball col·laboratiu exitós.
A més, per fomentar una major implicació i interès per la diversitat lingüística i cultural, incorporaré presentacions i debats sobre la riquesa cultural de les diverses regions espanyoles. Aquestes sessions buscaran despertar la curiositat dels estudiants i motivar-los a explorar i valorar les diferents expressions culturals i lingüístiques, vinculant-les directament amb el projecte del blog.
Finalment, establiré moments de reflexió col·lectiva on els estudiants podran compartir les seves experiències, els èxits i els obstacles trobats durant el desenvolupament del projecte. Aquestes sessions serviran no només com a espai d’aprenentatge mutu sinó també com a oportunitat per reajustar i millorar les estratègies pedagògiques emprades, garantint així que cada estudiant pugui treure el màxim profit de l’experiència.
Creient fermament que aquests canvis contribuiran positivament al desenvolupament del projecte, em comprometo a seguir un enfocament reflexiu i adaptatiu, sempre obert a l’aprenentatge i a la millora contínua.

Bibliografia treballada:
Gibbs, G. (1988). “El aprendizaje por la reflexión.” Madrid: Morata.
Pérez Gómez, Á. I. (2014). “Aprender a educar: Nuevos desafíos de la formación de docentes.” Barcelona: Graó
Area Moreira, M., & Pessoa, T. (2012). “De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0.” Granada: Comunicación Social.
Coll, C., & Monereo, C. (Eds.). (2010). “Psicología de la educación virtual: Aprender y enseñar con las tecnologías de la información y la comunicación.” Madrid: Morata
Hernández, F., Sancho, J. M., & Rivas, J. I. (2010). “Tecnologías para transformar la educación.” Madrid: Akal.
García Aretio, L. (2014). “Bases, mediaciones y futuro de la educación a distancia en la sociedad digital.” Madrid: Síntesis.
.