Entrada 6

Fase d’Intervenció Acompanyada

Data: 9 de gener de 2023

Títol: Integració Lingüística i Cultural: Desafiant les Barreres en l’Aula   Multicultural

Competències treballades:

PRRA4- Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

PRRA6: Intervenir en l’assessorament a altres professionals de l’educació, als estudiants i a les famílies en l’àmbit lingüístic.

PRRA7: Reconèixer, comprendre i analitzar les causes i efectes de les desigualtats per raó de sexe i gènere.

PRRA8: Comprendre i actuar segons els principis ètics que guien l’exercici professional.

PRRA9: Relacionar-se de manera respectuosa, assertiva i exempta de manifestacions contràries als valors i la dignitat de les persones.

PRRA11: Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster

Mentre progressava en la meva fase d’intervenció acompanyada, vaig tenir l’oportunitat única d’abordar els desafiaments que presentava l’acollida i integració d’un alumne nouvingut, en avance referit com a “Ibrahim”, en el context d’una classe de segona llengua. Ibrahim, originari d’un entorn culturalment i lingüísticament diferent, es va trobar davant la complexa tasca de navegar no només en un nou sistema educatiu sinó també en una societat amb costums i una llengua desconeguda per a ell.

Fase 1: Acció
En la fase inicial d’acció, conscient de la complexitat que suposa l’arribada d’Ibrahim a un nou entorn educatiu i cultural, vaig plantejar un conjunt d’iniciatives pedagògiques amb l’objectiu d’ajudar-lo a superar possibles barreres lingüístiques i fomentar la seva inclusió dins de la comunitat escolar. Amb aquest propòsit, vaig organitzar una sèrie d’activitats interdisciplinàries que buscaven no només l’adquisició de competències lingüístiques sinó també el reconeixement i la valoració de la diversitat cultural present a l’aula.
Una de les primeres accions va ser la creació d’un mural col·lectiu on cada estudiant, inclòs Ibrahim, va tenir l’oportunitat de representar, a través de dibuixos i paraules clau, elements distintius de la seva cultura d’origen. Aquesta activitat va servir com a punt de partida per a discussions guiades en català sobre tradicions, festes i costums particulars de cada país, permetent a Ibrahim compartir amb entusiasme detalls sobre la seva terra natal, fomentant així un ambient d’aprenentatge ric en diversitat i respecte mutu.
Paral·lelament, vaig introduir sessions d’aprenentatge basades en jocs de rol on els estudiants, incloent-hi Ibrahim, es van posar en la pell de personatges de diferents cultures, practicant situacions comunicatives quotidianes en català. Aquesta estratègia va promoure no solament la pràctica de la llengua de manera dinàmica i significativa sinó també va augmentar l’empatia i la comprensió entre els alumnes respecte a les diferents realitats culturals.
Addicionalment, vaig coordinar projectes de recerca en petits grups on cada equip va investigar sobre un aspecte concret de la cultura catalana, des de la gastronomia fins a la música i la literatura, amb l’objectiu de presentar els seus descobriments a la classe mitjançant presentacions creatives en català. Aquesta tasca va incentivar a Ibrahim a explorar i connectar amb la cultura local, facilitant la seva integració i augmentant el seu interès per l’aprenentatge de la llengua.
Aquest conjunt d’estratègies va ser dissenyat no solament amb la finalitat d’impulsar les habilitats lingüístiques d’Ibrahim i dels seus companys sinó també per crear un entorn d’aula on la diversitat cultural és vista com un actiu, un espai on cada veu, inclosa la d’Ibrahim, és escoltada, valorada i celebrada. La implementació d’aquestes activitats va requerir una planificació meticulosa i una adaptació constant a les necessitats i interessos dels estudiants, buscant sempre promoure un aprenentatge interactiu, inclusiu i enriquidor per a tots.

Fase 2: Observació Reflexiva
Durant la fase d’observació reflexiva, em vaig dedicar a analitzar atentament com Ibrahim i els seus companys reaccionaven a les diferents estratègies pedagògiques aplicades. Vaig notar que les activitats que promovien la interacció directa i el compartiment de les mateixes cultures no només van augmentar l’interès d’Ibrahim per aprendre la llengua sinó que també van millorar la cohesió de grup, creant un clima d’acceptació i curiositat mútua. Observar els alumnes treballant col·lectivament en els projectes de recerca i les discussions sobre diversitat cultural em va permetre identificar moments clau on l’aprenentatge lingüístic es produïa de manera més orgànica i significativa, revelant la importància d’una aproximació més holística a l’ensenyament de segones llengües que transcendeix els límits tradicionals de la gramàtica i el vocabulari per abraçar l’experiència humana en la seva totalitat.

Fase 3: Conceptualització Abstracta
La profundització en el cas d’Ibrahim em va permetre identificar la importància crítica de la inclusió de perspectives culturals en l’ensenyament de segones llengües. Vaig reconèixer que les dificultats d’aprenentatge no es limiten només a l’àmbit lingüístic, sinó que també s’estenen a desafiaments culturals i socials que poden influir significativament en l’experiència educativa d’un estudiant. Aquesta realització va ampliar la meva comprensió sobre com les interaccions culturals en l’aula poden afectar el compromís i la motivació dels alumnes. En conseqüència, vaig començar a valorar més la necessitat d’integrar continguts i activitats que reflecteixin la rica diversitat cultural dels estudiants, fent de l’aprenentatge de la llengua una experiència més rellevant i significativa. Aquest enfocament no només fomenta la competència lingüística sinó que també promou la comprensió i el respecte intercultural, preparant els estudiants per a un món cada vegada més globalitzat.

Fase 4: Formació d’Alternatives de Solució
Inspirat per aquesta reflexió, vaig desenvolupar un projecte col·laboratiu en el qual els alumnes, treballant en petits grups, van investigar i presentar diferents festes i tradicions culturals utilitzant la llengua que estaven aprenent. Aquesta activitat va ser dissenyada no només per millorar les habilitats lingüístiques sinó també per promoure un major enteniment i apreciació de la diversitat cultural entre els estudiants.

Fase 5: Aplicació en la Pràctica
El projecte va resultar ser un èxit remarcable. No només va ajudar Ibrahim a sentir-se més integrat i valorat a la classe, sinó que també va enriquir l’experiència d’aprenentatge de tots els alumnes, proporcionant-los una comprensió més profunda i nansada de la diversitat cultural. A més, va reforçar la competència comunicativa dels estudiants en la llengua objecte d’estudi, demostrant la interrelació entre l’aprenentatge lingüístic i cultural.

Reflexió Addicional
L’experiència amb Ibrahim va reafirmar la meva convicció que una ensenyança efectiva de segones llengües ha d’incloure dimensions culturals i socials, i va destacar la necessitat d’un enfocament holístic i integrador en l’educació lingüística. La capacitat de navegar i valorar la diversitat cultural és tan crucial com la competència lingüística en el nostre món globalitzat. El meu compromís és continuar explorant i aplicant enfocaments que no només abordin els desafiaments lingüístics sinó també culturals, enriquint així el procés d’aprenentatge per a tots els estudiants.

Bibliografia consultada:

• Casas, M. (2012). Educación intercultural: análisis de la situación y propuestas de mejora. Graó.
• Fernández, I. (2014). Convivir en la diversidad: Estrategias de intervención socioeducativa en contextos multiculturales. Pirámide.
• Pérez Gómez, A. I. (2014). Educarse en la era digital. Morata.
• Santos Guerra, M. A. (2007). Ética y competencias en educación. Aljibe.
• Trilla, J., & Novella, A. M. (2013). Educación y diversidad cultural: lecciones desde la práctica educativa y más allá. Graó.

Fase: Tancament del diari de pràctiques.

Data: 30 de març

Competències treballades: PRRA13. Avaluar la intervenció realitzada sobre la base del coneixement teòric i a les evidències obtingudes de la pròpia pràctica mitjançant la pràctica reflexiva guiada identificant àmbits de millora. PRRA11. Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster. PRRA2. Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent

Model reflexiu: CORE REFLECTION

L’experiència de les Pràctiques docents en el Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral a l’Institut el Castell, ha estat molt enriquidora i m’ha permès descobrir una nova perspectiva de la docència. Aquesta nova dimensió adquirida, no hauria estat possible sense una constant reflexió sobre les accions realitzades i els fets esdevinguts en el centre escolar. Així doncs, les Pràctiques no han consistit només a donar unes classes, sinó que aquestes classes han estat inserides en un context que cal conèixer per l’èxit de la intervenció amb els alumnes.

D’alguna manera, doncs, podria destacar que la sessió docent és només un punt final en un camí que comença molt abans, en el coneixement del centre, en el domini del treball en equip, en les comunicacions obertes i respectuoses amb la resta d’agents educatius (famílies, alumnes, departaments…) i que tot treballa per formar l’alumnat no només en els coneixements d’uns sabers sinó també en el seu desenvolupament humà i social.

Per acabar de tancar aquest diari faré servir el model reflexiu Core, per destacar els aspectes que he considerat més importants.

El comportament del docent davant dels nous reptes: L’evolució constant de la societat, i per tant de les necessitats de l’alumnat, obliga al cos docent a no tenir una posició immobilista. Em plantejo la docència com un repte constant per trobar vies, recursos i eines per transmetre uns aprenentatges que siguin significatius, útils i reals per a l’alumnat. Això, més enllà de ser un aspecte negatiu, fa de la docència una professió activa, que demana comunicació i treball en xarxa, ser permeable a la realitat social, formació periòdica en diversos aspectes. Cal, doncs, ser proactiu, treballar en equip i evolucionar constantment les propostes d’aprenentatge, sempre tenint en compte la diversitat de l’aula.

Les competències del docent: Perrenoud (2004), ha estat un dels meus autors de referència al llarg d’aquestes Pràctiques. La seva reflexió sobre les noves competències que ha de tenir el docent em sembla molt encertada i ben fonamentada en la realitat de les aules. Per això, cal, no només en l’àmbit docent, sinó també a escala social, un canvi de concepte sobre la professió, que vegi el docent com un agent social que més enllà d’ensenyar, ofereix suport, guia i ajuda en el desenvolupament humà dels joves.

Per fer-ho, cal que ens acostem a l’alumnat, donant-los veu i oferint-los +àmplies propostes perquè siguin ells mateixos qui desenvolupin el seu camí d’aprenentatge. És per tant imprescindible conèixer el context social i individual de l’alumnat així´com també les seves necessitats. 

El que el docent creu respecte a la situació educativa que es produeix: En l’experiència de les pràctiques, conèixer en profunditat l’alumnat, el seu context, el seu entorn i els seus interessos ha estat un factor molt important per aconseguir els objectius docents marcats. En el nu currículum d’Educació enfocat de manera competencial i plantejant situacions d’aprenentatge que l’alumnat percebi com a propers, reals i útils, s’han de crear canals de comunicació entre docents i alumant per tal d’adaptar les activitats a la individualitat del grup classe i de cada alumne. Aquest aspecte ha estat un dels més destacats en la meva evolució dins d’aquesta experiència. Obrir canals de coneixença, respecte i relació amb els estudiants, ha permès crear un bon clima d’aprenentatge.

La identitat del docent: Tal com he expressat, el docent és un agent social, que treballa en xarxa, en un context concret i que transmet a uns alumnes no només uns sabers, sinó sobretot uns valors. A més, ajuda a desenvolupar unes competències per tal que l’alumnat sàpiga aplicar allò que ha après fora del context escolar, ja sigui en la seva vida social, quotidiana o futura vida laboral. En definitiva, el desenvolupament humà dels nostres joves depèn també de la consciència que el docent tingui de la seva tasca. 

Això suposa a la vegada un repte i una oportunitat pels docents. Particularment, em genera respecte vers la professió, però alhora em sento capacitat per transmetre valors socials i humans. Per fer-ho, la meva millor eina és la passió per l’aprenentatge, per conèixer, investigar i desenvolupar coneixements i competències. D’alguna manera, el meu objectiu és encomanar els meus alumnes de les coses positives que genera l’aprenentatge.

La missió, els ideals del docent. He anomenat, en aquesta reflexió final, diversos conceptes que configuren la missió docent. El treball en xarxa, la transmissió de valors, la implicació en el context i el centre educatiu, l’establiment de canals de comunicació i en definitiva la implicació en la mateixa tasca docent, són els ideals del docent que espero saber aplicar en la meva futura vida laboral.

Per acabar, només em resta mostrar la meva satisfacció per la feina feta i tornar a reiterar que aquesta tasca no hauria suposat un canvi en la meva identitat docent si no hagués anat acompanyada d’una reflexió constant i profunda.