Publicat per

E 4″Veus Oblidades”  en 4º de ESO

Publicat per

E 4″Veus Oblidades”  en 4º de ESO

  Entrada: 4 Fase d’intervenció acompanyada Fecha :11  de  diciembre de  2023 Título:”Veus Oblidades”  en 4º de ESO Competencias Trabajadas PRRA7- Reconèixer, comprendre i analitzar les causes i efectes de les desigualtats per raó de sexe i gènere. L’entrada “Veus Oblidades” en 4t d’ESO reflecteix el model de formació reflexiva de Korthagen, caracteritzat pel seu enfocament en la reflexió tant sobre l’acció com en l’acció per al desenvolupament professional. El disseny de l’activitat, que busca abordar la subrepresentació de les dones…
  Entrada: 4 Fase d’intervenció acompanyada Fecha :11  de  diciembre de  2023 Título:”Veus Oblidades”  en 4º de ESO Competencias…

 

Entrada: 4

Fase d’intervenció acompanyada

Fecha :11  de  diciembre de  2023

Título:”Veus Oblidades”  en 4º de ESO

Competencias Trabajadas

PRRA7- Reconèixer, comprendre i analitzar les causes i efectes de les desigualtats per raó de sexe i gènere.

L’entrada “Veus Oblidades” en 4t d’ESO reflecteix el model de formació reflexiva de Korthagen, caracteritzat pel seu enfocament en la reflexió tant sobre l’acció com en l’acció per al desenvolupament professional. El disseny de l’activitat, que busca abordar la subrepresentació de les dones en el currículum literari, demostra una reflexió crítica sobre les pràctiques pedagògiques actuals i la incorporació de perspectives noves, alineant-se amb la dimensió personal del docent que Korthagen considera essencial en el procés reflexiu. Aquest enfocament no només promou el desenvolupament de competències comunicatives i la reflexió estudiantil sobre qüestions de gènere, sinó que també implica adaptar l’ensenyament a necessitats específiques, la qual cosa il·lustra “la reflexió en l’acció”. A més, l’anàlisi dels desafiaments enfrontats i la reflexió posterior subratllen la importància del cicle reflexiu continu en la millora de la pràctica docent, un element clau en el model de Korthagen per a la formació d’educadors reflexius i compromesos amb la igualtat i la inclusió.

Durant la meva observació i interacció amb el currículum de literatura a 4t d’ESO, he constatat una notable absència d’autories femenines en els materials didàctics, amb l’excepció d’un fragment brevíssim de Rosalía de Castro. Aquesta constatació m’ha portat a reflexionar profundament sobre les desigualtats de gènere dins de l’àmbit literari presentades en l’educació secundària, una qüestió que ressona fortament amb els criteris d’avaluació associats a la competència PRRA7, que ens impulsa a analitzar i abordar les desigualtats per raó de sexe i gènere.

L’anàlisi d’aquesta problemàtica desvela no només una qüestió de representativitat en els textos escollits sinó també una oportunitat perduda d’enriquir l’experiència educativa dels estudiants mitjançant la diversificació de perspectives i veus. La manca de presència femenina en els textos literaris no només perpetua estereotips de gènere sinó que també nega als estudiants l’oportunitat de reconèixer la contribució de les dones a la literatura i, per extensió, a la cultura i la història.

Enfront d’aquesta constatació, he dissenyat una activitat que busca no només augmentar la visibilitat de les escriptores en el currículum de literatura sinó també fomentar un espai de reflexió i diàleg sobre la importància de la diversitat i la igualtat de gènere en la literatura i més enllà. Aquesta activitat, que anomenaré “Veus oblidades: redescobrint a les escriptores a través del temps”, té com a objectius principals:

Incrementar el coneixement i l’apreciació de les contribucions literàries de les dones al llarg de la història.

Promoure una reflexió crítica sobre la presència i representació de gènere en la literatura.

Fomentar el desenvolupament de la competència comunicativa dels estudiants mitjançant l’anàlisi i discussió de textos literaris escrits per dones.

Estimular la capacitat reflexiva dels estudiants sobre les seves pròpies percepcions i actituds respecte a les qüestions de gènere.

Descripció de l’Activitat:

L’activitat es desenvoluparà en diverses sessions i inclourà una combinació de lectura dirigida, recerca, discussió en grup i presentació. Els estudiants treballaran en grups petits per investigar sobre escriptores significatives de diferents períodes històrics i gèneres literaris, amb l’objectiu de crear una exposició virtual o física que inclogui biografies breus, resums de les seves obres més rellevants i fragments seleccionats.

Cada grup escollirà una escriptora per investigar, amb l’ajuda d’una llista predefinida proporcionada pel docent que asseguri una àmplia diversitat geogràfica, cultural i temporal. La recerca inclourà no només la vida i l’obra de l’escriptora sinó també el context històric i cultural en què va viure i va escriure, així com les barreres i desafiaments als quals es va enfrontar com a dona en el món literari.

Descripció i Objectius de l’Activitat:

“Veus Oblidades” es va planificar com una combinació de lectura dirigida, investigació, i discussió crítica, culminant en una exposició virtual de les escriptores investigades pels alumnes. El projecte buscava no només introduir figures femenines clau en la literatura sinó també desenvolupar les habilitats analítiques i reflexives dels estudiants respecte a les qüestions de gènere.

Implementació en Classe:

La realització de l’activitat va ser intensa i reveladora. Els estudiants, dividits en grups, es van immersa en la recerca de les seves escriptores assignades amb entusiasme, tot descobrint històries inspiradores i obres que molts d’ells no coneixien. La dinàmica de grup va fomentar la col·laboració i l’intercanvi d’idees, encara que no va estar exempta de desafiaments.

Desafiaments i Dificultats:

Un dels principals reptes va sorgir quan alguns grups van tenir dificultats per accedir a informació detallada sobre escriptores menys conegudes o traduïdes. Això va requerir una major orientació i suport per part meva, incentivant l’ús de diverses fonts i la consulta de recursos acadèmics especialitzats.

Per altra banda, es va produir un cert conflicte en un grup quan es van discrepar sobre com abordar la narrativa d’una escriptora que tractava temes controvertits. Aquesta situació va obrir un espai de diàleg sobre la importància de l’empatia i el respecte en l’anàlisi literària, així com sobre la responsabilitat d’abordar temes difícils amb sensibilitat i profunditat.

Un desafiament addicional va sorgir durant les presentacions finals, quan es va debatre acaloradament sobre el criteri d'”importància literària”. Un grup va qüestionar la rellevància d’incloure certes escriptores al currículum, al·legant que les seves obres no tenien el “pes” d’altres autors tradicionalment estudiats. Aquest moment va servir per reflexionar sobre els criteris de selecció literària i la necessitat de qüestionar les perspectives androcèntriques que han dominat la història literària.

Reflexions Post-Activitat:

La realització d'”Veus Oblidades” ha estat una experiència profundament enriquidora tant per als estudiants com per a mi. Més enllà de descobrir a escriptores oblidades, l’activitat va fomentar un ambient de reflexió crítica sobre les desigualtats de gènere i la importància de la diversitat en la literatura i en la societat.

En l’àmbit personal, l’experiència va reforçar la meva convicció sobre la importància d’adoptar enfocaments pedagògics que promoguin la igualtat, la inclusió i el respecte per totes les veus. També va destacar el valor de la pràctica reflexiva en l’ensenyament, empenyent-me a continuar explorant i implementant estratègies que desafien les narratives dominants i contribueixen a la construcció d’un món més just i equitatiu.

En retrospectiva, considero que “Veus Oblidades” no només va aconseguir els seus objectius acadèmics i educatius sinó que també va servir com a catalitzador per al desenvolupament d’una consciència crítica entre els estudiants, un èxit que transcendeix els límits tradicionals de l’aprenentatge literari.

 

Debat1el E 4″Veus Oblidades”  en 4º de ESO

  1. Eduard Cirera Prats says:

    Activitat  molt interessant, Narine, sobretot pel que expliques dels punts crítics que posen en qüestió “criteris assumits” en relació amb el cànon i el rols literaris establerts. L’activitat ens demostra que la perspectiva de gènere i l’abordatge de la coeducació és fàcilment incorporable al treball de la literatura i a la revisió dels cànons literaris que han dibuixat la nostra història androcèntrica i occidental.

    Només t’agrairia una mica més de detall en els qüestionaments plantejats. Un diari de pràctiques que sigui més vivencial i no tan teòric.

Publicat per

E3. “Navegando Desafíos: La Enseñanza del Texto Expositivo en 1º de Bachillerato”

Publicat per

E3. “Navegando Desafíos: La Enseñanza del Texto Expositivo en 1º de Bachillerato”

Entrada: 3  Fase de Observación Fecha de la observación: 9 de  diciembre de  2023 Título: “Navegando Desafíos: La Enseñanza del Texto Expositivo en 1º de Bachillerato” Competència  treballada: PRRA2 – Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent; PRRA4 – Utilizar procesos reflexivos sobre la práctica que promuevan el desarrollo de la autoregulación para establecer propuestas de mejora en el proceso de enseñanza y aprendizaje. Descripción reflexiva: La sesión de texto expositivo en la clase de 1º de Bachillerato…
Entrada: 3  Fase de Observación Fecha de la observación: 9 de  diciembre de  2023 Título: “Navegando Desafíos: La Enseñanza del…

Entrada: 3

 Fase de Observación

Fecha de la observación: 9 de  diciembre de  2023

Título: “Navegando Desafíos: La Enseñanza del Texto Expositivo en 1º de Bachillerato”

Competència  treballada:

PRRA2 – Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent;

PRRA4 – Utilizar procesos reflexivos sobre la práctica que promuevan el desarrollo de la autoregulación para establecer propuestas de mejora en el proceso de enseñanza y aprendizaje.

Descripción reflexiva:

La sesión de texto expositivo en la clase de 1º de Bachillerato se convirtió en un valioso escenario de aprendizaje tanto para los estudiantes como para mí, desempeñándome en el rol de docente en prácticas. Esta experiencia fue meticulosamente diseñada para impulsar no solo la comprensión del texto expositivo como género crucial en el ámbito académico y profesional, sino también para estimular el desarrollo de habilidades analíticas y colaborativas en los estudiantes. A través de la actividad, buscaba enfatizar la relevancia de estos textos en diversas esferas de la vida y su importancia para una comunicación efectiva y la diseminación del conocimiento.

La actividad propuesta consistía en un análisis detallado de diferentes textos expositivos, asignados a grupos pequeños de estudiantes. Este enfoque tenía como objetivo principal promover un aprendizaje interactivo, participativo y dinámico, permitiendo a los estudiantes sumergirse en la estructura y los elementos constitutivos de este tipo de texto. La intención era motivar a los estudiantes a ir más allá de la simple comprensión, animándolos a identificar las características definitorias del género, como la claridad, la precisión y la objetividad en la presentación de la información.

Observé cómo los estudiantes, inicialmente reservados, comenzaron a involucrarse activamente en la tarea, demostrando curiosidad y entusiasmo. A medida que progresaba la actividad, se mostraron cada vez más proactivos, realizando preguntas perspicaces y compartiendo observaciones reveladoras sobre los textos. Fue especialmente gratificante ver cómo algunos grupos lograron conectar el contenido de los textos expositivos con temas actuales y experiencias personales, enriqueciendo así la discusión con perspectivas diversas y relevantes.

Este proceso de exploración colectiva no solo facilitó una comprensión profunda del contenido, sino que también sirvió como un catalizador para el desarrollo de habilidades analíticas esenciales. Los estudiantes aprendieron a descomponer los textos en sus componentes básicos, evaluando el uso del lenguaje, la estructura y cómo se presentaba la información. A través de este análisis, reconocieron la importancia de una exposición clara y estructurada para el lector, apreciando la función vital de este género en la transmisión efectiva del conocimiento.

La interacción entre los grupos y mi papel de facilitador, orientando las discusiones y resolviendo dudas, destacó la importancia de un enfoque de aprendizaje colaborativo. Este entorno promovió un espacio de diálogo abierto donde los estudiantes pudieron expresar sus opiniones, desafiar conceptos y construir conocimiento de manera colectiva. La sesión culminó con cada grupo presentando sus análisis y conclusiones, evidenciando el valor de la colaboración y el intercambio en el proceso educativo.

Sin embargo, enfrenté desafíos significativos, especialmente cuando un grupo mostró resistencia a participar, argumentando que los textos no eran relevantes para sus intereses personales. Esta situación me impulsó a reflexionar sobre la importancia de seleccionar materiales que resuenen con los estudiantes y adaptar las actividades de aprendizaje para aumentar su compromiso. Al abrir un diálogo con el grupo, adapté la actividad para incorporar textos de su interés, lo que revitalizó su participación y demostró la importancia de la flexibilidad y la adaptabilidad en la enseñanza.

Reflexión sobre Desigualdades Educativas desde una Perspectiva de Género

Una parte crucial de mi aprendizaje durante esta sesión se centró en reconocer y entender las sutiles, pero profundas, desigualdades que pueden surgir en contextos educativos, incluso en algo aparentemente neutral como el análisis de textos expositivos. A través de la selección de textos, me esforcé por incluir voces femeninas y perspectivas diversas que a menudo se pasan por alto en el ámbito académico. Esta decisión pedagógica fue motivada por mi compromiso con la equidad de género y la representación diversa en el material educativo.

Al seleccionar textos escritos por mujeres o que abordaban temáticas de género, mi intención era abrir el diálogo sobre cómo las desigualdades de género se manifiestan en la literatura y, por extensión, en nuestra sociedad. La discusión sobre estos textos permitió a los estudiantes explorar y cuestionar las narrativas dominantes, promoviendo una mayor conciencia de las desigualdades estructurales y cómo pueden ser desafiadas y transformadas a través de la educación.

Contribución al Asesoramiento de Otros Profesionales de la Educación

La experiencia de adaptar la actividad de análisis de texto a los intereses y necesidades de los estudiantes fue reveladora, no solo para mí sino también para mis colegas docentes. En reuniones de profesorado y talleres de desarrollo profesional, compartí cómo este enfoque flexible y sensible resultó en un mayor compromiso de los estudiantes y en una comprensión más profunda del material.

Mi reflexión sobre este proceso enfatizó la importancia de la escucha activa y la adaptabilidad en la práctica docente. Al compartir esta experiencia, esperaba inspirar a otros educadores a considerar cómo sus propias prácticas podrían ser ajustadas para atender mejor las necesidades diversas de sus estudiantes, promoviendo entornos de aprendizaje más inclusivos y equitativos.

La discusión también abordó cómo la pedagogía reflexiva y el compromiso con la igualdad de género pueden ser integrados de manera efectiva en el currículo, no solo para mejorar el aprendizaje de los estudiantes, sino también para contribuir a un cambio social positivo. Este intercambio de ideas y estrategias sirvió como un poderoso recordatorio de nuestro papel como educadores en la formación de ciudadanos conscientes, críticos y compasivos.

Esta experiencia no solo reafirmó el valor de las metodologías activas y participativas en el desarrollo de habilidades críticas y colaborativas, sino que también resaltó la necesidad de ser empáticos, flexibles y receptivos a las necesidades y motivaciones de los estudiantes.

Bibliografía consultada:

  1. “Pedagogía del oprimido” de Paulo Freire – Un clásico en educación que explora la relación entre enseñanza, aprendizaje y transformación social.
  2. “Educación para la Nueva Era” de David Perkins – Propone enfoques innovadores para el desarrollo de habilidades críticas y creativas en los estudiantes.
  3. La igualdad también se aprende: Cuestión de coeducación” de Marina Subirats y Amparo Tomé – Ofrece una perspectiva sobre cómo la educación puede contribuir a la igualdad de género.

Debat1el E3. “Navegando Desafíos: La Enseñanza del Texto Expositivo en 1º de Bachillerato”

  1. Eduard Cirera Prats says:

    Del que comentes, Narine, el que trobo més interessant és aquesta dicotomia que es reflecteix entre els textos que tu proposes, que provenen d’una selecció conscient i representativa, i les expectatives de l’alumnat, que es basen en la rellevància (o interès) que tenen per a ells. És probable que aquestes dues perspectives no coincideixin, i en aquest punt és el docent qui haurà de decidir quina de les dues prioritza.

    No és estrany per tant que l’activitat obrís debat i reflexió en el si de l’equip docent, perquè sens dubte és essencial per a la concreció de la nostra feina de programació pedagògica.

    Recorda que hauries d’explicitar i desenvolupar alguna de les metodologies de pràctica reflexiva que tens recollides en el material de l’assignatura que teniu a l’aula.

    Continuem