Fase 3: intervenció autònoma.

Data: 18 de març

Competències Treballades: PRRA3. Desenvolupar estratègies socials per promoure un clima que afavoreixi la inclusió i que faciliti l’aprenentatge i la convivència.PRRA9. Relacionar-se de manera respectuosa, assertiva i exempta de manifestacions contràries als valors i la dignitat de les persones.

Model reflexiu: Model de Brookfield

Avui, dia 20 de març, he fet la quarta sessió de la meva intervenció autònoma. Només queda aplicar els coneixements, competències i tècniques adquirides al taller d’Interpretació de Commedia d’ell Arte. 

Revisant la meva experiència docent al llarg d’aquestes sessions, voldria, en aquesta entrada del diari de Pràctiques, tornar a parlar del clima de l’aula, i de la necessitat del docent de tenir competències i recursos per establir una atmosfera de treball respectuosa, activa i motivadora. Si bé, ja en vaig parlar en una entrada anterior, en aquesta ocasió ho voldria relacionar amb l’experiència pràctica viscuda.

La seqüència didàctica que he dut a terme, requeria certes activitats de treball individual, on el docent feia correccions orals del treball d’un alumne concret, però que a la vegada servia d’exemple a la resta de la classe. En la Interpretació, s’aprèn tant “fent”, com “veient”. En aquests moments, és on notava una aula dispersa, poc interessada en el treball dels companys i més pendents d’únicament els seus propis resultats.

Tant és així, que malgrat, les reiterades explicacions sobre la importància del procés, l’escolta i el treball de grup com a eines bàsiques per a la interpretació, als alumnes els costava molt tenir una actitud activa i interessada pel treball dels altres. En aquests punts, doncs, el clima de l’aula no era propici pel bon treball i en certs moments han calgut activitats metacognitives i d’escolta de grup per treballar aquests aspectes. Cal dir, que aquestes activitats no estaven previstes, però les he hagut d’incloure per, en definitiva, poder desenvolupar de manera òptima les activitats pròpies de la dicció catalana,

En resum, concloc que un bon clima d’aula, és a dir, que esdevingui un espai segur, còmode i motivador, és una eina bàsica per al desenvolupament de l’aprenentatge. En les classes pràctiques, i més concretament en classes d’interpretació, on l’alumne s’exposa físicament i emocionalment davant de la resta de l’aula, treballar el clima de respecte i companyia és un element sense el qual no es pot tirar endavant.

Per acabar de definir aquesta reflexió faré servir el Model reflexiu de Brookfield, per estudiar el fenomen des de diverses perspectives.

La meva pròpia biografia com a docent, així com la meva experiència m’ensenya que la connexió amb els estudiants de teatre és essencial per poder establir uns canals de comunicació adients, respectuosos i a la vegada crítics. Per això, en el meu cas m’ha servit mostrar-me proper, però sense perdre l’autoritat. A la vegada, considero important mostrar la motivació, interès i emoció pel que estem treballant, perquè és la manera d’encomanar la necessitat i l’interès per les activitats.

Per altra banda, l’autoregulació ens mostra saber en tot moment llegir l’estat de l’alumnat i ser capaç de modificar la manera d’interpel·lar-los.

D’aquesta manera, els alumnes es mostren segurs, sincers i amb més interès per investigar a partir dels elements inicials proposats. Així i tot, necessiten una normativa de classe (encara que sigui tàcita) sobre què poden fer i què no. Si no s’hi treballa des d’inici de curs, s’estableixen dinàmiques que poden ser nocives, com diversitat de rols, jerarquies, xerrar durant el treball d’altres companys o crítiques al treball en forma de riures.

Per això, i estant d’acord amb l’opinió de molts altres docents d’Arts Escèniques, el comportament i companyonia a l’aula s’ha de treballar molt insistentment des d’inici de curs. Alguns professors dediquen vàries sessions a treballar el clima de l’aula i la relació amb els companys, tot establint unes dinàmiques de treball de grup-classe que es mantindran a l’hora de treballar pròpiament el temari. Considero una molt bona opció, perquè les dinàmiques del grup no entorpeixin o capin el desenvolupament artístic i humà dels alumnes.

Finalment, si ho contrastem amb les perspectives teòriques, hi ha moltes estratègies per treballar aquest aspecte de l’aula, (Saumell et al. 2011), i és un aspecte que el docent ha de saber gestionar com una de les seves competències docents més importants.(Perrenoud, 2004).

Per acabar, doncs, treballar les dinàmiques del grup no és un treball en va o superflu sinó que esdevé la base per un posterior desenvolupament motivador i enriquidor de l’aprenentatge dels alumnes.

Bibliografia

• SAUMELL, C.; ALSINA, G.; ARROYO, A. (2011). Alumnado con dificultades de regulación del comportamiento (Vol.I) Infantil i Primararia. Barcelona: Ed. Graó.
• PERRENOUD,(2004). diez nuevas competencias para enseñar. Barcelona. Ed. Graó