Fase 3: intervenció autònoma.

Data: 14 de març

Competències Treballades: PRRA4. Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.PRRA13. Avaluar la intervenció realitzada sobre la base del coneixement teòric i a les evidències obtingudes de la pròpia pràctica mitjançant la pràctica reflexiva guiada identificant àmbits de millora.

Model reflexiu: R4

La meva intervenció autònoma consta de 6 sessions de classe de hora i mitja de durada. En aquestes sessions aplicaré una seqüència didàctica en l’àmbit de la dicció catalana. L’objectiu d’aquesta situació d’aprenentatge és oferir tècniques i eines als estudiants perquè adquireixin la capacitat de poder aplicar un bon treball de dicció en l’àmbit de la interpretació. Així doncs, les activitats metacognitives, així com les autoavaluacions, són un procés important per tal que l’intèrpret prengui consciència del seu aprenentatge i pugui reconèixer de quina manera treballa per poder-ho aplicar en futures ocasions.

Ara que em trobo a la meitat de l’aplicació de les meves classes, m’he trobat amb un parell de casos paradigmàtics que em fan plantejar i redissenyar les formes d’avaluació que jo, com a docent, utilitzaré per avaluar als alumnes.

Alguns alumnes adquireixen resultats molt satisfactoris en el treball sobre el text base que estem treballant. Hi saben aplicar de manera pràctica els conceptes teòrics treballats, i finalment el seu text dramàtic adquireix una bona dicció. Això es transmet de manera positiva en la interpretació del taller d’Interpretació de Comèdia De’ll Arte. Alhora, també es mostren satisfets en les activitats d’autoavaluació i metacognitives que els fan percebre el seu procés d’aprenentatge.

Més enllà d’això, però, alguns alumnes manifesten que sense la presència del docent ni les bastides de suport ofertes, no es veuen capaços d’aplicar aquest treball de dicció a altres textos dramàtics. Aquest fet és preocupant, ja que un dels objectius de l’aprenentatge competencial, és, a més de resoldre el repte plantejat, saber utilitzar eines i recursos davant de reptes similars.

Aquest fet, no només ha estat expressat verbalment per part de l’alumnat, sinó que jo, com a docent l’he pogut comprovar en la darrera sessió. Vaig intentar retirar gran part de les bastides de suport dissenyades (explicacions docent, quadres fonètics, exercicis individualitzats i guiats), i vaig poder comprovar que en alguns casos els alumnes continuaven tenint dificultats per continuar les seves tasques.

Així doncs, faré servir el mètode reflexiu R4, per analitzar la situació i cercar possibles modificacions de les meves sessions docents que m’ajudin a esmenar aquesta problemàtica.

El fet que volem analitzar és la falta d’autonomia de l’alumne davant de reptes similars als que es proposen a l’aula. L’alumne es mostra poc motivat, o en tot cas, no concep el repte similar com una necessitat de solucionar. En l’àmbit pràctic, no considera la dicció catalana com un element essencial i professionalitzador de la seva feina com a actor. Per altra banda, es mostra poc actiu en la generalització del problema, i se centra a obtenir resultats presents i a curt termini per superar la tasca proposada.

A posteriori, podem caure en la frustració com a docents, quan veiem que uns bons resultats en un exercici concret no es traslladen de manera lineal i progressiva cap a altres exercicis. Hi ha poca implicació dels alumnes i en molts casos els importa més el resultat o l’avaluació que no pas el procés metacognitiu. No perceben l’aprenentatge com una cosa positiva, enriquidora i alliberadora sinó com una imposició sense cap mena de necessitat.

Més enllà del mes modificacions pertinents que he de fer en el disseny de la meva intervenció autònoma, hi ha una reflexió feta a partir de converses amb altres docents. El sistema educatiu, tot i estar basat des dels últims anys en l’aprenentatge competencial, arrossega molts anys d’aprenentatge magistral (conceptes, dades i resultats concrets). Aquesta càrrega, que, en molts casos també és esperada per les famílies deixa poc marge a què els alumnes puguin percebre la seva educació com un espai d’adquisició de competències i de sabers que els servirà per aplicar en molts aspectes de la seva vida.

Tant és així, que considero que s’hauria de fer pedagogia, no només als alumnes sinó també a tot el seu entorn educatiu sobre l’aprenentatge competencial: Els seus beneficis, les seves implicacions i la seva manera de treballar. D’aquesta manera, es trauria pressió als alumnes, i se’ls deixaria un espai més lliure per concebre l’educació com un lloc on conèixer recursos, valors i aplicacions pràctiques.

En les pròximes sessions reforçaré les activitats dedicades a entendre “el perquè” fem això i “perquè cal fer-ho”. De la mateixa manera, he planificat una penúltima sessió on, amb un text diferent del treballat, i sense pràcticament bastides de suport, analitzarem el grau d’assoliment de la dicció catalana en la seva aplicació en la interpretació. D’aquesta manera, espero transmetre a l’alumnat la consciència dels aprenentatges i competències adquirides.

BIBLIOGRAFIA

Pereña, M: “L’aprenentatge competencial de les llengües” . Blocxtec.cat (2014)

Gras, R.V: “La dicció i l’actor”, La Busca edicions. (1997)

Exemples treball alumnat

https://drive.google.com/file/d/1UPQD3EFGJkfEmxirmA7_6eofTx5CBPXz/view?usp=drive_link

https://drive.google.com/file/d/1ULt8ZWAIrZiPeif7lLXE5rGLKGEMunrw/view?usp=drive_link