Fase 3: intervenció autònoma.

Data: 28 de febrer

Competències Treballades: 

PRRA1. Practicar en la planificació, implementació i avaluació de propostes educatives de les matèries corresponents a l’especialització considerant el potencial de les tecnologies

PRRA10. Dissenyar propostes d’intervenció en processos d’orientació educativa i assessorament psicopedagògic tenint en compte el potencial de les tecnologies.

Model reflexiu:MODEL ALACT

El passat dia 28 de febrer vaig iniciar la meva intervenció autònoma en el si de les pràctiques del màster de professorat. He estat preparant una situació d’aprenentatge per als alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral, en l’àmbit de la dicció catalana aplicada al taller de Commedia de’ll Arte. Així doncs, aquestes darreres setmanes, i amb la supervisió de la meva tutora de pràctiques, he dissenyat les diferents activitats per complir els objectius que m’havia proposat: aplicar els conceptes de la dicció catalana (fonètica, prosòdia, imaginari i signes expressius) en el context de la interpretació escènica i partint d’un personatge dramàtic.

Partint, doncs, del coneixement empíric que tinc de la matèria (gràcies a la meva vida laboral com a actor) i després de documentar-me i investigar diverses fonts, he volgut fugir d’exercicis preestablerts o de caràcter teòric. Fins i tot, he volgut defugir les activitats que havia treballat jo en la meva formació actoral. Volia dissenyar un itinerari acadèmic que partís de la realitat de la interpretació i que connectés l’alumnat amb què es trobaran en les taules i en la seva futura carrera.

En aquest sentit, sempre he cregut que cada docent ha de crear el seu propi “mètode” a partir de totes les experiències, vitals, laborals i formatives que hagi anat experimentant. D’aquesta manera, el trasllat dels sabers es fa d’una manera genuïna, autèntica, real i motivadora, ja que el mateix docent implica a l’alumnat en la realitat pràctica i apassionant, en aquest cas, de la professió.

En la present reflexió vull tornar a parlar d’una temàtica, que si bé ja vaig comentar en una altra entrada, ara, en el disseny i aplicació de la meva unitat didàctica, he pogut experimentar en primera persona. Vaig debatre amb la tutora sobre de quina manera calia o era òptim aplicar les eines digitals en l’ensenyament. Soc conscient que aquesta temàtica ha portat certa controvèrsia en les comunitats educatives. Així doncs, vull parlar del meu cas particular perquè considero que pot aportar en aquest debat social unes experiències pràctiques i reals. Per fer-ho analitzaré la situació de la meva primera intervenció autònoma a partir del model Alact.

Per desenvolupar la consciència en l’alumnat al voltant de la necessitat del treball de dicció, vaig dur a terme dues activitats en les quals vaig fer ús d’eines digitals. En la primera, vaig gravar els monòlegs dels alumnes amb una aplicació de gravació de veus. Tot seguit, els alumnes escoltaven el seu propi monòleg i comentàvem si el discurs era entenedor i quins elements eren els que es necessitaven millorar. Es tractava ‘d’una activitat d’iniciació i per activar la consciència, la motivació i els coneixements previs.

A la segona activitat, vam visionar vídeos de diferents discursos. Ho vam fer des de “Youtube”. Amb això vam poder analitzar quins elements de la dicció ren més visibles en cada cas i quins conceptes es prioritzaven en cada tipus de discurs. (Vegeu els vídeos adjunts)

Aquests dos exercicis van ser exitosos. Van crear debat i van sorgir molts comentaris en la direcció que jo com a docent esperava, iniciant així, el viatge acadèmic al voltant de la dicció tal com jo tenia preparat. En definitiva, va crear molta motivació per part de l’alumnat i a la vegada va mostrar als alumnes quin eral ‘objectiu de la sessió i cap a quin producte final avançaríem.

Així doncs, faig la següent reflexió: La competència digital va ser molt útil pels objectius d’aprenentatge. A més, es va fer una tasca que d’altra manera no hauria pogut ser tan vivencial ni pràctica. Per tant, cal destacar que les eines digitals són un recurs còmode i quotidià per a l’alumnat. A més, és font de coneixement i d’experiència. En aquest sentit, doncs, es corrobora la idea de Perrenoud (Perrenoud, 2004), quan diu que els docents hem d’assimilar una competència digital per acostar-nos als alumnes i aconseguir aprenentatges més propers als seus contextos.

En definitiva, doncs, la meva aportació al debat sobre la manera d’incloure les eines digitals en l’educació dels nostres joves, voldria destacar que les TIC són una eina útil i exitosa en els contextos educatius dels nostres dies. És per això, que, de manera mesurada, valorada i concreta poden ser un reforç per a la introducció dels aprenentatges en l’alumnat.

És evident, per altra banda, però, que cal una ètica docent al voltant d’aquest ús. Les xarxes socials i la tecnologia en general tenen riscos al voltant del seu mal ús o d’informació poc fiable, però és per això, que el docent ha d’esdevenir un bon guia i un mentor eficaç, ja que l’alumnat també ha d’aprendre, en el seu dia a dia, a usar les eines i recursos digitals d’una manera òptima i eficaç. En realitat, el judici crític i la gestió de la informació són competències transversals i claus en el currículum de l’Educació, i les eines digitals ofereixen un context ampli on desenvolupar aquestes competències.

Finalment, doncs, constato que l’intent d’utilitzar dos recursos digitals per a la primera sessió d’intervenció autònoma, van ser molt útils i profitoses, complint amb escreix els objectius proposats. Així, doncs, em reafirmo en la idea que la realitat digital no es pot obviar en contextos com l’ensenyament. Per tant, hem de saber usar-los en favor dels nostres objectius. A més, en el món de les arts escèniques i en les formacions artístiques, els referents visuals i en format de vídeo doten a l’alumne d’experiències molt enriquidores, així com d’exemplificacions que ajuden a aclarir els conceptes a vegades confosos que conformen el complex món de la interpretació.

Annex:

Vídeos mostrats als alumnes:

https://www.youtube.com/watch?v=_Cb47G6hImk&t=95s

https://www.youtube.com/watch?v=tn48hUyFrKQ

https://www.youtube.com/watch?v=q_AoP5izcQs&t=115s

Bibliografia

Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació: “l’ús de les tecnologies digitals en l’educació”. (2021)

Perrenoud, P: “Diez nuevas competencias para enseñar” Graó. (2004)

Later, M: “Eines digitals educatives per l’aula” Impulsa educació.(2020)

Rojas. C: “Ética profesional docente: un compromiso pedfagógico humanístico” (2011