Fase 2: Intervenció acompanyada.

Data: 10 de gener

Competències Treballades: PRRA6. Respecte a l’orientació, intervenir en l’avaluació psicopedagògica, l’assessorament a altres professionals de l’educació, als estudiants i a les famílies. PRRA9. Relacionar-se de manera respectuosa, assertiva i exempta de manifestacions contràries als valors i la dignitat de les persones.

Model reflexiu: Cicle reflexiu de Gibbs

En aquesta entrada del diari em vull centrar en el cas particular d’una alumna de l’aula d’Interpretació de Cançons II. L’Alumna Ayra (nom inventat, per tal de preservar la identitat real de l’alumna), presenta un TEA diagnosticat. És una alumna que es defineix com a transsexual no binària, i en aquest sentit, demana al professorat que adapti, en la mesura del que pugui, la seva forma de dirigir-se a l’alumnat evitant fórmules de gènere. És a dir, demana no dir “nois i noies”, o “ells i elles”, i canviar-ho per fórmules generals com “alumnat”, “estudiants”, o “joves”.

El seu cas té un seguiment per part del departament d’orientació, que assessora i guia al professorat en la gestió i adaptació de les activitats. A la vegada, aquest departament ens informa de l’estat anímic de l’Ayra, ja que té un comportament emocional molt erràtic i variable que fa que pugui passar de mutismes puntuals a moments d’eufòria.

Evidentment, aquesta qüestió és un repte per al professorat a l’hora de donar la resposta educativa i acompanyament que mereix l’Ayra, però també dona lloc a altres qüestions que vull desenvolupar en aquest exercici reflexiu. Considero que el cicle reflexiu de Gibbs, pot ser un bon camí per analitzar aquest cas.

Descripció: En la meva primera intervenció acompanyada, se’m va proposar fer l’escalfament vocal als alumnes d’Interpretació de Cançons II. Aquest escalfament treballa la consciència corporal, el treball a veus, l’escolta grupal i la preparació del cos i els òrgans fonadors per després interpretar i cantar peces musicals. Jo em vaig preparar l’escalfament amb exercicis dinàmics, propers als interessos dels alumnes i havent llegit i estudiat els casos NESE i d’atenció a la diversitat que presenta aquest grup-classe del Cicle Formatiu.

El dia d’aquest escalfament, l’Ayra, presentava un estat emocional molt tancat, on quasi no podia mantenir la mirada al docent o als companys. Era incapaç de cantar i fer qualsevol exercici proposat. Feia que no amb el cap i fins i tot a vegades es posava un mossegador a la boca per evitar el bruxisme.

Sentiments: Jo, conscient del cas delicat de l’Ayra, i sent molt curós amb el meu lèxic i les meves paraules, vaig intentar dedicar-li l’espai que necessitava, sempre però mantenint l’interès i el focus en la resta de l’alumnat, que coneixedors d’aquest cas, es queixaven lleugerament d’haver d’esperar i abaixar el ritme de la classe. A mi em va venir al cap la següent reflexió: Pot una persona amb mutisme temporal esdevenir una actriu professional? Quin tipus d’adaptació ha de tenir si finalment no podrà aconseguir les competències mínimes necessàries per sortir a un escenari? Com es gestiona amb relació a la resta del grup.

Per altra banda, el treball físic de la veu, genera una implicació emocional amb l’alumnat, ja que la veu és el reflex dels bloquejos corporals i emocionals de cadascú, de manera queper obtenir uns bons resultats de la veu dels actors-alumnes cal treballar l’autoestima, l’autoconcepte i la motivació.

Avaluació: Així doncs, la meva reflexió és la següent. En un cicle professionalitzador, tots els alumnes poden seguir aquests estudis? O cal un filtre inicial per a avaluar unes qualitats bàsiques que permetran desenvolupar un treball corporal, mental i emocional que serà exigent i profund? Pot un alumne com l’Ayra fer uns estudis postobligatoris com aquests? En aquest sentit considero que, evidentment, s’han de seguir els temps que necessita i requereix cada alumne, però també cal una reflexió grupal del fet que el treball que s’està fent és professionalitzador i té l’objectiu de poder-se desenvolupar davant d’un públic extern. Aquesta consciència és essencial per tal que l’alumnat, sigui un cas NESE o no, trobi motivació, esforç i consciència en els seus aprenentatges.

Anàlisi: Després d’aquesta reflexió, i en converses amb l’orientadora i la meva tutora de pràctiques, vam establir alguns procediments imprescindibles en la gestió de l’aula i de l’Ayra. Són directrius que són senzilles, fàcilment aplicables, però a l’hora poden facilitar molt la connexió de l’Ayra amb el professorat i amb el Cicle. Així doncs, ser mot concret a l’hora de parlar, amb indicacions precises, ser molt curós i constant amb el reforç positiu i parar-li l’atenció que l’alumne necessita són eines bàsiques per la seva adaptació.

De la mateixa manera, però cal ser conscient que en aquest cicle es fa un treball emocional que pot fer trontollar l’estat anímic i emocional de l’alumne, i per tant requerirà tutories i seguiment especial per tal de controlar com desenvolupa l’Ayra el seu aprenentatge.

Conclusions: En definitiva, doncs, cal plantejar accions concretes per l’Ayra, amb una adaptació curricular. Així i tot, aquesta mesura quedarà reflectida en la seva acreditació del cicle, i per tant la pròpia alumne ha de ser molt conscient d’aquesta situació. És important, doncs, una comunicació constant i precisa amb l’alumne per part del departament d’orientació. Paral·lelament, els docents hem de pensar activitats que puguin ser adaptables als ritmes d’aprenentatge de tots els alumnes.

Pla d’acció: En el meu cas particular, hem acordat que la setmana vinent tornaré a fer l’escalfament vocal d’aquesta classe. Prèviament, tindré una reunió amb l’orientadora i una conversa amb l’Ayra per establir un vincle de confiança que la pugui fer sentir segura dins l’aula.

M’ha semblat un cas molt interessant que ens posa davant els reptes necessària de l’atenció a la diversitat. De res servirà transmetre uns continguts si no som capaços de comprendre els ritmes i necessitats d’aprenentatge de l’alumnat.