Fase 1: Observació

Data de l’observació: 20 de desembre

Competències Treballades: PRRA4. Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.PRRA2. Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent.

Model reflexiu: Model Experiencial de Kolb

Tot i haver assistit a diversos claustre del centre llarg dels 2 anys que he estat docent al Cicle Formatiu de Grau Superior que ofereix aquest Institut, mai havia pres consciència de les dinàmiques que s’hi produeixen, l’actitud del professorat, els temes principals de debat i discussió i de quina manera incideixen els acords i les informacions del claustre en el dia a dia del centre educatiu.

En aquesta ocasió, i combinant la meva tasca docent amb la fase d’observació de les pràctiques externes del Màster, he assistit al claustre des d’una perspectiva més general i reflexiva. Fins aleshores, a causa de que el Cicle s’imparteix en un altre edifici i està regulat per una normativa lleugerament diferent a la del centre, m’havia pres el claustre com un tràmit on en pocs moments m’hi sentia interpel·lat. Això ha canviat en aquesta ocasió i estic segur que a partir d’ara, entendré les reunions de claustre d’una manera més global, necessària i imprescindible pel bon funcionament del centre i per una òptima acció docent col·legiada. Al cap i a la fi, l’objectiu és dotar a l’alumnat d’un espai segur i propici per a l’aprenentatge no només d’uns coneixements acadèmics sinó també perquè s’hi desenvolupi el seu creixement personal, social i democràtic.

El model experiencial de Kolb, (Ornellas et al., 2021) proposa 4 fases per desenvolupar l’hàbit reflexiu. En aquest sentit doncs, els seguirem per tal d’extreure conclusions al voltant de les reunions de claustre i la seva relació amb el dia a dia del docent.

En el claustre del dia 20 de desembre, es van reunir els 72 docents del centre, amb ben poques absències. De seguida em vaig adorar de dues actituds diferenciades davant d’aquesta trobada. Alguns, es situaven ben enrere de la sala, i treien els ordinadors per seguir fent feina personal, tot i que segurament relacionada amb el centre. Per altra banda, una proporció ben elevada de docents, seien amb silenci i respecte a les files de davant, llegint i analitzant la informació acadèmica que s’havia repartit a l’entrada. La trobada, tot i parlar al principi dels resultats acadèmics de cada nivell, de seguida es va centrar en temes relacionats amb l’organització del centre, els protocols a seguir en cada cas, i els projectes de centre i les seves activitats més destacades. L’equip directiu parlava de manera mesurada, respectuosa i amb un discurs molt treballat i preparat. En resum, van ser dues hores on es va donar molta informació d’interès general i es va treballar des del respecte i la consciència de que el claustre era un moment important pel cos docent en relació a l’èxit de la seva missió educativa.

La meva observació, doncs, és que el treball en xarxa és un dels puntals de treball en el centre educatiu, ja que el cos docent s’ha de mostrar unit, implicat i treballant en la mateixa direcció per tal de que els alumnes es trobin en un espai regulat, segur i normativitzat on, amb les regles de joc assimilades per tothom, es pugui aconseguir un espai d’aprenentatge òptim. Per altra banda, és destacable que gran part de la reunió versés sobre la gestió del centre i de les persones que hi treballen, més que no pas de les qüestions acadèmiques. En aquest sentit, vaig prendre consciència de que educar és un acte social, i per tant, s’ha d’educar des de les persones, amb una implicació emocional i social per part del docent en aquest objectiu. És per això, que el treball col·legiat del cos docent té una càrrega tant important en les sessions de claustre i les diverses reunions docents a les quals que he pogut assistir.

Més enllà d’això, els docents que es mostraven més absents en les reunions de claustre, també són aquells que tenen menys implicació en les comissions i projectes de centre, i per tant, treballen d’una manera més autònoma sense consultar i contrastar informació o dubtes amb la resta del professorat.

Amb tot això, reitero la importància de la reflexió docent conjunta i el treball en equip com una de les competències més importants que el docent ha de tenir adquirides.(Perrenoud, 2004). En el model competencial i d’aprenentatge significatiu, és essencial establir relacions entre àmbits diferents, treballar en projectes on hi ha implicades més d’una assignatura i dotar a l’alumnat d’una experiència d’aprenentatge global, universal, i en relació amb el món social en el que viuen. En aquest sentit, també el docent ha de treballar en equip per donar resposta a les necessitats individuals de l’alumnat, des dels alumnes NESE, a l’atenció a la diversitat i a les dinàmiques grupals que es puguin succeir.

En aquest sentit, doncs, vull fer un pas endavant en el treball en equip, ja que entenc que aquest em donarà més eines i recursos per treballar el clima de l’aula i la manera de presentar les activitats als alumnes. Així mateix, trobar relacions entre continguts de diverses matèries i poder treballar en xarxa, esdevindrà una font de motivació per a l’alumnat, i desenvoluparà un aprenentatge competencial i global. Per últim, i parlant d’una manera més personal, considero positiu establir vincles amb el professorat més enllà de la tasca docent, ja que compartir experiències, dubtes i dissenyar solucions grupals als reptes plantejats és una manera de fer créixer el jo docent i en conseqüència, millorar la gestió del centre i de l’alumnat.

Bibliografia

Fuentes, Juan Luis.”Las instituciones educativas como comunidades éticas. Madrid: Síntesis, 2020.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.UOC. 2021

Perrenoud, P. [Philippe]).A Perrenoud, Ph. [Philippe] Diez nuevas competencias para enseñar . Editorial Graó. 2004